dilluns, 11 de març de 2013

Apretant-li a l'Elefantet, Colorantes permitidos. 10-03-2013.

Sorprenent i tècnica placa per començar a enfilar-se a l'Elefantet.
Diumenge, fa bon dia, per fí! amb l'Ivan enfilem cap a Montserrat, anem d'hora doncs volem anar a l'aresta Ribas del Puntal, sembla que avui l'encertarem, però a mesura que ens acostem a Monistrol ja ens adonem que bufa força vent...merda! hem llegit que a l'aresta millor anar-hi en dies que no bufi! ens desinflem una mica i anem donant-li voltes sobre que fer...ja al Monestir al sortir del cotxe la ventada ens fa decidir, canvi de plans i la segona opció avui és una via que als dos ens fa força gràcia, jo perquè no l'he fet i l'Ivan que sí l'ha fet, per probar de fer-ne mes trams en lliure!
Fa un bon sol i també un bon vent que ens deixa l'horitzo ben net, al fons brilla el mar!
Anem massa d'hora, el bar és tancat encara i la dosi de cafè avui no serà possible! tanmateix som els primers d'arribar a peu de via i sort, ja que mentre anem traïent el material apareixen dues cordades!! ens saludem, són de Badalona, vaja com els aperturistes de la via, però força mes joves!
La primera tirada ja ens posa a lloc!
Miro d'afanyar-me, que no els volem fer esperar massa,  començo jo que així els llargs mes durs els farà l'Ivan que els hi te ganes! Mènfilo per un tram trencat i vegetat fins una placa ajaguda, no veig un burí a la dreta i vaig directe a buscar el primer bolt ja a la placa vertical; renoi que és fi això! cal mirar-s'ho i anar navegant per no tibar mes del comte. Disfruto la tirada, vaig ben concentrat i no me n'adono que sóc a la reunió.
Continua l'Ivan, ara afluixa una mica, però l'excursió apreta.

És el torn de l'Ivan, ara la placa perd verticalitat i amb ella perd assegurances, vaja quina excursió! sort que la roca és bona; fins no fa massa la via era encara amb burins i espits, avui la trobem amb parabolts inoxidables del 10 el que no fa patir tant en aquestes excursions on altrament millor no caure. El tram final es redreça i va a l'esquerra tot buscant la millor zona i les millors preses. La reunió és a un tram molt ajagut d'on la placa continua fins a un bosquet seguint recte amunt, on es veu una fisura molt marcada al mur del davant, inconfusible. Aquesta tirada es pot allargar fins la propera, però nosaltres no ho fem, així podem mirar de no llençar massa pedres als companys.
La tirada clau, ja superat el tram mes dur, intentant sortir de la balma!

Som a la tercera reunió, al peu del mur que ens dóna accés a la trompa de l'Elefant! raconada amable, ben protegida d'on fa mandra sortir i més veïent el que ens espera: un mur ben vertical i desplomat. Aquí la ressenya parla de 6b...o pujar a l'arbre i 6a+....doncs haurem de menjar moltes mes sopes que això és molt dur, però que molt DUR! Una alzina permet abastar la primera xapa, però aquí no s'ha acabat, xapar el següent costa i l'Ivan acaba tibant d'A-0. A partir d'aquí segueix en lliure, el veig concentrat i amb ganes, entra a la balma i fent malabarismes dignes d'un contorsionista aconsegueix aixecar-se i quedar dret davant del mur de sortida, una estirada i ja te el següent bolt; li cal una bona tibada de cinta per aixecar-se i col.locar-se a la paret, d'aquí ja pot negociar no sense lluitar molt el que li resta; el perdo de vista i noto que la corda corre força, Reunió!
Ja enfilats al darrer mur, la dificultat afluixa molt a poc a poc!
M'he fixat força com pujava l'Ivan, però no vull cremar-me i agafo la fi-fi, m'enfilo a l'Alzina que comença a estar una mica perjudicada, no sé com passarem quan definitivament es trenqui...intento aguantar-me però m'haig de penjar, ara però la questió és abastar la següent cinta i no és a tocar, duc a la motxila els estreps i estic temptat...finalment fent un pas al límit engrapo la cinta i amunt, buff...arribar a la balma encara, però aixecar-se anant de segon costa, sortosament el company m'ha deixat una baga llarga i m'ajudo d'ella per entrar al mur de sortida. Cal treballar molt en aquesta tirada, tan si es va de priemr com de segon, evidentment molt mes el primer eh! sobretrot si no es te el grau com jo; un estrep us facilitarà molt les coses no deixant de banda que cal escalar entre peces.
Durant le smaniobres per aixecar-me una expres cau al bosquet de peu de via...dubto si despenjar-me a buscar-la però el que m'ha costat pujar fins aquí em fa decidir ràpidament!
Finíssima placa on cal levitar sobre peus ínfims i mans inexistents!!
Satisfet arribo a la reunió, encara no m'he encallat massa! ara em torna a tocar, haig de fer un flanqueig a la dreta, un espit només deixar la reunió i amb atenció xapo el primer bolt, però ves per on, com se surt d'aquí! peus en un cigronet relliscós i l'altre en adherència una ma bona i l'altra no troba res...ho probo i ho torno a probar, aguantem Ivan...serà mes a la dreta...no ho veig clar...finalment noto una escletxa infima a la vertical del bolt per  a la ma dreta i m'aixeco amb força por pels peus, pèrò aguanten! i em supero el necessari per abastar la única presa bona que hi ha, tibo d'ella i amb precaució xapo el bolt, m'hi penjo a descansar i a assaborir la victòria, m'ha costat molt trobar com superar el primer tram! continua fi, però ara ja hi sóc. Faig un repòs abans de sortir cap a reunió, un pas de bloc també amb mans precaries.
 Una tirada curta però intensa que m'ha deixat ben content...i això era V+???
Comença la gresca al darrer llarg, on cal negociar un lleuger i mantingut desplom amb bones preses, però escasses!

