dilluns, 12 de juliol de 2021

Xemeneïa Onze de Setembre a la Cinglera de La Balma de la Llosa. La Mola. Parc de Sant Llorenç del Munt. 26-05-2021.

L'evident fissura-xemeneïa que demana ser pujada.

La cinglera de la Balma de la Llosa ens té obsessionants, la seva roca excel.lent, la seva localització i la seva salvatgia ens ha enamorat.   Vam començar amb la Spèculum i la Camalotnimbus, aleshores la visió del Sostre Lokus ens cridava i no vam parar fins que no el vam assolir, tornant-hi per reequipar-la i recuperar material que se'ns hi havia quedat....ja només quedava l'evident xemeneïa 11 de setembre per conèixer.   Vam quedar amb el Jordi Ceballos una tarda de dimecres equipats amb eines de jardineria i d'escalada, i és que la fissura-xemeneïa estava tapada per les branques mortes d'una gran heura i caldria fer una bona desbroçada.

Aproximació:  Per arribar-hi nosaltres hem anat a Matadepera i aparcat al carrer de Granera...a la Urbanització Cavall Bernat.  d'allà hem seguit un corriol que passa per la canal de Les Bruixes i la seva petita escola d'escalada que ens deixa a la pista de Can Robert a Can Pobla on a l'alçada de l'avenc del Club hem trencat a l'esquerra per anar a buscar la canal de coma l'Abella,  la canal ens deixa al collet de la Cova del Drac al camí dels Monjos, aquí anirem direcció la Mola i abans de començar a pujar, passada la roca Esvessada anirem pel camí del Mal Pas de Can Pobla, només sortir del primer bosquet, una zona de roquissars, ens enfilarem a l'esquerra a buscar l'evident fissura.

L'entrada demana una bona tibada.

Són vint i cinc metres de via tan sols, però esdevindran treballosos de debò.

L'entrada a la via demana una bona tibada, que amb la roca trencadissa de la base ens fa dubtar...sobre la Savina hi podem posar un Cam 4 que tranquilitza la progressió;  ja dins la xemeneïa comença el festival de neteja!  Per aquí fèia molts anys que no s'hi enfilava ningú.  Pedres, troncs d'heura seca, fullaraca....i oh! sorpresa, un burí súperrovellat i esquelètic, l'únic que trobarem a tota la via.

Els metres d'ascensió passen molt a poc a poc, la pluja de desferres vegetals és constant.   Alguna arrel serveix per llaçar-la com a protecció mentre mig en xemeneïa mig en diedre el Jordi va pujant.   A la part superior una roca encastada serveix per llaçar-la i ja arriba als peus de la Savina, aquesta ha crescut tant que impideix la progressió.   Aquí surten en acció les tisores d'espurgar aclarint la brancada morta de la base permetent continuar la pujada.   Ara ja d'empeus a la feixa que ratlla la paret, aquí trobem l'únic pitó, una V molt ben posada.

La progressió es veu alentida per les tasques de neteja de branques d'heura seca.


Al capdamunt cal passar mig reptant per sota la Savina.


Improvisem reunió de l'unic clau de la via


De la feixa que fa com una cova cal sortir cap enfora, amb uns primers metres sense peus per continuar la xemeneïa, el Jordi ho prova però ho veu exposat i prefereix improvitzar una reunió aprofitant el clau complementant amb un Camalot del dos i un tascó.

Pujo i aprofito per acabar de trèure les restes d'heura morta, ara la xemeneïa és tot un luxe que aprofitaran les cordades que ens vinguin al darrera, de res !

Ja a la reunió ens ho mirem i arribem a la conclusió que amb un pas d'esqueneta podrem arribar a protegir la tirada , el Jordi posa el Cam 5 i un altre de l'1 mes al fons.   Superat el mes difícil que era superar els primers metres balmats la progressió millora, sobretot després que aconsegueix canviar la postura, anava al revés per a poder posar les assegurances.  Ja girat es pot equilibrar en diedre arribant a una zona on la paret de la dreta presenta fissuracions que admeten Tòtems petits, hi posarà el groc i mes amunt el blau.   La roca aquí és de luxe i l'escalada esdevé segura i atlètica,   La llàstima és que això s'acaba molt aviat, la paret és curta i ens toca entrar a una canal vegetada on ens agafem als troncs de les alzines i boixos fins a sortir-ne i muntar reunió dins aquesta selva.

Amb un pas d'esqueneta aconseguim col.locar uns Camalots i continuar la progressió.


Controlant la progressió del Jordi, i el Càmalot protector.

Cal anar sense motxilla, em toca traginar-les de l'arnés.

Selva per on sortim de la paret.

Ressenya original de Joan Armengol que em passa el Jordi

Esquema de les vies d'aquesta paret de roca tant bona, que trobareu a Santllors.com

 Escalada curta però intensa, on escalarem en xemeneïa, diedre i empotrament.

Equipada amb un burí i un pitó, cal que porteu bagues savineres, Cam1, 4 i 5 i Tòtems groc i blau.

Escalada d'aventura en una línia que demana ser pujada, sobretot ara que l'hem netejat.   La segona part és espectacular i segura si teniu traça en posar les peces, el mes difícil és posar la peça  per sobre el pitó, aleshores entrar en oposició mirant la Mola fins aconseguir guanyar uns metes, aleshores la roca esdevé genial.

Si us fa recança pujar per tants pocs metres al costat mateix teniu la Camalotnimbus, mes enllà l'Spèculum, dels germans Masó i la cirereta el Sostre Lokus, si les feu totes quedareu mes que satisfets.

Per baixar de la cinglera podeu aprofitar la drecera de la Balma de la Llosa que us deixa altre cop a peu de paret.

4 comentaris:

  1. Jaume, cada dia fas vies més peculiars.... Se t'han acabat les bones, ja? Aquesta és curta però es veu consistent!!

    ResponElimina
  2. Ostres Joan, aquesta és curta sí, però molt bona. Lògica clàssica, xemeneïa i Off-with. De les que t'agraden Joan.

    ResponElimina
  3. Quina vía de museu,gracies per recuperar-la.Aixo si que es auténtic.👏👏👏👏

    ResponElimina
  4. Sergi, recuperada de la vegetació que havia tapat la xemeneïa, ves-hi abans no es torni a tapar.

    ResponElimina