Xemeneïa Onze de Setembre a la Cinglera de La Balma de la Llosa. La Mola. Parc de Sant Llorenç del Munt. 26-05-2021.

L'evident fissura-xemeneïa que demana ser pujada.

La cinglera de la Balma de la Llosa ens té obsessionants, la seva roca excel.lent, la seva localització i la seva salvatgia ens ha enamorat.   Vam començar amb la Spèculum i la Camalotnimbus, aleshores la visió del Sostre Lokus ens cridava i no vam parar fins que no el vam assolir, tornant-hi per reequipar-la i recuperar material que se'ns hi havia quedat....ja només quedava l'evident xemeneïa 11 de setembre per conèixer.   Vam quedar amb el Jordi Ceballos una tarda de dimecres equipats amb eines de jardineria i d'escalada, i és que la fissura-xemeneïa estava tapada per les branques mortes d'una gran heura i caldria fer una bona desbroçada.

Aproximació:  Per arribar-hi nosaltres hem anat a Matadepera i aparcat al carrer de Granera...a la Urbanització Cavall Bernat.  d'allà hem seguit un corriol que passa per la canal de Les Bruixes i la seva petita escola d'escalada que ens deixa a la pista de Can Robert a Can Pobla on a l'alçada de l'avenc del Club hem trencat a l'esquerra per anar a buscar la canal de coma l'Abella,  la canal ens deixa al collet de la Cova del Drac al camí dels Monjos, aquí anirem direcció la Mola i abans de començar a pujar, passada la roca Esvessada anirem pel camí del Mal Pas de Can Pobla, només sortir del primer bosquet, una zona de roquissars, ens enfilarem a l'esquerra a buscar l'evident fissura.

L'entrada demana una bona tibada.

Són vint i cinc metres de via tan sols, però esdevindran treballosos de debò.

L'entrada a la via demana una bona tibada, que amb la roca trencadissa de la base ens fa dubtar...sobre la Savina hi podem posar un Cam 4 que tranquilitza la progressió;  ja dins la xemeneïa comença el festival de neteja!  Per aquí fèia molts anys que no s'hi enfilava ningú.  Pedres, troncs d'heura seca, fullaraca....i oh! sorpresa, un burí súperrovellat i esquelètic, l'únic que trobarem a tota la via.

Els metres d'ascensió passen molt a poc a poc, la pluja de desferres vegetals és constant.   Alguna arrel serveix per llaçar-la com a protecció mentre mig en xemeneïa mig en diedre el Jordi va pujant.   A la part superior una roca encastada serveix per llaçar-la i ja arriba als peus de la Savina, aquesta ha crescut tant que impideix la progressió.   Aquí surten en acció les tisores d'espurgar aclarint la brancada morta de la base permetent continuar la pujada.   Ara ja d'empeus a la feixa que ratlla la paret, aquí trobem l'únic pitó, una V molt ben posada.

La progressió es veu alentida per les tasques de neteja de branques d'heura seca.

Al capdamunt cal passar mig reptant per sota la Savina.

Improvisem reunió de l'unic clau de la via

De la feixa que fa com una cova cal sortir cap enfora, amb uns primers metres sense peus per continuar la xemeneïa, el Jordi ho prova però ho veu exposat i prefereix improvitzar una reunió aprofitant el clau complementant amb un Camalot del dos i un tascó.

Pujo i aprofito per acabar de trèure les restes d'heura morta, ara la xemeneïa és tot un luxe que aprofitaran les cordades que ens vinguin al darrera, de res !

Ja a la reunió ens ho mirem i arribem a la conclusió que amb un pas d'esqueneta podrem arribar a protegir la tirada , el Jordi posa el Cam 5 i un altre de l'1 mes al fons.   Superat el mes difícil que era superar els primers metres balmats la progressió millora, sobretot després que aconsegueix canviar la postura, anava al revés per a poder posar les assegurances.  Ja girat es pot equilibrar en diedre arribant a una zona on la paret de la dreta presenta fissuracions que admeten Tòtems petits, hi posarà el groc i mes amunt el blau.   La roca aquí és de luxe i l'escalada esdevé segura i atlètica,   La llàstima és que això s'acaba molt aviat, la paret és curta i ens toca entrar a una canal vegetada on ens agafem als troncs de les alzines i boixos fins a sortir-ne i muntar reunió dins aquesta selva.

Amb un pas d'esqueneta aconseguim col.locar uns Camalots i continuar la progressió.

Controlant la progressió del Jordi, i el Càmalot protector.

Cal anar sense motxilla, em toca traginar-les de l'arnés.

Selva per on sortim de la paret.

