Una línia treballosa al Morral del Llop, via Xavi-Manel. Serra de l'Obac. 10-06-2021.

 

El morrot per on transcorre la via destaca de lluny.

                   Aprofitem les tardes d'estiu tant com podem i el Morral del Llop és ideal, curta aproximació i vies que ens fan gaudir i apretar a la vegada, a més sempre en podem fer mes d'una si en passem via, com va ser aquest dijous de juny.   

La via triada és obra de dos amics, en Xavi Balet (+) i en Manel Fuertes que l'any 1974 van acabar aquesta línia al costat de mes a la dreta de la Cinglera del Morral del Llop;  una fissura a pitonar els permeté arribar al tram més escalable en lliure i per placa fina anar superant petits desploms fins a fer reunió sota la bola final, una placa de bona roca que demanava ser escalada.  Van acabar la via un dia de Sant Esteve. 

Fa un temps algú ( desconec qui va ser) en va restaurar les expansions deixant la fissura neta, mantenint així l'esperit de la línia, gràcies.   Un dels aperturistes fa poc la va repetir i en fer-ne pública la piulada ens va animar a repetir-la, gràcies Manel per aquesta ferma via.

Aquesta fissura és la que permet enfilar els primers metres molt verticals, artificial a equipar.

 Com anar-hi:  Ens arribem a Matadepera on agafem la crtra comarcal BV1221 a Coll d'Estenalles /Mura fins al revolt de l'Alzina del Sal.lari ( aparcament senyalitzat per la Diputació.  Deixem el cotxe i agafem el camí dels graons de Mura/Coll de Boix, immediatament trobem un corriol a la dreta que baixa a travessar el torrent. l'agafem i aleshores en forta i constant pujada ens acostarem al nostre objectiu;    arribem al Morral del Llop per la seva esquerra, aleshores flanquegem la base de la paret fins gairebé el final, just abans del camí que puja al cim del Morral.

Per anar a aquest costat de paret vàrem descubrir un altre camí més còmode:  de l'aparcament de l'Alzina cal anar a la carretera i seguir-la tot travessant el pont, passat el revolt a l'esquerra veurem un corriol que remunta el torrent, al començament és estret però veureu que es va eixamplant fins fer-se una pista ampla dins la boscúria, idela per l'estiu doncs és ombrívol.  Al capdamunt trobareu una fita que us porta a l'equerra, planegem un tros i amunt per sender petit a trobar la bade del Morral, surtirem a peu de via.

Treballant l'artificial amb pitons i Friends. Foto J. Ceballos.

La primera tirada s'ha de clavar, dos o tres pitons calen, nosaltres en vàrem clavar dos i el darrer pas el vàrem fer d'un camalot;  el fet de clavar li dóna un plus a la via, ja no estem acostumats a dur martell i sempre fa il.lusió escoltar com canta un clau ben clavat.

Abastem el primer bolt i ja sortim en lliure, la progressió ara és a buscar una petita fissura d'aspecte trencat on hi poso un Tòtem lila i llaço una soca de romaní mes amunt, d'aquí ja arribo al següent bolt, ara tot per placa finota amb petits ressalts que ens obligaran a tibar de cinta per superar-les.

El tram de placa és molt exigent i s'alterna algun A-0 en la progressió, que és prou obligada. Foto J. Ceballos.

A la primera reunió (Foto J. Ceballos) i detall de la mateixa.

La darrera expansió és sota la reunió, cal superar una altra balma si hi volem anar directament, ho provo amb els estreps, però caldria anr a últims i les mans no són generoses...vaja que no ho veig clar, tot mirant a l'esquerra hi ha un espit perdut i decideixo que l'aniré a buscar:  flanqueig delicat ascendent a l'esquerra i l'abasto, aleshores d'allà a la reunió senzill!  potser ha resultat mes exposat el flanqueig que la opció directa... 

El David recuperant la primera tirada.

A la segona reunió, primer tram delicat...

Recupero els companys que s'emporten els claus i la ferralla que he deixat a la fissura.   Ara continua el Jordi, la segona tirada te un primer tram d'aspecte lletjot, la roca és trencada i d'aspecte fràgil, tanmateix com sol passar a Sant Llorenç, les roques que hi queden són sòlides.

Superada la primera franja toca flanquejar a l'esquerra a buscar una placa ben vertical i de roca, Roca!   A sobre un sostret, l'evitem anant per l'esquerra del tot amb un pas ben curiós per sortir al replà somital.

