divendres, 24 de maig de 2013

Escenas de matrimonio al Peladet oriental. Montsec de Meià.

Les parets de Fonfreda, Sant Miquel, Serrat Alt i Cap del Ras de lo Peladet estant
Dilluns passat dia 13-05, aprofitant que era festa local a Sabadell tornem amb l'Anselm a Rubies, autovia A-2, millor que l'eix que actualment està en obres, cap a Cervera, Agramunt, Artesa i de pet a Vilanova de Meià on ja ens espera la pista que ja se'm fa curta i tot!! i això que són 15 kilòmetres dels bons!! però abans ens aturem al Cirera a carregar el dipòsit. Hi tenim molta feina a fer encara, sobretot jo, i dubtem entre la Guineu o la Escenas de matrimonio...totes són prou interessants i avui ens acaben de decidir per la Escenas de Matrimonio.
Aquesta marcada fisura entre la Maduritas i la Guineu és la nostra via, una plaqueta força amunt ens ho confirma.
Estem ben sols, el que encara dóna mes encís; amb molta calma per evitar arribar dalt ben amarats de suor enfilem el costerut camí cap a la Portella Blanca, es nota que no l'ha dissenyat cap pagès....poques tortes fa el punyetero! La fita ens avisa que hem d'anar a l'esquerra a buscar la paret, com que ja ens ho comencem a conèixer, anem flanquejant mirant de mantenir el nivell i sense gairebé adonar-nos'en arribem a peu de via: un marcat i vertical diedre de roca blavosa on al capdamunt s'hi veu un espit.
L'expansió assegura el pas clau del llarg.
Anem força carregats de ferralla, la via és semiequipada, en aquest primer llarg, tres espits per trenta metres...i el primer a uns bons set metres...però veig que la roca permet grans possibilitats d'acompletar la protecció. Començo a enfilar-me, la roca és freda, encara no toca el sol, però cantelluda i franca, l'espit és molt ben posat i assegura la superació d'un petit balmat, m'ho miro veig que la roca és boníssima, quines gandes!! tibada i cap dalt. La continuació és senzilla, fisurada seguint una canaleta diedre que mor a unes plaques verticals on trobo les dues últimes xapes. Un pont de roca molt ben posat protegeix l'entrada a la reunió, en una estreta feixa ben airosa.
Entrant a reunió es torna aposar fi!
L'Anselm s'ha quedat glaçat a baix, però ràpidament s'escalfa que la via és prou atlètica i mes que s'escalfarà al llarg que li ve ara, on ja el sol hi toca de ple i es preveuen accions divertides...
L'Anselm treballant-se la tirada, la mes mantinguda de la via.

Ens passem els trastos i amunt! la sortida ja és punyetera, continua una fisura d'aspecte trencat on pot col.locar un micro, cal anar a l'esquerra a trobar un clau que gairebé no es veu i que permet apretar mes tranquil l'entrada a les plaques superiors, un dels passos finots, finots. La paret et porta a sota unes terrasses volades que se superen prou be, una sabina hi ajuda! i si no anem prou inflats, l'entrada a reunió ens acabarà de posar contents...adherència en flanqueig amb mans minses però bones; Reunió Jaume! el sento cridar content i no és per menys que el llarg s'ho val.
El tercer llarg comença vertical i compacte per passar a ser trencat i arrampat.
Disfruto recuperant el llarg! que ferm, vertical, mantingut, punyetero però sense ofegar, et fa buscar, i sempre trobes la presa salvadora i l'entrada a reunió, renoi! aquí sua el primer i també el segon; sort de l'intensiu d'adherència que vam fer al Roc de Balinyó! La tercera tirada té una sortida no gaire engrescadora, es manté la verticalitat i la fisura sembla trencada, però quan m'hi poso trobo la roca prou bona i franca de preses, puc amanir-la al gust, per un covard com jo de fàbula! llàstima però que de seguida s'ajeu i la roca es torna, ara sí, trencada, molta roca solta terra i vegetació, cal vigilar de no enviar cap regalet al company! cal vigilar i no anar a l'esquerra on, com cant de sirena, una flamant reunió amb anelles ens crida, és la de la Maduritas Calientes; per una feixa evident flanquejarem mantenint l'alçada a la dreta, pel camí trobarem dos espits molt ben situats, però difícils de veure.
La penúltima tirada és impresionant, a sota superant el diedre abans de reunió.

Mentre recupero l'Anselm miro el que ve: una placa vertical, plena de franges horitzontals, es veu molt maca. Tornem a passar-nos la ferralla que aquesta tirada és llarga, 40 mtrs, i amunt que va l'Anselm. Cal escalar amb atenció ja que trobarem tan sols cinc assegurances fixes. Un tram trencat superada la placa que admiràvem el deixa sota un diedre d'entrada desplomada i que sembla mes difícil del que és en realitat, uns passos agosarats ens enfilen a l'esperó de la dreta del diedre i ja per placa Vilanovina s'entra a reunió.

Per acabar la via una sèrie de ressalts atlètics i divertits!

M'ha tocat fer cim! però també les tirades menys interessants, és el que té que t'agradi començar jajaja tanmmateix quedaré sorprès d'aquest darrer tram: começament gorilero només deixar la reunió, flanqueig i grimpant a buscar unes curioses llesques de pedra a les que t'enfiles, trobo un pont de roca i amb uns passos atlètics supero una franja amb la roca "crocanti" ben curiosa!! i finalment una bona tibada gorilera i sóc al cim ! estic tan satisfet que no veig la reunió, un espit amagat i un bon boix al fil de l'aresta cimera.
Una via que ens ha deixat molt satisfets!
Una alenada d'aire fresc, fresc de debò, ens refresca, som a mitjans maig i el Pirineu és ben nevat encara i avui hem pujat en màniga llarga encara, tot un luxe, que duri! Ens ho prenem amb calma, no farem cap mes via avui, ens regalem amb un bany de paisatge i de sol.
Ressenyes gràcies als amics

  • Antxi i Llorenç ( Kutrescaladors)
  • Una via recomanable, semiequipada, ideal per anar practicant el tema de posar assegurances mòbils, però no d'iniciació eh! bastant mantinguda i vertical, amb grau obligat V+.

    4 comentaris:

    1. Ep Jaume, veig que us va agradar la via, penso que el fet de que no estigui sobre equipada li dona un encant superior. Felicitats!

      ResponElimina
    2. Enhorabona!! La via és ben bonica, ara a la Guineu Lliure :)
      Tècnicament aquesta és la primera via que vam fer amb la nostra filla ja que la Paula estava de quatre mesos.

      ResponElimina
    3. Enhorabona per gaudir de la via i el lloc

      ResponElimina
    4. Hola Manel i Ita, sí ens va agradar i molt, el fet de l'escàs equipament, com dius, li dóna un plus, ara a per la Guineu que em fa peça...
      Sí sí Eduard, però apoc a poc...jejeje que l'entrada infòn respecte...
      Gràcies Joan! Rubies té un encant especial i si a sobre estàs sol...

      ResponElimina