divendres, 19 d’abril del 2013

Dos birres i unes braves a Rubies. Montsec de Meià.

L'abandonat llogarret de Rubies ens acull de nou.
El fet de treballar alguns caps de setmana fa la guitza, però aquest dilluns passat (15-04-2013) vaig tenir festa i amb l'Anselm tornem a Rubies a intentar la Dos birtres i unes braves, que ja vam intentar fa un mes exacte sense èxit, la paret era plena de caramells de glaç i fotia un vent que ens va fer abandonar a mig començar la primera tirada. Avui però el pronòstic és bo, sembla que les temperatures van cap amunt, potser massa i tot, i els ànims hi són. Fem el cafè al Bar Cirera i encarem els 15 kms de pista que, potser per coneguts, ja sem fan curts i tot.
Intermitent primert llarg on alternem plaques interessants amb terrasses herboses.
L'aproximació apreta amunt sense treva, com si anèssim a la Portella Blanca, a l'alçada de les parets, una fita ens recorda que hem d'anar a l'esquerra; mirant de no guanyar gaire alçada ens arribem a peu de via, on una gran placa enganxada amb un espit al mig ens fa adonar que ja hi som.   Com l'altre cop començo, avui amb tacte a les mans em sembla mes senzill, bonic começament, llàstima que de seguida trobes una feixeta terrosa inevitable, un pitó a una fisura marca cap on anar, muret finot i curt i altra cop feixa,  una gran sabina que rodejo per enfilar-me a una placa Vilanovina que en un curt flanqueig ens deixa a la reunió: Parabolt i Pitó casolà amb bagueta.
Entrant a la reunió
Malgrat la discontinuïtat no m'ha desagradat, ara veig la paret que ens espera, què Maca!! Surt l'Anselm amb ganes, primer tram trencat que es va redreçant fins arribar a la roca bona, i si n'és de bona! passos atlètics amb bona presa de mans per arribar al proper espit, aquí cal fer una apretada, la roca dóna confiança.    Segueix un fisura vertical que mor a una gran Alzina sobre la que farem la segona reunió, aquest tram és força tècnic i potser el mes maco de tota la via.
Plaques Vilanovines ens esperen a la següent tirada!

Acabant de superar un tram amb aire i al tram mes finot de la via!

L'Anselm s'ho treballa be, en algun tram que hi ha fisura pot col.locar un càmalot; per entrar a la reunió passa pel mig de l'arbre. Recupero el llarg, això ja és més Vilanoví, cal vigilar de  no tibar massa de braços, que amb la ganda que hi ha ni penses en els peus...però vull arribar sencer per disfrutar el meu llarg, el pas del sostre.
Muret amb roca excel.lent tot aproximant cap al sostre.
Començo el tercer llarg sortint per l'esquerra a buscar una placa amb franges d'aquelles que ens agraden tan, al començament cal vigilar car la roca és trencadissa, per millorar a mesura que m'enlairo. Trobo dos pitons casolans que protegeixen el pas més "punyetero" de la via, me l'haig d'estudiar be ja que les mans no són franques i el cos es desequilibra...una tibada i ja està, bé, ara a poc a poc a flanquejar el sostre, de mans les preses justes i bons peus, bon ambient també; cal anar fins a l'esquerra del tot on dos espits ens marquen el camí. Com tothom ha explicat ja, és més impresionant que difícil, qüestió de col.locar-se i aprofitant una mica en bavaresa fins surt fàcil. La continuació ja són figues d'un altre paner, trencat és poc, cal anar amb compte. Un espit a la paret adverteix que hem de flanquejar a la dreta on veig la reunió.
Espectacular flanqueig i no menys espectacular sortida del sostre!

Aproximant als diedres de la quarta tirada
El quart llarg comença fent un flanqueig ascendent a la dreta a buscar uns diedres, des de la reunió es veuen dos espits. Trencat a l'inici per millorar després, l'Anselm disfruta, troba algun pas curiós entre els dos panys de paret. L'entrada a la reunió també és per terreny trencat.
Diedres mes divertits del que semblen.

Per la fisura central va el darrer llarg, amb un airòs flanqueig de sortida.
Bé, això s'acaba! però encara ho haurem de lluitar que resta un diedre vertical que justifica que hagim traginat els estreps. Començament bonic amb placa de frangues horitzontals fins una gran sabina d'on ja s'entra al diedre: molt ben equipat per fer en artificial, però en A-0 va sortint, en lliure parlen que sí 6b/6c...vaja que ni m'ho plantejo i al darrer tram on allunya el bolt, poso el Camalot de l'1 i ara sí que penjo l'estrep, però tot i això no s'hi arriba! tanmateix no cal ja que hi ha, ara sí!, bones preses per les mans a ambdues bandes i amb una tibadeta xapo l'assegurança. Em penjo de la fi-fi i m'estudio el que continua, un mur vertical, altra cop Vilanoví! no m'en cansaré de repetir-ho, que impresiona, hi ha ambient jajaja començo i puc posar un Àlien que em dóna "seguretat" i ja amunt, molt bona presa de mans i peus, amb un flanqueig horitzontal molt divertit per sortir a la rampeta final.
Això s'acaba, llàstima!
l'Anselm al darrer pas de la placa, ja sortint a la rampeta. Ens felicitem! una via molt completa que ens ha deixat ben contents.
Reunió cimera.

