dilluns, 11 de març del 2013

Apretant-li a l'Elefantet, Colorantes permitidos. 10-03-2013.

Sorprenent i tècnica placa per començar a enfilar-se a l'Elefantet.
Diumenge, fa bon dia, per fí! amb l'Ivan enfilem cap a Montserrat, anem d'hora doncs volem anar a l'aresta Ribas del Puntal, sembla que avui l'encertarem, però a mesura que ens acostem a Monistrol ja ens adonem que bufa força vent...merda! hem llegit que a l'aresta millor anar-hi en dies que no bufi! ens desinflem una mica i anem donant-li voltes sobre que fer...ja al Monestir al sortir del cotxe la ventada ens fa decidir, canvi de plans i la segona opció avui és una via que als dos ens fa força gràcia, jo perquè no l'he fet i l'Ivan que sí l'ha fet, per probar de fer-ne mes trams en lliure!
Fa un bon sol i també un bon vent que ens deixa l'horitzo ben net, al fons brilla el mar!
Anem massa d'hora, el bar és tancat encara i la dosi de cafè avui no serà possible! tanmateix som els primers d'arribar a peu de via i sort, ja que mentre anem traïent el material apareixen dues cordades!! ens saludem, són de Badalona, vaja com els aperturistes de la via, però força mes joves!
La primera tirada ja ens posa a lloc!
Miro d'afanyar-me, que no els volem fer esperar massa,  començo jo que així els llargs mes durs els farà l'Ivan que els hi te ganes! Mènfilo per un tram trencat i vegetat fins una placa ajaguda, no veig un burí a la dreta i vaig directe a buscar el primer bolt ja a la placa vertical; renoi que és fi això! cal mirar-s'ho i anar navegant per no tibar mes del comte. Disfruto la tirada, vaig ben concentrat i no me n'adono que sóc a la reunió.
Continua l'Ivan, ara afluixa una mica, però l'excursió apreta.

És el torn de l'Ivan, ara la placa perd verticalitat i amb ella perd assegurances, vaja quina excursió! sort que la roca és bona; fins no fa massa la via era encara amb burins i espits, avui la trobem amb parabolts inoxidables del 10 el que no fa patir tant en aquestes excursions on altrament millor no caure. El tram final es redreça i va a l'esquerra tot buscant la millor zona i les millors preses. La reunió és a un tram molt ajagut d'on la placa continua fins a un bosquet seguint recte amunt, on es veu una fisura molt marcada al mur del davant, inconfusible. Aquesta tirada es pot allargar fins la propera, però nosaltres no ho fem, així podem mirar de no llençar massa pedres als companys.
La tirada clau, ja superat el tram mes dur, intentant sortir de la balma!