Ressenya original de Joan Armengol que em passa el Jordi

Esquema de les vies d'aquesta paret de roca tant bona, que trobareu a Santllors.com

 Escalada curta però intensa, on escalarem en xemeneïa, diedre i empotrament.

Equipada amb un burí i un pitó, cal que porteu bagues savineres, Cam1, 4 i 5 i Tòtems groc i blau.

Escalada d'aventura en una línia que demana ser pujada, sobretot ara que l'hem netejat.   La segona part és espectacular i segura si teniu traça en posar les peces, el mes difícil és posar la peça  per sobre el pitó, aleshores entrar en oposició mirant la Mola fins aconseguir guanyar uns metes, aleshores la roca esdevé genial.

Si us fa recança pujar per tants pocs metres al costat mateix teniu la Camalotnimbus, mes enllà l'Spèculum, dels germans Masó i la cirereta el Sostre Lokus, si les feu totes quedareu mes que satisfets.

Per baixar de la cinglera podeu aprofitar la drecera de la Balma de la Llosa que us deixa altre cop a peu de paret.

Un sostre de bogeria, Sostre Lokus a la Balma de La Llosa (camí al Mal pas de Can Pobla) V- A3. 13 i 20 de maig 2021. La Mola de Sant Llorenç del Munt.

La cara oest de La Mola amb la última cinglera on hi trobem el nostre "tresor"

               Aquesta via tan especial la vam descobrir quan amb el Jordi Ceballos vam anar a repetir la via Spèculum i a fer la via Camalotnimbus, el setembre del 2020, l'any pandèmic!   Ens va cridar molt l'atenció el sostre i on era d'amagat a un extrem de la Balma de La Llosa, una de les petites meravelles que tenim al nostre estimat Sant Llorenç;   la raconada és feréstega i corprenedora : mig tapat per un caos de blocs empotrats i mig caiguts s'albira una fissura prou llarga que ratlla un sostre ben horitzontal.   Després de madurar-ho un temps finalment una tardaens hi acostem amb el Jordi ben carregats de material, la via és completament neta, excepte la reunió.   La ressenya de l'Amadeu Pagès i el Joan Armengol va augmentar la mítica de l'aventura, s'hi parla d'una reunió sobre una llastra precària i de no pitonar al sostre que es mou...a mes de que ens esperen de deu a dotze passos d'artifo a equipar.   

 Per arribar-hi nosaltres hem anat a Matadepera i aparcat al carrer de Granera...a la Urbanització Cavall Bernat.  d'allà hem seguit un corriol que passa per la canal de Les Bruixes i la seva petita escola d'escalada que ens deixa a la pista de Can Robert a Can Pobla on a l'alçada de l'avenc del Club hem trencat a l'esquerra per anar a buscar la canal de coma l'Abella,  la canal ens deixa al collet de la Cova del Drac al camí dels Monjos, aquí anirem direcció la Mola i abans de començar a pujar, passada la roca Esvessada anirem pel camí del Mal Pas de Can Pobla, només sortir del primer bosquet, una zona de roquissars, ens enfilarem a buscar, ran de cinglera, el proper bosquet, al final travessarem la Balma de La Llosa i quan sortim a la lllum abans de baixar una graonada a la dreta tenim la nostra via,

                     Fèia dies que ens havíem fixat en aquesta línia agosarada, la lectura de la ressenya per si sola ja ens reptava i il.lusionava per anar a conèixer-la;  

Anant pel camí del Mal pas, no baixem, anem a buscar la cinglera del davant.

Entrem i travessem la Balma de La Llosa, al final, el nostre sostre.

Ja som a la frescor de la Balma de La LLosa, al seu final, la llum, i a sobre l'esquerda que ens crida!

La primera tirada és una sorpresa, la començo en ramonage senzill fins a trobar el gran bloc encastat, poso un Tòtem i continuo la progressió, a l'altre costat hi entra una altra peça que dóna confiança per enfilar-te sobre el bloc, pas molt divertit i que ens aboca a un bosquet que travesso tot fent "neteja"  fa molt de temps que no hi passa ningú per aquí.   Per terreny senzill i protegint-me en uns arbres del fons de la canal vaig a buscar la paret, aquesta és plena de calç blanquinosa i foradets que ajuden a progressar.   Ja veig la reunió, per arribar-hi haig de passar per sobre d'una llastreta delicada, molt mes que no pas la que díuen els aperturistes.

Al final de la cova ens sorprèn aquest caos de blocs amb el sostre fissurat

Primera tirada en ramonage a equipar.

Amb un pas atlètic ens enfilem al gran bloc empotrat, d'on grimpem cap a la reunió.

Enfilant-se al bloc després del ramonage

Després del bloc un tram selvàtic, amb una entrada a reunió delicada pel bloc inestable.

reunió sota el sostre, els peus en una llastra precària.