Al muret final ben vertical i amb roca espectacular.

Via recomanable, roca prou bona per ser a Sant Llorenç del Munt i l'Obac, necessitareu martell i pitons, nosaltres vam fer servir dues U's una de llarga i una de curta i friends fins l'1, estreps i unes quantes cintes express.   Mes exigent del que sembla si voleu anar en lliure.  La segona tirada que es va obrir en part en artifo actualment surt en lliure ( 6a.)

Podeu aprofitar si us queda temps a fer la seva veina via Estel antigament coneguda com a Miquel Comes.

Agraïr a l'anònim que ha anat reequipant l'equipament d'aquestes vies traïent-les de l'oblit, gràcies, seria un plaer que et donèssis a conèixer per a poder-t'ho agraïr.

Ressenya original publicada al butlletí de la UES de   març/abril 1975 trobada al blog dels amics

Manel i Ita

Aresta Brucs a La Boteruda del Gra, a Agulles, on el grau és el de menys...Montserrat. 08-05-2021.

Camí al refugi Vicenç Barbé admirem les agulles, amb la nostra al capdamunt. Foto superior Ricard Rofes.

                 Un matí de dissabte quedem amb el Ricard i el Miquel per anar a fer una via que ells tenen abandonada de les primaries del desconfinament....és una aresta Brucs, una Cerdà, del Jaume Cerdà i J. Boladeras, oberta el 18 de maig de 1959, jo encara ni caminava tot just!

Doncs el Ricard es vol treure l'espineta i nosaltres, amb el David, ens hi afegim, així els farem suport.   No és una via que destaqui pel seu equipament, a la primera tirada d'uns 35 metres hi trobarem a uns cinc metres un rebló sense plaqueta, a uns quinze un rebló amb plaqueta i sota el darrer mur un altre rebló amb plaqueta.... és la típica escalada d'Agulles, prou vertical i llisa, sense grans preses, vaja senzilla, però exposada.

Després d'una bona caminada som al peu de la Boteruda del gra.

Aproximació:

                     Aparquem a Can Massana, actualment ja torna a ser de pagament, amb descompte als federats que ho acreditin.  Agafem la pista a Coll de Guirló, fa anys recordo que hi pujàvem el cotxe fins dalt;   del coll baixem direcció paret nord i agafem el trencall senyalitzat que mena al pas de les Portelles, direcció al Refugi d'Agulles o Vicenç Barbé.

Quan arribem al refugi no el sobrepassem, sinó que de seguida ens dirigim a l'esquerra per la canal de Les Bessones, podeu continuar per aquesta canal fins a trobar l'alta ruta d'Agulles o el que vam fer nosaltres, pujar a buscar el peu de la Bitlla i la Bola de la partió, d'on fem cap a La Corona de la Reina sortint al mateix camí d'Agulles;  el continuem fins  les envistes de la nostra agulla, la més alta de la zona ( 1.086 m.)

El Ricard comença l'aventura !

Ben suats arribem al peu de l'aresta Brucs, avui començarà el Ricard, és d'ell la idea de la via i és ell que hi té uns assumptes pendents....

D'inici cal superar un tram vertical de bones preses d'aspecte trencadís...col.locat sobre un gran bloc ja localitza el rebló , aquest és molt difícil de veure, situat al replà de la petita feixa.   Plaqueta recuperable i amunt, però per on...aquí és on un dubta....la següent plaqueta és a uns quinze metres i és difícil de veure...al davant un tram altre cop prou dret que no saps per on encarar-lo, finalment és per on més tira, per on hi trobem uns bons còdols per les mans.

Fet aquest pas, no hi marxa enrera, mar de còdols arrodonits, amb un grau de dificultat que no espanta, però millor no badar.  Troba el segon rebló, salvat!  aleshores ja albira el tercer en un tram prou dret i llisot i mes a l'esquerra que el darrer.

Alguns pensareu, que és això de rebló?  doncs és com s'anomena en Català als mal anomenats Burins, aquí us copio un epistolari que vam tenir amb en Pere Forts:

el burí o burinador és l'eina, els burins o burinadors són les eines). La merdeta en forma de bolet que es posa al forat és el rebló.

Ex: Faig un forat amb el buri per posar-hi un rebló.

