divendres, 5 d’abril del 2013

Yin i Yang al Serrat dels Tudons: Via Ping - Pong i agulla Alicia.

Primers ressalts del Serrat dels Tudons, la nostra via just al mig.
Aquest dimecres estrenem el nou horari, amb tardes cada cop mes llargues que ens ajudaran a poder escapar de la Codolosa! amb el Toni acordem d'anar al Serrat dels Tudons, una raconada tranquil.la i propera; els germans Masó hi han obert darrerament dues noves vies una mica mes avall de la recomanable Raó de ser.
El Toni preparant-se a peu de via.
Per anar-hi fem cap a La Vinya nova en direcció a Can Jorba, abans d'arribar-hi deixem el cotxe a l'entrada del camí dels Francesos, el que puja al coll de l'Ajaguda, Cajoleta, Montgròs etc. En poca estona som al davant de les parets, per la ressenya sembla que s'ha de començar a pujar en un tram de torrent on s'ajunta la drecera amb el camí gran però no sabem trobar-ne cap pas net d'aritjols i com que ja coneixo com anar a la via Raó de ser hi entrem per aquí: ens enfilem als peus de l'Agulla Alícia i d'allà davallem al torrent i fent el senglar mirant de fer un flanqueig descendent aviat som a peu de via on veïem lluir alguna plaqueta.
A la segona tirada amb roca Ping!!


Peu de via salvatge com l'aproximació, incòmode pels dos, m'en vaig a la dreta que estic mes be i trobo la via 350 també recent obertura dels germans i que s'anomena així perquè és el nombre de vies que porten obertes!! Com acostumem amb el Toni començo, es nota que s'ha escalat poc...molsa i terreta a les preses, que d'altra banda són punxents i trencadisses el que em fa pujar amb molta precaució. Placa de finura ben assegurada, per no patir, que em deixa a un tram trencat on s'ajeu, d'allà vaig cap a dos ressalts verticals i amb roca d'aspecte més que sospitós i on com molt be avisen a la ressenya cal escollir molt be d'on tibes...entrada terrosa al cim de l'agulla Luichy, batejada pels autors en homenatge al prolífic company. Faig reunió d'una bona sabina allargant força la instal.lació per  poder controlar el company. Ara li toca a ell, cal travessar uns pans de terra solta per assolir la paret del davant que sortòsament presenta molt bon aspecte, amb bona roca com mes endavant comprovarà el Toni.    Llàstima que és curt ja que passat el tram vertical de seguit s'ajeu i s'entra al Pong...que aquí no ho és tan com a baix.
Per terreny trencat amb molta pedra solta anem flanquejant sense guanyar alçada pràcticament per anar a sortir al peu de la via Raó de ser d'on baixem a buscar el torrent.
Ens enfilem a l'agulla de l'Alicia per l'aresta Brucs- via Sol Ixent.
És d'hora encara i decidim enfilar-nos a l'agulla de l'Alicia que té una aresta brucs prou atractiva i per on hi passa la via Sol Ixent oberta el 1999 per Conxita Garcia i Albert Masó. Pel vessant nord puja la normal ressenyada per J Monterde i J Barberà el 18-07-1973. El Toni aquest cop no em deixa començar i sense esperar que l'asseguri es comença a enfilar, tanmateix no hi ha res i és senzill. La roca ens sorprèn, és més bona del que pensàvem i s'agraeix ja que tot i llaçar alguns romanís i posar un Àlien, en cas de caiguda dubto que res aguantés! a l'alçada d'un sostre hi el pas clau, el Toni se l'agafa per l'esquerra amb el suport moral d'un altre romaní, aquest una mica més gran, però que...millor no testar! Quan em recupera, no sabem si hi ha instal.lació per baixar, em fa la broma que no caigui que la farigola de reunió dubta que resisteixi una estrebada...ja al cim veig dos esplèndits espits! millor que ja em vèia desgrimpant.
Un parell d'espits per baixar tranquils. Pot registre Masó factory!

Una via que no cal córrer per anar a repetir, però si, com nosaltres, sou una mica romàntics i no feu fàstics a la roca delicada i les aproximacions salvatgines, doncs us agradarà, llàstima que és curta, es pot aprofitar per fer la "350";  millor començar per aquesta i de baixada fer la Ping-Pong i si queda temps i no l'heu feta enfileu-vos a la Raó de Ser, una petita via amb molt d'essència.
Agraïr als germans Masó aquestes petites obres d'artesania, que cada cop ho tenen mes difícil, queda poca roca bona per obrir!
Una tarda ben aprofitada!

Historiada ressenya dels germans Masó que trobareu a


  • La Noche del Loro

  • Foto-ressenya aproximada

    4 comentaris:

    1. Que bien aprovechais el tiempo !!!
      Animo !, sigan escalamdo y publicando aventuras, que a mi me hace disfrutar leyendo-
      Ademas, Ecos, aquel sitio solitario solo setais vos.
      Saludos.

      ResponElimina
    2. I vau anar el dimecres 3?. Nosaltres estàvem al capdemunt de la Plantació. Ja veig que aki tb debia fotre fred pq el Toni té el nas ben vermell i imagino que no és de la cervesa.
      Aquesta l'apunto. Felicitats

      ResponElimina
    3. Quina sort i quina embega, però que bé que us ho passeu. Racó interessant i pel que dius no s'ha repetit massa. Felicitats per l'escalda.

      ResponElimina
    4. Ep Lagarto! i jo content que disfrutis llegint-ho, a veure si et recuperes aviat i puc llegir les teves aventures que amí també em fas disfrutar llegint-les! ànims Bou!!
      Hola Mingo doncs sí, dimecres era i feia força fresca com és habitual darrerament, quin hivern noi! la via no és res de l'altre dijous Mingo, però per una tarda tonta pot servir.
      Hola Manel, la raconada és maca, ara la roca com diu la ressenya passa de força bona a força dolenta!!! com li comento al Mingo, és una via per un dia que no saps que fer o per gent com nosaltres que les vies Masó ens agraden...som masoquistes!!

      ResponElimina