Reunió de reblons que tornem a restaurar .

La reunió és de dos reblons amb plaqueta i un cordinet amb un mailló que sembla de joguina, la plataforma pels peus, efectivament és un pel delicada, s'engruna i tot sovint van caïent còdols.  Reforço la instal.lació amb un Àlien vermell, i molt mes tard m'adono que hi ha un tercer rebló sense plaqueta....això ja és un luxe.

Com a únic equipament de la via ens sembla que es mereix un reequipament, el Jordi parla amb l'Amadeu i ens dóna permís per canviar els reblons per un parell de bolts del deu ínox amb plaqueta minimalista Kop de Gas, i així ho fem la segona vegada que venim a repetir el sostre.

Fissura a equipar, son de deu a dotze passos depenent de la traça.

Començant la feina...

La segona tirada li deixo al Jordi que té més experiència en això de penjar-se de trastos...nosaltres fem en artifo des de la reunió, potser es pot forçar en lliure fins al sostre, cinquè diuen...

Entre tascons , Càmalots i Tòtems equipem tot el sostre.  A l'inici és més senzill però a partir de la meitat el buit és complet i la progressió lenta, a cada pas testem la peça abans d'avançar, en això el company hi té una metòdica molt bona...i poc a poc es va allunyant.

A partir d'aquí el sostre dóna mes feina

Cal escalar amb mètode per no embolicar-se !

El segon dia el sol ens va regalar unes imatges molt belles.

Ja s'acaba l'A3, ara comença l'A2, però aquí amb pitjor roca.

Cap al final del sostre la fissura es tanca i entren peces petites.   S'acaba l'A3 i comença l'A2, que no resulta pas més senzill, la roca perd solidesa i fa patir una mica, a més hagués anat be un Cam 4 que hem deixat al cotxe i el tres ja l'ha posat...aleshores el Jordi recula i va a recuperar el Cam tres, quina pencada!

Ja amb el tres, no queda a caldo però aguanta aconsegueix sortir a la vertical...aquí la roca és pèssima i no es deixa equipar tant be.   Li queda poc material i ha de fer invents amb el que li queda per a poder sortir i al cap d'una estona crida, Reunió!!!!

Sortint del sostre i sortint de la via.

Bufa! ho ha aconseguit! ara però és el meu torn, fa prou temps que no faig sostres i menys penjat de trastos...vaig una mica insegur...l'artifo però és metòdica i no voler córrer, poc a poc vaig recuperant les peces amb èxit, però cap al final, en un pas llarg, no puc recuperar un Camalot verd, em migra cap amunt i no el veig...començo a cansar-me i atabalat el deixo estar.   Ja amb ganes d'acabar un tasconet tampoc vol sortir, doncs si he deixat un Càmalot que no faré amb un tascó! apa a continuar, una altra peça que es quedarà d'equipament ha ha ha.

Sortir del sostre efectivament és prou delicat, el que toco se'n va avall, no queda mes remei que tibar del que ha posat el Jordi.

Surto finalment al replà i gairebé ni veig el company, és mig entaforat dins una boixeda del tronc dels quals ha lligat la reunió.   Per sortir d'aquí ens cal fer una grimpadeta que ens deixa a la cinglera de La Mola.

Ens felicitem per l'aventura!  ha estat genial i dur!   Per recuperar les peces ens diem que hi tornarem i així també aprofitarem per restaurar la reunió, fet que vam consensuar amb l'Amadeu Pagès un dels aperturistes i ens va donar permís.

El següent dijous tornem a enfilar cap a La Balma de La Llosa, aquest cop serem tres, convidem al Ricard Rofes que li fa prou il.lusió la via.

Entre els tres tot és mes senzill, carretejar el material, la progressió, els riures, la fotografia...ens ho passem genial.

Després de renovar la reunió fem caure la llastreta que hi havia abans de la reunió que era molt inestable, al Jordi no li va costar pas gaire fer-la baixar.

Per a futurs repetidors us caldrà un joc complet de Tòtems o Càmalots fins al 4, repetint del 0,5 al 2 per anar mes tranquils, tot depen de la traça que tingueu a fer els passos mes o menys llargs i bagues per a arbres ( primera tirada).

Restaurem amb dos parabolts ínox amb plaqueta discreta Kop de Gas

                           Ressenya dels autors que trobareu a

Santllors.com

Via molt recomanable si us agrada trastejar i les vies netes.   La fissura s'ho empassa tot, tanmateix no és una via d'iniciació.  Al ser dins un balmat queda prou arrecerada, orientada a ponent, estareu assolellats les tardes, ideal a la primavera o un matí d'estiu/tardor ja que estareu a l'ombra.