Dos birres i unes braves a Rubies. Montsec de Meià.

L'abandonat llogarret de Rubies ens acull de nou.

El fet de treballar alguns caps de setmana fa la guitza, però aquest dilluns passat (15-04-2013) vaig tenir festa i amb l'Anselm tornem a Rubies a intentar la Dos birtres i unes braves, que ja vam intentar fa un mes exacte sense èxit, la paret era plena de caramells de glaç i fotia un vent que ens va fer abandonar a mig començar la primera tirada. Avui però el pronòstic és bo, sembla que les temperatures van cap amunt, potser massa i tot, i els ànims hi són. Fem el cafè al Bar Cirera i encarem els 15 kms de pista que, potser per coneguts, ja sem fan curts i tot.

Intermitent primert llarg on alternem plaques interessants amb terrasses herboses.

L'aproximació apreta amunt sense treva, com si anèssim a la Portella Blanca, a l'alçada de les parets, una fita ens recorda que hem d'anar a l'esquerra; mirant de no guanyar gaire alçada ens arribem a peu de via, on una gran placa enganxada amb un espit al mig ens fa adonar que ja hi som.   Com l'altre cop començo, avui amb tacte a les mans em sembla mes senzill, bonic começament, llàstima que de seguida trobes una feixeta terrosa inevitable, un pitó a una fisura marca cap on anar, muret finot i curt i altra cop feixa,  una gran sabina que rodejo per enfilar-me a una placa Vilanovina que en un curt flanqueig ens deixa a la reunió: Parabolt i Pitó casolà amb bagueta.

Entrant a la reunió

Malgrat la discontinuïtat no m'ha desagradat, ara veig la paret que ens espera, què Maca!! Surt l'Anselm amb ganes, primer tram trencat que es va redreçant fins arribar a la roca bona, i si n'és de bona! passos atlètics amb bona presa de mans per arribar al proper espit, aquí cal fer una apretada, la roca dóna confiança.    Segueix un fisura vertical que mor a una gran Alzina sobre la que farem la segona reunió, aquest tram és força tècnic i potser el mes maco de tota la via.

Plaques Vilanovines ens esperen a la següent tirada!

Acabant de superar un tram amb aire i al tram mes finot de la via!

L'Anselm s'ho treballa be, en algun tram que hi ha fisura pot col.locar un càmalot; per entrar a la reunió passa pel mig de l'arbre. Recupero el llarg, això ja és més Vilanoví, cal vigilar de  no tibar massa de braços, que amb la ganda que hi ha ni penses en els peus...però vull arribar sencer per disfrutar el meu llarg, el pas del sostre.

Muret amb roca excel.lent tot aproximant cap al sostre.

Començo el tercer llarg sortint per l'esquerra a buscar una placa amb franges d'aquelles que ens agraden tan, al començament cal vigilar car la roca és trencadissa, per millorar a mesura que m'enlairo. Trobo dos pitons casolans que protegeixen el pas més "punyetero" de la via, me l'haig d'estudiar be ja que les mans no són franques i el cos es desequilibra...una tibada i ja està, bé, ara a poc a poc a flanquejar el sostre, de mans les preses justes i bons peus, bon ambient també; cal anar fins a l'esquerra del tot on dos espits ens marquen el camí. Com tothom ha explicat ja, és més impresionant que difícil, qüestió de col.locar-se i aprofitant una mica en bavaresa fins surt fàcil. La continuació ja són figues d'un altre paner, trencat és poc, cal anar amb compte. Un espit a la paret adverteix que hem de flanquejar a la dreta on veig la reunió.

Espectacular flanqueig i no menys espectacular sortida del sostre!

Aproximant als diedres de la quarta tirada

El quart llarg comença fent un flanqueig ascendent a la dreta a buscar uns diedres, des de la reunió es veuen dos espits. Trencat a l'inici per millorar després, l'Anselm disfruta, troba algun pas curiós entre els dos panys de paret. L'entrada a la reunió també és per terreny trencat.

Diedres mes divertits del que semblen.

Per la fisura central va el darrer llarg, amb un airòs flanqueig de sortida.

Bé, això s'acaba! però encara ho haurem de lluitar que resta un diedre vertical que justifica que hagim traginat els estreps. Començament bonic amb placa de frangues horitzontals fins una gran sabina d'on ja s'entra al diedre: molt ben equipat per fer en artificial, però en A-0 va sortint, en lliure parlen que sí 6b/6c...vaja que ni m'ho plantejo i al darrer tram on allunya el bolt, poso el Camalot de l'1 i ara sí que penjo l'estrep, però tot i això no s'hi arriba! tanmateix no cal ja que hi ha, ara sí!, bones preses per les mans a ambdues bandes i amb una tibadeta xapo l'assegurança. Em penjo de la fi-fi i m'estudio el que continua, un mur vertical, altra cop Vilanoví! no m'en cansaré de repetir-ho, que impresiona, hi ha ambient jajaja començo i puc posar un Àlien que em dóna "seguretat" i ja amunt, molt bona presa de mans i peus, amb un flanqueig horitzontal molt divertit per sortir a la rampeta final.

Això s'acaba, llàstima!

l'Anselm al darrer pas de la placa, ja sortint a la rampeta. Ens felicitem! una via molt completa que ens ha deixat ben contents.

Reunió cimera.

Dalt de tot l'airet fred del nevat Pirineu ens refresca.

Ens estarem força estona dalt admirant la comarca, el Pirineu, com n'està de verd tot enguany i quanta neu encara...els prats són entapissat de narcissos.

La via ens va agradar i ho vam celebrar com tocava!

Per avui decidim que no farem res mes, amb el que tornem cap a la Portella Blanca tranquil.lament, hem estat ben sols, un plaer, com un plaer ha estat el plat de braves i les birres, dos, que ens hem cruspit al Cirera i és que quin millor homenatge a la via que això!
Gràcies Llorenç i Antxi per la feinada, us va sortir brodat!!

Ressenya dels autors:

Llorenç i Antxi ( Kutrescaladors)