Som a la tercera reunió, al peu del mur que ens dóna accés a la trompa de l'Elefant! raconada amable, ben protegida d'on fa mandra sortir i més veïent el que ens espera: un mur ben vertical i desplomat. Aquí la ressenya parla de 6b...o pujar a l'arbre i 6a+....doncs haurem de menjar moltes mes sopes que això és molt dur, però que molt DUR! Una alzina permet abastar la primera xapa, però aquí no s'ha acabat, xapar el següent costa i l'Ivan acaba tibant d'A-0. A partir d'aquí segueix en lliure, el veig concentrat i amb ganes, entra a la balma i fent malabarismes dignes d'un contorsionista aconsegueix aixecar-se i quedar dret davant del mur de sortida, una estirada i ja te el següent bolt; li cal una bona tibada de cinta per aixecar-se i col.locar-se a la paret, d'aquí ja pot negociar no sense lluitar molt el que li resta; el perdo de vista i noto que la corda corre força, Reunió!
Ja enfilats al darrer mur, la dificultat afluixa molt a poc a poc!
M'he fixat força com pujava l'Ivan, però no vull cremar-me i agafo la fi-fi, m'enfilo a l'Alzina que comença a estar una mica perjudicada, no sé com passarem quan definitivament es trenqui...intento aguantar-me però m'haig de penjar, ara però la questió és abastar la següent cinta i no és a tocar, duc a la motxila els estreps i estic temptat...finalment fent un pas al límit engrapo la cinta i amunt, buff...arribar a la balma encara, però aixecar-se anant de segon costa, sortosament el company m'ha deixat una baga llarga i m'ajudo d'ella per entrar al mur de sortida. Cal treballar molt en aquesta tirada, tan si es va de priemr com de segon, evidentment molt mes el primer eh! sobretrot si no es te el grau com jo; un estrep us facilitarà molt les coses no deixant de banda que cal escalar entre peces.
Durant le smaniobres per aixecar-me una expres cau al bosquet de peu de via...dubto si despenjar-me a buscar-la però el que m'ha costat pujar fins aquí em fa decidir ràpidament!
Finíssima placa on cal levitar sobre peus ínfims i mans inexistents!!
Satisfet arribo a la reunió, encara no m'he encallat massa! ara em torna a tocar, haig de fer un flanqueig a la dreta, un espit només deixar la reunió i amb atenció xapo el primer bolt, però ves per on, com se surt d'aquí! peus en un cigronet relliscós i l'altre en adherència una ma bona i l'altra no troba res...ho probo i ho torno a probar, aguantem Ivan...serà mes a la dreta...no ho veig clar...finalment noto una escletxa infima a la vertical del bolt per  a la ma dreta i m'aixeco amb força por pels peus, pèrò aguanten! i em supero el necessari per abastar la única presa bona que hi ha, tibo d'ella i amb precaució xapo el bolt, m'hi penjo a descansar i a assaborir la victòria, m'ha costat molt trobar com superar el primer tram! continua fi, però ara ja hi sóc. Faig un repòs abans de sortir cap a reunió, un pas de bloc també amb mans precaries.
 Una tirada curta però intensa que m'ha deixat ben content...i això era V+???
Comença la gresca al darrer llarg, on cal negociar un lleuger i mantingut desplom amb bones preses, però escasses!

Som ja al darrer llarg, l'Ivan el recorda com a força dur, aleshores el va fer de segon i ell escala molt millor de primer, s'hi posa, un sòcol no tan senzill com sembla i ja de cop es posa dret i redret, a la dreta un macroforat permet enlairar-se i xapar el segon bolt;   d'aquí cal no adormir-s'hi ja que les piles es fonen ràpid! s'ha de decantar-se a l'esquerra, hi ha poques preses bones però quan les trobes no s'hi val a dubtar, amunt!
cap dalt afluixa el desplom i la dificultat; Continua fins el cim per un tram trencat on cal vigilar amb la roca fent reunió en una alzina. Potser el millor és aturar-se abans d'aquest tram trencat ja que així pots controlar millor el company i t'evites com em va passar a mí que escalis amb força corda penjant!!
Contents al cim de l'Elefantet, una via amb grau Sant Benet 100%
Ja al cim ens felicitem, una via de tall esportiu amb graduació Sant Benet power!! llàstima no tenir el grau per haber-la fet amb més elegància, però disfrutar l'hem disfrutat molt. Molt ben equipada amb bolts inox de la FEEC i les mans d'en Pere Forts i companyia, gràcies! Una mica exposada en graus baixos i molt ben equipada la resta, ara sí amb un grau obligat de 6a entre xapes.
Els companys de Badalona a la quarta reunió.


Volíem esperar els companys de Badalona, però estan força enrrera, els hi havia comentat que m'havia caigut una expres i me la pujàven, com que segur que ens tornarem a trobar ja me la pasaran, gràcies amics.
L'Ivan en vol mes i s'enfila al primer llarg del camí de l'Alsina.
Dubtem si enfilar-nos a la Momieta o anar a la Panxa del Bisbe ja que és prou d'hora, però la via m'ha deixat cansat i tinc mal de cap, haurà sigut el vent...amb el que baixem, com que se que el company s'ha quedat amb gust de poc li comento de fer el primer llarg del camí de l'Alsina i li falta temps per dir-me que endevant! S'el treu amb solvència malgrat algunes relliscades i és que la via està quedant polida polida. Una via recomanable oberta l'any 1985 per F. Panyella, F. Sunyol i E. Camacho, Badalonins de pro! reequipada amb bon criteri amb bolts ínox de la FEEC per en Pere Forts i companyia. Mantinguda, tècnica, potent, obligada 6a, trams de força alternats amb trams de placa fina, fina, recomanable i mentre aguanti l'alzina per no patir-hi per sortir per dalt.
Ressenya  clàsssica, amb els graus "clàssics" que trobem a


  • La noche del loro
  • dimecres, 6 de març del 2013

    Dersu Uzala a l'Artiga alta. Paret de l'esperança.