Som ja al darrer llarg, l'Ivan el recorda com a força dur, aleshores el va fer de segon i ell escala molt millor de primer, s'hi posa, un sòcol no tan senzill com sembla i ja de cop es posa dret i redret, a la dreta un macroforat permet enlairar-se i xapar el segon bolt;   d'aquí cal no adormir-s'hi ja que les piles es fonen ràpid! s'ha de decantar-se a l'esquerra, hi ha poques preses bones però quan les trobes no s'hi val a dubtar, amunt!
cap dalt afluixa el desplom i la dificultat; Continua fins el cim per un tram trencat on cal vigilar amb la roca fent reunió en una alzina. Potser el millor és aturar-se abans d'aquest tram trencat ja que així pots controlar millor el company i t'evites com em va passar a mí que escalis amb força corda penjant!!
Contents al cim de l'Elefantet, una via amb grau Sant Benet 100%
Ja al cim ens felicitem, una via de tall esportiu amb graduació Sant Benet power!! llàstima no tenir el grau per haber-la fet amb més elegància, però disfrutar l'hem disfrutat molt. Molt ben equipada amb bolts inox de la FEEC i les mans d'en Pere Forts i companyia, gràcies! Una mica exposada en graus baixos i molt ben equipada la resta, ara sí amb un grau obligat de 6a entre xapes.
Els companys de Badalona a la quarta reunió.


Volíem esperar els companys de Badalona, però estan força enrrera, els hi havia comentat que m'havia caigut una expres i me la pujàven, com que segur que ens tornarem a trobar ja me la pasaran, gràcies amics.
L'Ivan en vol mes i s'enfila al primer llarg del camí de l'Alsina.
Dubtem si enfilar-nos a la Momieta o anar a la Panxa del Bisbe ja que és prou d'hora, però la via m'ha deixat cansat i tinc mal de cap, haurà sigut el vent...amb el que baixem, com que se que el company s'ha quedat amb gust de poc li comento de fer el primer llarg del camí de l'Alsina i li falta temps per dir-me que endevant! S'el treu amb solvència malgrat algunes relliscades i és que la via està quedant polida polida. Una via recomanable oberta l'any 1985 per F. Panyella, F. Sunyol i E. Camacho, Badalonins de pro! reequipada amb bon criteri amb bolts ínox de la FEEC per en Pere Forts i companyia. Mantinguda, tècnica, potent, obligada 6a, trams de força alternats amb trams de placa fina, fina, recomanable i mentre aguanti l'alzina per no patir-hi per sortir per dalt.
Ressenya  clàsssica, amb els graus "clàssics" que trobem a


  • La noche del loro
  • 13 comentaris:

    1. Bona via la Colorantes, l'he fet dos vegades, una amb la meva dona i em va agradar, tinc un bon record, has d'anar suelto, els dos primers llargs els vaig fer d'una tirada amb una corda de 80 m, i recordo el 6b de la sortida del bosquet, tant la meva dona com el company que va venir la segona vegada amb mi van patir de valent.