Una vegada trobat aquest segon reblò ja es veu el tercer a sota d'un mur altre cop vertical i prou llisot.  Superat aquest tram s'acaben les dificultats i la progressió esdevé una agradable grimpada fins la reunió.   El Ricard prefereix fer-la a la de la veïna Dipankasa amb Parabolts amb el que jo la faré a la original on algú hi ha afegit un bon espit.

A la recerca de les assegurances...

A l'alçada del tercer rebló i a la reunió de la Dipankasa.

              Aquesta primera tirada és molt psicològica, les assegurances són difícils de veure...a més, no vam trobar cap possibilitat d'acompletar-la.   Per sort la segona canvia totalment, més amable i a sobre amb força possibilitats de posar-hi "coses".

Comença per una rampa a buscar un llabi on resta un pas per superar-la, ben protegit aquí per un rebló.   Abans e spot posar algun Àlien o Tòtem petit al Llabi.

Superat aquest trobem un forat on hi cap un Tòtem del 2 i mes amunt Merlets...tot això amanit amb una roca prou bona, que mes podem demanar!

David i Jaume fotografiats pel Miquel Jordan.

Arribant al llabi i posant el Tòtem del 2.

El Miquel sortint i nosaltres apunt de seguir-lo. Fotos Ricard Rofes.

Un bon merlet, llàstima que és quan ja no fèia falta...

Per baixar anem al vessant Nord-est on trobem un ràpel d'uns 15 metres que ens deixa al capdamunt d'una feixa que cau a la muralla nord, uns arbres caiguts fan de barrera, anar amb cura.

Una via a no menystenir...si ens fixem només en el grau, doncs és molt assequible, però atenció a l'equipament, escàs i vell, prohibit caure.   Cal anar-hi amb el grau assolit i el cap fred.   Molt recomanable aleshores ja que gaudeix d'unes vistes immillorables no en va és de les més elevades de la zona.

Per acompletar el matí teniu d'altres línies aprop, com l'aresta brucs de la Panxeta, de caire encara més exposat que aquesta, o les mes domesticades Dipankasa  i California a la dreta de l'aresta Brucs.

Foto Boteruts del Gra !

Ressenya de l'amic Jose Walero del seu Blog

Desventuras y Milagros

 

Via Manuel Santiago VI al Cingle de La Porquerissa. Serra de l'Obac. 12-05-2021.

El Cingle de La Porquerissa i detall del mur on va la via.

Una altra tarda ben aprofitada, amb l'amic Sergi anem cap a la Serra de l'Obac a fer la que suposem serà la primera repetició d'una via acabada de sortir del forn;

Resulta que pujant per la canal de les Bruixes em trobo els amics Santiago, pare i fill que estant enfeinats a la treballosa via dels germans Masó Crits en la obscuritat a l'agulla de Can Robert, la fem petar i em comenten que han obert una nova via a La Porquerissa just a sobre de la sepultura de peu de camí...els comento que l'aniré a tastar...i avui és el moment,no tenim ressenya però em van comentar que només cintes.

Aproximació: 

Per arribar-hi haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles

Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.

D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;   el seguim, arribem a una paret que a sota té una balma, és la Porquerissa.   La via la trobarem abans d'arribar a la balma, enmig de l'alzinar,  a mig aire veure unes lloses al talús, són una sepultura medieval de quan La Porquerissa era habitada.

Sepultures de La Porquerissa, la via és just a sobre.

Peu de via i començant l'artificial equipat.

Quan localitzem la sepultura, ens enfilem pel talús amb cura de no malmetre les restes , fins a buscar la paret del fons, unsòcol senzill ens en separa, aquí comencem.

Una grimpada de tercer i ja puc xapar el primer bolt, l'escalada esdevé tranquil.la ja que els passos són aprop, es nota que l'han obert per sota.  La roca no és dolenta però la verticalitat et fa progressar amb els estreps.

A mitja paret ja cal fet alguna sortida en lliure fins a perdre la verticalitat, aleshores anirem per terreny prou trencat a la reunió, sota el muret final, de roca, ara sí, excel.lent.

A1e es nota que s'ha obert per sota, els passos són curts.

Primera reunió i placa de la via.

El Sergi emergint de la vertical

Ara és el torn del Sergi, de la reunió cal flanquejar a la dreta a buscar un escletxa vertical, el pas més "complicat" és entrar al diedre, aleshores podem triar entre progressar per placa o en diedre, essent molt mes senzill usant el diedre.

Llàstima que sigui tant curt !