    ATENCIÓ ZONA REGULADA NO ES POT ESCALAR DE L'1 DE GENER AL 31 DE JUNY 

           Fa força dies que no hi hja manera de poder lligar caps amb ningú i com que encara tinc sortides pendents aprofito per ressenyar aquesta que hi vàrem anar amb el Josep el 25 de novembre, quan encara no hi havia regulació.            


    La paret de l'Esperança al capdamunt de l'Artiga Alta, és millor del que sembla.

    La via ha estat ressenyada ja en molts blogs, per la qual cosa us explicaré les nostres sensacions. Per arribar-nos-hi entrem al torrent de l'Artiga com si anessim a la Palleta, ja veurem a l'esquerra, al fons la gran paret de l'Esperança; el peu de via és fàcil d'identificar car s'hi veu una fisura per on ens haurem d'enfilar, més a l'esquerra uns bolts no ens han de despistar, és una altra via, la Replicants.
    Entretingut i ben trobat primer llarg i a la reunió.
    Começo jo, cal seguir la fisura i le sassegurances que anirem trobant, roca llimada per l'aigua que es deixa fer, anem guanyany ambient a mesura que ens enlairem, jo acompleto l'assegurament amb algun tasco i Àliens als trams fàcils, pas clau en un canvi de fisura.







    Al tram trencat abans de la segona reunió.
    Al JOsep li costa escalfar-se i és que aquesta primera tirada és rarota, però ja reunits, no s'ho pensa i encara el següent tram: primer trencat i atlètic per entrar a una zona arrampada amb líquen que el porta als peus dun mur d'¡aspecte lleig amb grans bolos que fan cara de voler anar avall! sortosament el mur és millor del que sembla, aquí les assegurances hi són abundants...per si les mosques!

    Superada la fisura desequipada, entrant a la tercera reunió.
    La tercera reunió és ben còmoda i protegida enmig d'un bosquet d'alzines, ens acostem al sostre vermellós visible des d'arreu. M'ha tocat la tirada més maca: una fisura vertical desequipada que aboca a un muret i unes plaques sota el sostre on es fa la quarta reunió. La fisura cal fer-la, quina roca!!
    Ambientat flanqueig al quart llarg


    Ara el Josep comença un altre de les tirades maques, si és que ni ha alguna de lletja...potser la segona? equilibris amb ambient en un estètic flanqueig protegit al mig per un bolt. Cal anar enfilant-se placa amunt tot acompletant les escadusseres assegurances que hi trobarem, tanmateix no és difícil. També hi ha la possibilitat de sortir per la placa recta amunt de la reunió, amb molt bona roca i una mica més de dificultat. Fa reunió enmig d'una placa ajaguda.
    A les rampes finals de la sorprenent cinquena tirada.
    Torna a ser el meu tron, aquest llarg comença ajagut per anar redreçant-se, un bolt força amunt marca el camí. superat aquest la placa es tanca i ens enfilem pel mur de l'esquerra, vertical i amb bona presa, sorprenent per aeri i divertit, assegurat amb alegria, massa si et deixes de xapar alguna peça com em passa a mi.
    Per acabar la via anem a buscar el tram mes divertit
    Com a única excusa de fer cim ens resta el sisè llarg, que tot i semblar poc atractiu, acaba tenint la seva gràcia ja que va a buscar per on és més dret.
    Satisfets al cim, ens ha agradat!
    En conjunt la via s'ho val, amb grau assequible i assegurament al punt, recomanable anar-hi amb el grau assolit, tot i que sovint es pot acompletar amb tascons i Àliens. Bon punt de coneixença per posar-se en d'altres vies de la paret més exigents.
    Ràpels primer arrampats que acaben divertits!
    Per baixar, fem un ràpel del cim a la penúltima reunió, anant a buscar una instal.lació mes a la dreta, això ens permet baixar fins a la tercera reunió passant pel sostre, que és divertit. d'allà amb un altre ja fem cap a peu de via (60`s)





    Bona ressenya dels amics


  • Llorenç i Antxi (Kutrescaladors)