      Totes les vies de l'elefantet son bones, i amb segell d'identitat, inclus les de tall esportiu que surten desde el bosquet.

      Bona via, records

      ResponElimina
    2. Una via molt interessant le repetit molts cops, la bona roca i que resulta un bon recanvi per els dies que fa fred a dalt, fa que l,hagi fet tants cops. Per cert quan la varen reequipar a la quarta tirada i varen posar una assegurança al sortir de la reunió que abans no hi era. Felicitats per la via, segur que hi tornaràs algun altre cop. Salut Manel.

      ResponElimina
    3. Enhorabona Jaume dues bones vies, jo la colorantes la vaig fer als anys 80.

      ResponElimina
    4. Ostia Jaume ja sé qui farà els llargs difícils, quan anem a escalar.
      Enhorabona

      ResponElimina
    5. No se si serà terapèutica o malèfica, però la lectura em fa acabar suant de mans, i és que aquestes plaques de presa minúscula i de plena fe en uns peus que millor no veure, son una espina que tinc ben clavada.
      Un cop d'ull a la ressenya final posa l'accent a tot plegat: una via de cinquens amb quatre passos una mica més difícils... ay! Quines finures les de l'Elefantet.

      ResponElimina
    6. Dura o molt dura, aquesta via! almenys a mi m'ho va semblar, enhorabona!!

      ResponElimina
    7. Hola Ferran, et va sortir el pas de l'alzina? quin grau li poses a la tirada? una via per disfrutar si estàs fort com tú! gràcies pel comentari.
      Manel, una via que em va sorprendre gratament, on has de tibar i treballar-hi a fons però que en cap cas és exposada, almenys als trams difícils, com dius segurament que hi tornaré.
      Joan A. doncs quan la vas fer els burins encara deurien aguantar prou, ara amb l'equipament actual dóna més confiança, hi hauràs de tornar.
      Mingo, que el que es va endur els llargs potents va ser l'Ivan, jo vaig fer el que vaig poder...
      Sergi, aquesta placa del quart llarg se les porta! em va costar trobar com superar-la, però es deixa fer, anima-t'hi.
      Joan C. si que n'és de dura sí! amés quan hi vas anar tú, encara no s'habia reequipat oi?

      ResponElimina
    8. Hola Jaume avui parlava amb un company a la feina, que tambe escala i paralavem precisament d'aquest llarg, li recomanava la via, intentare ser objectiu, segons el grau de la zona, perque aquell llarg esta obert amb mentalitat totxo, es 6b tipic de Sant benet i de la epoca, els que hagueu escalat al Macana i voltants sabreu que son aixi, en els temps que corren a qualsevol altre lloc aquell llarg (que son tres pasos) seria 6b+/6c.

      JO l'he fet dos vegades i perque la coneixo, va sortir sense pujar a l'arbre, aixó dels arbres i demes si puc evitar-ho millor, val la pena, ja que si es alla dalt, provar-la com una via d'esportiva ,el grau esta en consonancoa amb les seves veines de l'esquerra, l'unicorniet 8a i l'altre que no recordo el nom, es lo tipic aquestes vies es feien per escalafar la penya que pujava a probar l'unicorniet, pero bueno, sigui el que sigui, la via en general es molt bona,

      Records Jaume

      ResponElimina
    9. Carai, ti¡bant-li fort eh! Bona via per a testar estat de forma. Aquesta ens va quedar pendent abans de l'estiu i ara em sembla que al·lucinaria més del compte.

      ResponElimina
    10. Ferran, gràcies per la informació, jo l'arbre si hi és, l'aprofito que per això els ha posat la natura jajaja, el que fa no tenir grau!
      Moli, la via llevat del pas de l'arbre és prou homogènia i segur que t'agradarà, sobretot la placa ajaguda i fina, millor que el darrer llarg que desploma una mica, però que val molt la pena.

      ResponElimina
    11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      ResponElimina
    12. Hola Jaume! Molt bon post!
      llegint m'he donat per al·ludit.... jejejej Cert! els de Badalona vam recuperar la teva cinta. Així que a veure com ho fem per que la puguis recuperar.

      Apa, parlem per concretar!

      salutacions!

      ResponElimina
    13. Hola Josep! potser la millor manera seria passar-li al Joan Pera, així quan quedem per escalar ja me la tornarà, ah! i gràcies.

      ResponElimina