dilluns, 20 de maig de 2013

Una foto amb història

Joan Pera, Miquel Pera i Jaume Sunyol a la via Badalona del Gorro, identificats 22 anys mes tard!!
Aquest cap de setmana nomes pòdia escalar dissabte, i la cosa pintava malament, pluja i mes pluja...el Toni era fora i no tenia company...i rebo la trucada d'en Joan Pera, te la cinta exprés que em va caure a la Colorantes i que amablement van recollir la cordada que venia al darrera, com que no ens vam veure dalt vàrem quedar que ja ens posaríem en contacte i a travers del blog vàrem quedar que donat que són de Badalona, li passessin al Joan Pera amb qui tard o d'hora coincidiríem... així ha estat i dissabte ens trobarem al Bar Muntanya, a Collbató. De matinada sento la remor de la pluja, malament! però quan em llevo fa sol! anant cap a Collbató però no tarda a ploure!! Una bona colla ens trobem al bar, però tot és ben moll i amb el Joan Pera, amb qui va havíem fet cordada a l'Estereotip decidim d'anar a caminar: enfilem la drecera de Fra Garí i amunt cap al Monestir, li ensenyo el peu de via de la Lluís Baciero;
passem per Sant Joan i per sota Gorros per anar a buscar el camí que baixa cap a la Plantació...tot xerrant i xerrant el Joan comenta que amb el seu fill farà una pila d'anys van fer la Badalona al Gorro, el nano deuria tenir vuit anys...em miro el Joan Pera i li dic: no recordes que us van fer una foto? anàveu tres oi? el nano dúia arnes integral no? tot coincidia! i sí vint-i dos anys després conèixo aquella curiosa cordada que vaig fotografiar mentre amb en Gabi Frutos fèiem la Òpera Prima!!! És ben veritat que en aquest mon de l'escalada tots ens coneixem i tot se sap!!! qui ho  havia de dir que despres de tan de temps podria posar noms i cognoms a aquesta curiosa cordada que concretament el 15 de juny de 1991 vaig fotografiar...sempre pensava que hagués estat be poder-los passar la foto i ves per on ja ho he pogut fer.

4 comentaris:

  1. gracies per el comentari que as fet .El Jaume de 79 anys se possat molt content ja que no tenia cap foto d´aquesta sortida de tres generacions d´escaladors

    ResponElimina
  2. He, he, he... Realment la muntanya cada dia ens nudreix de mil anècdotes cada una més curiosa i espetarrant... És fantàstic poderles disfrutar!

    QUO... Faig un "Click" amb el mòbil a la pantalla... I que duri 23 anys més!!
    i te'l ensenyo! juasss! :)


    ResponElimina
  3. Genial història Jaume! a més la foto és molt maca...quina muntanya més màgica que tenim!

    ResponElimina
  4. Joan, quan tot xerrant dissabte em vas anar explicant l'escalada amb el teu fill, vaig tenir un " flaix-back" i de seguida em va venir al cap aquesta foto, quina il.lusió em va fer!
    Oi tan Oriol!
    Josep, realment ho ha de ser de màgica!!

    ResponElimina