Lo "Puto amo" i Lo "Gall Pinto" a Abella de la Conca ( Conca Dellà ).

Magnífiques llastres fisurades de la Roca de Viella per on ens enfilarem; a l'esquerra el pas de Finestres.

Li hem agafat gust al calcari i aquest dissabte amb el Toni ens acostem a Abella de la Conca, els amics Lleidatans, els Galls, han re-descobert la zona de Roca Viella on ja en Remi Brescó, Anton Fontdevila i Santi Llop hi van fer les primeres línies, les més naturals i evidents: Placa Base, Un gran dia i Aresta. Tanmateix Abella ha estat mes coneguda per les seves vies esportives de grau que per l'escalada clàssica, almenys fins ara, però l'activitat aperturista dels Galls de ben segur en farà canviar la tendència.

Començant la Gutierrez "Lo Puto Amo" i a la interessant placa abans de reunió.

Per fer cap a Abella, hem anat per  l'A-2, Agramunt, Artesa i Port de Comiols fins a Isona, d'on ja agafem el trencall cap a Abella; abans d'arribar-hi hem de trencar a l'esquerra fent un gir molt marcat l'asfaltat aviat es converteix en pista de terra, en una bifurcació anirem a la dreta i ja veurem les parets. Es pot deixar el cotxe passades les vies en un eixamplament de la pista, cal tenir molta cura a no destorbar a l'aparcar, així evitarem problemes amb els propietaris que hi estan treballant!

Haurem de vigilar amb les pedres soltes a trams.

Pel Toni és la tercera vegada que ve aquí, ell ja les ha fet gairebé totes i malgrat el recomanable és fer la Un Gran dia com a primera visita, nosaltres avui ho farem amb la Gutierrez Lo Puto Amo, que al Toni li "falta". El primer llarg em toca a mi, plaques interessants trencades per trams terrosos que desllueixen una mica la bonica tirada, equipament auster, però fàcilment ampliable per a gent poruca com jo!

De la primera reunió sortirem grimpant a la dreta fins albirar un diedre vertical

Ara continua el Toni, surt a la dreta per un terreny trencat i fàcil fins quedar a la vertical d'una placa on hi trobarem dos bolts per assegurar un tram finot, la llàstima és que no pots veure el company. Ara continua un tram d'enllaç on caminarem més que escalar, trobem un ressalt abans d'entrar a reunió.

Per un diedre-canal ens enfilem a la gran placa de sortida, digne del millor Malanyeu!

Tenim al davant una magnífica placa, aquí fem el darrer llarg, és una placa que recorda Malanyeu i no ens decebrà; se l'ha demanat el Toni que jo ja he fet el primer. Hi trobarem poques assegurtances fixes, però no es troben a faltar, donada la qüalitat de la roca i la facilitat de posar-hi trastos.

A la renovada reunió cimera amb tota la conca als peus.

Ja al cim disfrutem de la solitud i les vistes, com que hem arribat d'hora decidim baixar per fer-ne una altra;  desgrimpem l'aresta cap a la dreta tal com arribes, direcció Nord, per anar a un collet d'on caminant anem resseguint la base de la Roca fins al Pas de Finestres, passem pel costat de la via de l'Aresta, que es veu molt Pirinenca i admirem la Placa Base, audaç via que ressegueix l'evident placa de l'extrem de la paret, neta, amb el segell d'en Remi Brescó, ens l'apuntem per tastar-la. Saludem uns "Galls" que estan fent obres per la paret.

El Toni enfilant-se a Lo Gall Pinto

Anem una mica mes a la dreta d'on havíem començat, mentre ens preparem, arriba tota una colla amb bons amics! El Toni ja havia fet la via Lo Gall Pinto, però avui intercanviarà les tirades: comença doncs: Bonics passos al començament fins agafar bona ganda i començar un elegant flanqueig. Més especatcular que difícil.

Divertit flanqueig amb roca de qüalitat per entrar a reunió.

Atlèticques plaques al segon llarg, aquí el Toni entrant a reunió.

És el meu torn, tirada plaquera, amb aquelles franges horitzontals tan agraïdes, amb les assegurances molt ben posades, podent completar la protecció a demanda. Entrada a reunió d'adherència, divertida.

Molt ben trobat flanqueig de la tercera tirada, on posarem a prova els braços.

El Toni ja frisa per començar la tercera tirada, un flanqueig horitzontal amb bones mans però peus amb adherència, recorda el de la Rèdrum amb menys ambient...s'el treu amb solvència tot i uns bons esbufegs, cal tibar fort de braços!

Festival de plaques al quart llarg, amb sortida gorilera!

Li anem agafant el gust a això de l'adherència, me n'adono al recuperar la tirada quan trobo preses pels peus que fa un temps no me m'hauria refiat!! Torno a sortir, la reunió és molt còmoda, en un replanet i cal enfilar-se altra cop per plaques, la gràcia és el començament on si no ets alt costa engrapar les grans preses de les que tibar, però busqueu que té "truco"!

Després d'un canvi de reunió mig caminant disfruto a la placa del sisè llarg.

Després d'un tram caminant, inevitable en aquesta paret, tornem a la roca: una placa amable, fisurada i amb el pendent just per disfrutar-la. Equipament  complementable a discreció com a tota la paret. Aquesta tirada es pot enllaçar amb la següent, però nosaltres no ho fem.

Curt però intens acabament

Per fer l'última tirada veurem un bolt en un bloc a peu pla, no el xapem ja que ens farà massa fregadís, el Toni s'arriba al muret cimer, una placa novament fisurada, però amb les preses mes fines i l'escletxa mes tancada;

Esplèndides vistes des del cim, amb la Roca de la Casa Vella de Borrell a tocar.

Dalt el cim coincidim amb els amics que acaven de fer la via del costat, el Joan Miquel encara és a la paret i no el puc saludar.
Baixem ben satisfets, dues bones vies, aquesta última mes contínua i amb plaques per disfrutar, han tret bon partit del que és aquesta Roca; ara hauré de tornar per conèixer les vies del Remi, que la placa Base ens te encuriosits.

Del cim, una desgrimpada a la dreta mirant al nord ens deixa a un collet d'on resseguim el bassament de la paret per passar pel Pas de Finestres.

Ressenyes dels aperturistes

Lo Gall Grup d'Ascaladors de LLeida.

Una zona recomanable, per disfrutar d'un bon calcari i gaudir amb l'autoprotecció, de dificultat moderada ideal per començar a la via llarga. De ben segur s'hi obriran força mes itineraris. Haurem de ser molt curosos amb la nostra presència per evitar molestar la gent que hi treballa, un bon racó Abella!