Via Regular al Tossal de Balinyó (Canelles)

Entretingut primer llarg, més interessant del que sembla.

Ara fa uns quinze dies, el 20 d'abril, ens llevem ben d'hora per anar cap al Tossal de Balinyó a la vall de Canelles; li rondino per fer-me matinar tan al Toni, però mes tard li haig de donar la raó, som els primers a peu de via. L'aproximació és senzilla si ja et coneixes la zona, ara amb la de cops que ja hem vingut aquí, em sembla que mai hem acabat anant pel mateix lloc! La Regular comença una mica a l'esquerra de la Sal de Frutas i el millor és seguir el camí de baixada fins la paret i llavors flanquejar per on millor puguem passar.

El Toni començant, l'Ivan, l'Anselm i la Glòria ens seguiran.

El Toni ja em coneix les manies i em deixa començar, es veu senzill però no ho és tan com sembla...et vas enfilant amb passos d'adherència sempre en diagonal a la dreta fins a un punt on cal fer una mica el gorila per superar un ressalt vertical amb molt bona "ganda", una vegada superat ja entro a la reunió en un còmode replà. Fa estona que sentim veus i l'aparcament s'està omplint, una cordada s'acosta a la nostra via i amb sorepresa i alegria podem saludar els companys Ivan, Anselm i Glòria que també volen fer la Regular.

Acabant de superar un pas atlètic abans d'entrar a reunió.

Sortint de la primera reunió.

Ara continua el Toni, farem tres tirades comunes amb la Sal de Frutas; começa senzill per anar-se redreçant, entrem amb l'adherència. Aquí les assegurances fan pena, cordinillos que ja ténen uns anys i que millor no posar a proba;

Diedre final  i entrada Sabinera a la tercera reunió

Continuem per la Sal de Frutas, comença senzill per anar-se posant divertit, amb un final curiós: entrem a un diedre canal del que sortim mig en bavaresa i Sabina tracció.

Quarta tirada, de trancisió, tot i que encara aprofitable.

Ara tenim el primer tram de trancisió, la quarta tirada, que el Toni es puleix ràpidament, ja m'avisa que a dalt canviarem llargs, que sinó qui comença es menja tots els bons!!

Al cinquè llarg ens enfilem dalt de tot de l'esperó, aquí entrant a un tram tècnic molt divertit.

Deliciós esperó per entrar  a la cinquena reunió.

Torno a sortir, aquest cinquè llarg comença molt ajagut i brut, però promet, a mesura que t'enfiles cap al mur de l'esquerra vas guanyant en ambient; la via et porta a buscar el millor: passos atlètics protegits per dos tascons falcats ens deixen a una feixa aèria on trobo un pas que m'haig de mirar, és de col.locació i adherència de peus per anar sota un mur on t'enfiles amb bona presa altra cop força atlètic, afluixa el pendent, ara anem a la dreta a buscar l'esperó amb una roca excel.lent, adherent, on xalo i babejo, que estètic!

Aquí aprofitem una sabina i un espit.

El sisè llarg només sortir deixem l'esperó per baixar i anar caminant fins la propera reunió, al peu de la magnífica placa d'aquesta paret.

Un altre llarg d'aquells que serveixen per anar a trobar la gran PLACA! surt el Toni per l'esperó per desseguida, la paret t'hi porta, baixar a l'esquerra on trobarem fressa i algun pont de roca, mes per marcar la via que res, ja que anem caminant.

Setè llarg, adherència pura!

Ara continuarà el Toni, així repartim millor les tirades "tirades"! els que ja coneixeu aquesta gran placa ja sabeu com n'és de ferma;   aquest setè llarg és magnífic, es deixa fer molt be, fins el trobem senzill, serà que ja ens estem acostumant a l'adherència?

A la vuitena tirada la placa es redreça i ens posarà a proba!!

Arribem al tram clau, el vuitè llarg. Surto en flanqueig fi a l'esquerra per enfilar amunt a buscar un canvi de placa, placa que ara sí! es posa força mes vertical que fins ara....això ja tiba, passos de col-locació amb preses finetes i peus cada cop mes escassos...fins que m'encallo sota un pas....veig marques de goma a l'únic lloc on sembla que aquest aguantarà, però és molt obligat, ho intento força vegades, però finalment haig de posar una baga pel peu per poder abastar una llastreta molt fina que hi ha a l'esquerra, ai el dia que es trenqui! aquí però no s'ha acabat, cal anar ben concentradet i tibar-hi amb ganes fins l'entrada a la reunió, buff això sí que és adherència!! ja ens pensàvem que ho dominàvem això,jajaja tan sols ha calgut que ens redrecessin la paret per adonar-nos que encara n'hem d'aprendre molt.

El Toni lluitant l'entrada a reunió! la "cosa" no afluixa fins el final...

L'inci del novè és divertit, en diedre per després continuar la placa i l'adherència.

El Toni, tot i anar de segon també sua tinta per sortir-s'en, renoi quina tirada! ara però torna a ser el seu torn i la continuació es veu menys fiera: una placa trencadissa que acaba en un diedre vertical del que s'en surt enfilan-t'hi; ara li cal continuar per la placa, altra cop adherència, aquest cop més al nostre nivell, pero que no ens deixarà relaxar-nos massa.

El desè llarg torna a ser de trancisió, el Toni entrant a la reunió.

Ara em toca un dels trams d'enllaç, el desè; una fita enmig d'un caos de vegetació i roques soltes em fa adonar que haig de baixar una mica, entro en un túnel d'alzines ben entapissat de fullaraca, un tram ben curiós la veritat i que es fa tot caminant.

Pas clau de l'onzena tirada

Tornem a escalar, l'onzena tirada comença maca, amb trams curiosos fins sota un mur que s'engalta pel dret amb bona presa, més senzill que no sembla, entrem a la reunió passant per l'esquerra d'una gran sabina.

Dotzè llarg, plaques súper adherents i força ajagudes, per disfrutar.

Ja ens queda menys, aquesta part de via és força monòtona, una altra placa ajaguda per mí, dotzè larg on la roca hi és tan bona que permet deixar de xapar algunes de les abundants assegurances.

El Toni començant el tretzè, que va buscant els millors panys de la placa.

La tretzena tirada torna a tenir una mica mes de "pebre", com que ens hem canviat el torn, ara les bones li toquen al Toni. Va decantant-se a la dreta per buscar les plaques millors i mes netes de vegetació. La catorzena és una grimpada de tercer farcida de ponts de roca que serveixen per seguir la via més que per assegurar-se ja que la dificultat hi és baixa, grgrgr!!! m'ha tocat a mí! no hi ha fotos d'aquesta...no valia la pena.

La quinzena tirada ens reserva sorpresa, la placa es redreça de nou i  al final ens enfilem a un esperó trencat on haurem de canviar el xip de l'adherència.

Penúltim llarg! el quinzè. Sortosament aquí la placa torna a posar-se dreta, molt ben assegurada; al capdamunt es flanqueja a l'esquerra per anar a buscar un muret vertical i trencat, aquest tram és delicat doncs la roca és poc fiable i l'assegurança força amunt, el Toni no hi va posar res entremig, però potser millor fer-ho, xoca l'equipament amb l'abundor de la placa?!.

El cim del tossal entapissats de Narcisos després de fer la setzena tirada, una grimpada senzilla.

M'ha tocat arribar al cim, el darrer llarg és una grimpada per fer cim, dalt és ben entapissat d'Almesquí (Narcisos), l'abundosa neu del Pirineu ens arriba en forma d'alenada d'aire gelat que s'agraeix, tanmateix avui la temperatura ha estta prou agradable.

Ben contents després de l'intensiu d'adherència. Organyà i la Serra de Boumort al fons.

Ens fem fotos amb uns companys que fan cim per la Dau al Set, estem ben contents, la via ens ha agradat en conjunt, malgrat els trams discontinus, d'enllaç, molt homogènia en el grau excepte el vuitè que és més obligat 6a. Com dèia l'amic Parcerisas, segur que esdevindrà una clàssica.

Ressenya d'en

Romàntic Guerrer (Lluís Parcerisas)

Via recomanable, per gaudir de l'adherència sense patir, llevat del vuitè llarg, per fer metres, gairebé 700m! per fer-vos una idea global de la paret de Balinyó. Amb equipament per no patir, excepte alguns trams de la Sal de Frutas, on caldria anar-hi amb temps per canviar alguns ponts de roca, amb trams molt equipats sobretot a la part final i d'altres on cal concentrar-s'hi, talment sembla que hagi estat oberta amb criteris dispars pels seus autors, Marcel Millet, R. Franco i N. Safont que féren la priemra repetició el 22-01-2013. Gràcies per aquesta feinada companys!