divendres, 2 de juliol del 2021

Yayus Lokus al sòcol de La Castellassa. 100m Vè. Parc de Sant Llorenç del Munt. 19-05-2021.

La Castellassa de Can Torras vista des del camí del Gorg del General.


               Una altra tarda ben aprofitada al nostre estimat SantLlorenç;  anem a repetir la via que ha obert l'abril d'enguany l'Armand Ballart al sòcol de La Castellassa ;   un altre veterà de la zona, l'Antonio Belmonte, acabava d'obrir el mes anterior una agosarada travessa per aquest sòcol, la via El Gran Malpàs.  Va ser durant la repetició que l'Armand en va fer amb uns amics que s'enrecordà que aquí hi tenia una via inacabada... així fou com ens va regalar aquest itinerari  que va batejar com a "Yayus"  "Lokus" dos grups de grimpaires de Terrassa i rodalies encara molts d'ells actius.

El Josep m'acompanya a fer aquesta descoberta, que venint de qui ve, segur ens agradarà...alguns companys ja l'han tastada i l'han deixat prou be.

Aproximació:

De Matadepera anem a la Urbanització Cavall Bernat fins a l'aparcament del Camí Moliner al carrer del mateix nom, d'allà seguim les marques de la Matagalls-Montserrat per una pista que planeja, les deixarem per enfilar-nos a buscar el Coll de Grua d'on pel camí del Gorg del General cap a la Carena de l'Illa ens arribarem a peu de via, la foto de la ressenya ens ajudarà.   També podeu aproximar per l'aparcament dels Dipòsits al final del carrer de Vista Alegre i agafar el camí dels Monjos que deixarem de seguida per anar al coll de La Castellasa, entre els Plecs de Llibre i el Gurugú;  del coll anirem a la dreta direcció sud-est tot carenejant fins baixar a Coll de Grua, aleshores el camí que ja he explicat.

             

A peu de via i el Josep als primers metres.


La via és a l'ombra a la tarda, ja ens va be!  el peu de via és prou evident si tenim la foto de la ressenya, n'anem a buscar l'inici i ja sota el mur inicial albirem algun Parabolt.

Comença el Josep, la roca és poc fiable amb el que no arrisca i comença per l'esquerra del tot fins a una feixa que ens permetrà anar cap a la dreta a buscar la primera assegurança, és senzill però millor no córrer.    Ja al còdol on comença la gresca cal anar amunt tot enfilant-se als bonys que semblen mes sòlids, cercant sempre la lògica i el millor rocam.

La tirada és impressionant, molt ben trobat el camí entre els detritus de roca amb les assegurances justes per a que les pulsacions no s'accelerin.

Treballada primera tirada, tot cercant la millor roca.


Arribant a la primera reunió i  el merlet característic.


La paret perd verticalitat i l'escalada esdevé mes relaxada, abans de la reunió trobem un gran còdol que serveix de punt d'assegurança.   La reunió ben còmoda, gairebé a peu pla.

La segona tirada és mes curta, amb millor rocam;   sortim de la reunió cap a la dreta a buscar la vertical del primer bolt, assolir-lo demana atenció, portem molts metres...continuem amunt per un mur compacte de conglomerat a l'inici no massa fiable, s'escala no en línia recta sinó segons demana la roca.   Són tres xapes espaïades que fan escalar, es nota el segell Ballart! 



Còmoda primera reunió, a la dreta el muret de la segona tirada, curta i intensa.

El company traïent el cap després de superar el tram vertical.

Ressenya de l'Armand Ballart.

 Una via recomanable, de grau en aparença amable, però que demana ofici...el fang compactat d'aquesta zona fa anar amb cuatre ulls, no saps mai quin canto es desenganxarà.   Completament equipada, tan sols demana bagues per llaçar merlets.   Si us heu quedat amb ganes de mes podeu completra la visita amb la llarga travesia de la via El Gran Malpas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada