 |
| Panoràmica de la Nineta treta del Blog del Manel i Ita. Gràcies ! |
A la zona de Sant Benet hi trobem agulles emblemàtiques per tots conegudes, com la Mòmia, l'Elefant i la seva Trompa, la Momieta, la Trumfa, El Gat, mes allunyada la Panxa del Bisbe....però resta una zona més baixa i amagada on hi trobem el Sereno, el PIto del Sereno, la Quarta de Trinitat, la Carota, el Pebrot i excel.lint enmig de totes elles : La Nineta.
Els Germans Masó ja s'hi van fixar obrint-hi el 2010 la via Burí erràtic per la seva cara Sud. El nom ve donat per un burí que s'hi van trobar obrint el primer llarg, burí únic i que no presenta continuïtat amb cap possible via, d'aquí el nom....
Una tarda de juliol animat per en Jordi Ceballos que coneix la meva debilitat per les vies Masó ens hi acostem.
APROXIMACIÓ:
Nosaltres vam pujar per la canal del Pou del Gat, aparcant el cotxe en un petit tram de la carretera que va a Can Maçana; superada la costeruda i entretinguda canal entronquem amb el GR que seguirem en direcció al Monestir ( Sud). Arribats a l'Ermita de la Trinitat anem a buscar la paret de la Quarta de Trinitats i la resseguim per la seva base tot enfilant una canal costeruda fins a desviar-nos a l'esquerra a buscar el peu de via sobrepassat el Pito del Sereno.
Es pot pujar pel Monestir direcció Sant Benet i baixar a Trinitats.
 |
| Després d'una bona suada ja som a peu de via ! |
Primer llarg: Som davant una típica rampa de tercer/quart Montserratina que pujarem per on la roca ens agradi mes; trobarem algun lloc on posar Tòtems/Àliens petits abans de la primera assegurança que protegeix un primer ressalt, en trobaremj un segon on també hi ha un bolt i el darrer abans d'iniciar un flanqueig horitzontal per arribar a la reunió. La roca en aquest flanqueig és una mica trencada i ens farà escalar atents.
 |
| Primer llarg, placa de quart amb algun ressalt protegit. Fotos Jordi Ceballos. |
 |
| Des de la reunió, el Jordi començant. |
 |
| Recuperant el primer llarg i apunt d'iniciar el flanqueig horitzontal d'entrada a reunió. |
 |
| Mur del segon llarg. |
Segon Llarg: Surtim en tendència a la dreta a buscar el mur desplomat abastant la primera assegurança, la segona ens farà estirar, l'Òscar és prou alt i un mestre en l'artifo ! el Jordi s'ho fa prou be, però això no s'acaba....cal flanquejar a l'esquerra i deixar els estreps, la roca aquí és cantelluda amb preses petites però bones, una bona tibada fins a situar-se i agafar el fil del lliure, sempre costa després d'una tibada d'artificial. L'escalada és vertical fins al llavi superior quan ja s'ajeu i per una rampa anem a una Alzina on es fa reunió. |
| Començant l'artificial, amb un pas curiós del primer al segon bolt. |
 |
| Continuació en lliure, amb bona roca i bon cop de gas ! |
 |
Sortint del tram vertical del segon llarg, amb el Pito del Sereno de fons. Foto Jordi Ceballos.
|
Tercer llarg: Aquesta tirada ja no forma part de la via dels Masó, és la via Normal per arribar al cim; completament desequipada haurem de dur alguns friends fins a l'1.Comença amb una grimpada on cal controlar la roca, anem guanyant ressalts fins a situar-nos sota la berruga del cim. Ens protegim a la fissura de la llastra de la dreta, que fa una mica de por....acabem d'enfilar-nos mirant d'anar cap a l'esquerra evitant sobrecarregar la zona delicada.
Una via molt ben trobada en un entorn fantàstic. Que no ens enganyi el grau amable de la ressenya, l'escalada hi és obligada amb poques possibilitats d'acompletar l'assegurament, escalada Montserratina total.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada