Dersu Uzala a l'Artiga alta. Paret de l'esperança.

ATENCIÓ ZONA REGULADA NO ES POT ESCALAR DE L'1 DE GENER AL 31 DE JUNY 

       Fa força dies que no hi hja manera de poder lligar caps amb ningú i com que encara tinc sortides pendents aprofito per ressenyar aquesta que hi vàrem anar amb el Josep el 25 de novembre, quan encara no hi havia regulació.            

La paret de l'Esperança al capdamunt de l'Artiga Alta, és millor del que sembla.

La via ha estat ressenyada ja en molts blogs, per la qual cosa us explicaré les nostres sensacions. Per arribar-nos-hi entrem al torrent de l'Artiga com si anessim a la Palleta, ja veurem a l'esquerra, al fons la gran paret de l'Esperança; el peu de via és fàcil d'identificar car s'hi veu una fisura per on ens haurem d'enfilar, més a l'esquerra uns bolts no ens han de despistar, és una altra via, la Replicants.

Entretingut i ben trobat primer llarg i a la reunió.

Começo jo, cal seguir la fisura i le sassegurances que anirem trobant, roca llimada per l'aigua que es deixa fer, anem guanyany ambient a mesura que ens enlairem, jo acompleto l'assegurament amb algun tasco i Àliens als trams fàcils, pas clau en un canvi de fisura.

Al tram trencat abans de la segona reunió.

Al JOsep li costa escalfar-se i és que aquesta primera tirada és rarota, però ja reunits, no s'ho pensa i encara el següent tram: primer trencat i atlètic per entrar a una zona arrampada amb líquen que el porta als peus dun mur d'¡aspecte lleig amb grans bolos que fan cara de voler anar avall! sortosament el mur és millor del que sembla, aquí les assegurances hi són abundants...per si les mosques!

Superada la fisura desequipada, entrant a la tercera reunió.

La tercera reunió és ben còmoda i protegida enmig d'un bosquet d'alzines, ens acostem al sostre vermellós visible des d'arreu. M'ha tocat la tirada més maca: una fisura vertical desequipada que aboca a un muret i unes plaques sota el sostre on es fa la quarta reunió. La fisura cal fer-la, quina roca!!

Ambientat flanqueig al quart llarg

Ara el Josep comença un altre de les tirades maques, si és que ni ha alguna de lletja...potser la segona? equilibris amb ambient en un estètic flanqueig protegit al mig per un bolt. Cal anar enfilant-se placa amunt tot acompletant les escadusseres assegurances que hi trobarem, tanmateix no és difícil. També hi ha la possibilitat de sortir per la placa recta amunt de la reunió, amb molt bona roca i una mica més de dificultat. Fa reunió enmig d'una placa ajaguda.

A les rampes finals de la sorprenent cinquena tirada.

Torna a ser el meu tron, aquest llarg comença ajagut per anar redreçant-se, un bolt força amunt marca el camí. superat aquest la placa es tanca i ens enfilem pel mur de l'esquerra, vertical i amb bona presa, sorprenent per aeri i divertit, assegurat amb alegria, massa si et deixes de xapar alguna peça com em passa a mi.

Per acabar la via anem a buscar el tram mes divertit

Com a única excusa de fer cim ens resta el sisè llarg, que tot i semblar poc atractiu, acaba tenint la seva gràcia ja que va a buscar per on és més dret.

Satisfets al cim, ens ha agradat!

En conjunt la via s'ho val, amb grau assequible i assegurament al punt, recomanable anar-hi amb el grau assolit, tot i que sovint es pot acompletar amb tascons i Àliens. Bon punt de coneixença per posar-se en d'altres vies de la paret més exigents.

Ràpels primer arrampats que acaben divertits!

Per baixar, fem un ràpel del cim a la penúltima reunió, anant a buscar una instal.lació mes a la dreta, això ens permet baixar fins a la tercera reunió passant pel sostre, que és divertit. d'allà amb un altre ja fem cap a peu de via (60`s)

Bona ressenya dels amics

Llorenç i Antxi (Kutrescaladors)