Al replà de dalt fem reunió gaudint de les vistes i patint un vent fort que ens vol fer fora!   aquest mes de Maig ens està donant moltes tardes fredes, veïem a banda i banda cortines d'aigüa, per sort nosaltres estem a terra de ningú.

Baixem per la canal entre la Roca de la Pola per on va la via Ítaca i la Roca de La Porquerissa, tot baixant veïem el peu de la via Vicki Àlvarez.

POc després arribem al camí ral.

Començant la segona tirada, amb roca de la bona, llàstima que és massa curta.

Al cim de La Porquerissa, amb un vent ben fort i fred !

Ressenyes, la meva i la de l'autor que trobareu a

Santllors.com

 

 Via recomanable per iniciar-se en l'artificial equipat i vies de mes d'un llarg, ja que presenta un equipament amb bolts del 10 per no patir, amb cintes i estreps fareu el fet.

Es pot acompletar la visita amb les vies veïnes, Aris, més aventurera, Vicky Àlvarez, a la canal de baixada, la Porretas, dels mateixos autors, o la xemeneïa MTM dels Germans Masó, gairebé desequipada.

Apa ja teniu feina!

Via Josep Aspachs al Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus. Serra de l'Obac. Parc de Sant Llorenç del Munt. 07-04-2021

El Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus, pel perfil de la dreta va la via.

Tornant de fer el Diedre Estomacal encara ens queda llum i ganes, amb el que decidim fer la via Josep Aspachs que tenim al costat mateix, jo ja l'havia fet fa deu anys amb el Josep Sanz, aleshores vaig començar jo, avui ho farà el Sergi i així ja l'hauré feta tota de primer.

Aproximació: 

:

                      haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles

aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari;   si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.

D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.  Del coll anem a buscar el Cingle que tenim al davant fins a situar-nos sota la Foradada, la via comença allà mateix.

Començament de la via J Aspachs, foto treta de l'article dels germans Masó al Vèrtex nº 227.

El nostre inici, curios  i aeri flanqueig.

La primera tirada comença  sota ben be del coll que fa la Foradada per enfilar-se a la paret esquerra a buscar unes roques arrodonides que ens permetran fer un aeri flanqueig cap a l'esquerra agafant cada cop mes ambient, d'entrada no veurem cap protecció, però hi ha dos espits que ens trobarem a mesura que progressem. 

Quan som al perfil de l'aresta haurem de fer cap amunt, un bon pitó en una balmeta ens protegeix la pujada al replà de la reunió, ben còmoda.
                                                                               

Acabant de revoltar la base per enfilar cap a la reunió.

Fent el curiós voltadits i enfilant ja cap a reunió.

Començo la segona tirada, quan la vam fer fa deu anys, ens va semblar molt trencada i delicada, vaja ens va fer "por", però després de força repeticions i potser ha canviat la nostra percepció, actualment no la trobo pas tant delicada, això sí, s'ha de vigilar d'on t'agafes.   Surt cap a la dreta a buscar un esperonet de millor roca, aleshores vas fent ziga-zages tot cercant la zona mes sòlida.

Al capdamunt tenim un mur vertical protegit amb una expansió, però per assolir-lo hem de fer un tram delicat, millor llaçar una bona Savina que trobem a sota a l'esquerra.

La segona tirada surt a buscar la millor roca, al fons La Mola.

Tram de roca delicada on cal anar en comte

Al relleix vertical amb sortida de roca delicada.

Superat el relleix, en trobem un altre abans de cim, mes modest però amb sortida de mans delicades, vaja, que no et pots relaxar encara....ja dalt la cinglera anem a buscar una bona savina per assegurar el company.   

Al davant tenim el bonic Castellsapera i al'esquerra La Mola i la carena que va cap al Montcau, el sol ja comença a baixar destacant la silueta de Montserrat....moments màgics, tardes que no voldries que s'acabessin. 

Contents dalt la Cinglera de La Foradada del Coll de Tres Creus.

Via mes maca del que pot semblar, com a inconvenient, que és prou curta, però això té sol.lució, al costat tenim la via Manel Roviras i la recent apertura la via Jordi Anglès, al seu costat, i sinó al darrera el Diedre Estomacal, i més enllà la via Reyes i.....tant com vulgueu.

Per a repetir-la únicament us caldran bagues savineres, possibilitat de llaçar un bon merlet al començament si no us refieu de l'inici del flanqueig i a la segona tirada una savina abans del muret.

                                     Ressenya dels germans Masó que trobareu a

Santllors.com