Dalt de tot l'airet fred del nevat Pirineu ens refresca.
Ens estarem força estona dalt admirant la comarca, el Pirineu, com n'està de verd tot enguany i quanta neu encara...els prats són entapissat de narcissos.
La via ens va agradar i ho vam celebrar com tocava!
Per avui decidim que no farem res mes, amb el que tornem cap a la Portella Blanca tranquil.lament, hem estat ben sols, un plaer, com un plaer ha estat el plat de braves i les birres, dos, que ens hem cruspit al Cirera i és que quin millor homenatge a la via que això!
Gràcies Llorenç i Antxi per la feinada, us va sortir brodat!!
Ressenya dels autors:



  • Llorenç i Antxi ( Kutrescaladors)
  • 14 comentaris:

    1. Que bien aprovechais el dia libre !, y me das sana envidia, Enhorabuena !!!,
      Guardo reseña de esta via y ya disfrutare,
      Un abrazo 1

      ResponElimina
    2. Una celebrecació com cal. Felicitats per l'activitat

      ResponElimina
    3. Enhorabona, el pas del sostre cal tenir fe, je,je.

      ResponElimina
    4. Jo aquesta encara la tinc pendent. A veure si algú hi vol anar i la puc tatxar de la llista
      salut i a escalar

      ResponElimina
    5. Je je je!! m'alegro que us agradés! nosaltres vam disfrutar molt en la seva abertura! la roca es molt agraida i es deixa escalar molt bé! i que el sostre ens sortis en lliure va ser una passada! no ens ho esperavem! je je je!

      ResponElimina
    6. Hola Lagarto, la via segur t'agradarà i ben segur que la disfrutaràs que tú estàs molt fort, ànims i a recuperar-se aviat.
      Mingo, calia fer honors a la via no?
      Joan, doncs vaig trobar mes fotut el pas per entrar al sostre que el sostre mateix, té tan bon canto que li apretes hi amunt!
      Joan B. t'agradarà molt la via, amb el seu punt d'aventura en alguns trams, però amb bonba roca i ben assegurada.
      Llorenç, doncs sí, ens va agradar molt, gràcies per tenir la paciència i vista per trobar un itinerari tan agosarat i elegant, la sortida per la fisura final és molt estètica, sobretot quan l'abandones i fas el flanqueig per la placa. A veure quan la petita us permet tornar a es calar i aviat a buscar una altra línia, si l'Antxi no pot ja ho saps, et vindrem a ajudar.

      ResponElimina
    7. Les braves eren obligades eh!!! Diga-li al Anselm que és molt car de veure en els totxos de 30 metres!!

      ResponElimina
    8. Ei Jaume! no volies un comentari de l'Anselm? doncs aquí el tens...
      Jejeje, lo millor de la via: les dos birres i les braves!. No, ara seriosament, et vas currar de collons el llarg del sostre que no és fàcil; vols dir que no pujaves amb tanta empenta perquè estaves convençut que dalt t'hi esperaven dues "Rubies" amb dos birres i unes braves? jejeje...
      Bé, al final varem disfrutar, la via val la pena i la companyia encara més. Hem de repetir aquestes sortides, la propera "dos peques i una manteca" a la Roca Alta!
      Salut.

      ResponElimina
    9. Benvingut Josep! ara fa dies que no se'n sap res de les teves aventures...com tenim el grau? apunt algun vuitè ja? ja li diré a l'Anselm quan el vegi Bou, que continua tan fanàtic com sempre!
      Anselm, ja era hora! has tardat a fer un comentari però quan t'hi poses t'hi poses! doncs a veure si hi anem a la Peque Mantencas mestre! que allà jo encara no m'he estrenat.

      ResponElimina
      Respostes
      1. Ei Jaume, ja estic mirant la via, pero aquesta vegada el primer llarg el faig jo jejeje... espero el proper dilluns que puguis per anar a ferla.
        Ja parlarem.

        Elimina
    10. hehehe... és ben curios que en l'escalada sempre hi haurà discusió sobre si la ressenya està ben feta o no, si està ben equipada o no, sobre si s'hauria de lliurar el sostre o no, etc.. Però, sigui com sigui, tothom està d'acord que una bona via sempre, sempre, sempre, s'ha d'acabar o acompanyar amb una bona cerveseta i un bon plat de Braves!! jejeje!! :)
      Una abraçada i enhorabona! :)

      Quo... Deu ser que estic amb dejú... però l'ultima foto m'ha fet venir una gana que no vegis!

      ResponElimina
    11. Ole, patates braves x partida doble!

      ResponElimina
    12. Benvingut al blog Oriol! Quanta raó tens.
      Moli, sí, via i bar, una bona combinació

      ResponElimina