dijous, 16 de setembre de 2021

Una línia treballosa al Morral del Llop, via Xavi-Manel. Serra de l'Obac. 10-06-2021.

 

El morrot per on transcorre la via destaca de lluny.


                   Aprofitem les tardes d'estiu tant com podem i el Morral del Llop és ideal, curta aproximació i vies que ens fan gaudir i apretar a la vegada, a més sempre en podem fer mes d'una si en passem via, com va ser aquest dijous de juny.   
La via triada és obra de dos amics, en Xavi Balet (+) i en Manel Fuertes que l'any 1974 van acabar aquesta línia al costat de mes a la dreta de la Cinglera del Morral del Llop;  una fissura a pitonar els permeté arribar al tram més escalable en lliure i per placa fina anar superant petits desploms fins a fer reunió sota la bola final, una placa de bona roca que demanava ser escalada.  Van acabar la via un dia de Sant Esteve. 
Fa un temps algú ( desconec qui va ser) en va restaurar les expansions deixant la fissura neta, mantenint així l'esperit de la línia, gràcies.   Un dels aperturistes fa poc la va repetir i en fer-ne pública la piulada ens va animar a repetir-la, gràcies Manel per aquesta ferma via.


Aquesta fissura és la que permet enfilar els primers metres molt verticals, artificial a equipar.

 Com anar-hi:  Ens arribem a Matadepera on agafem la crtra comarcal BV1221 a Coll d'Estenalles /Mura fins al revolt de l'Alzina del Sal.lari ( aparcament senyalitzat per la Diputació.  Deixem el cotxe i agafem el camí dels graons de Mura/Coll de Boix, immediatament trobem un corriol a la dreta que baixa a travessar el torrent. l'agafem i aleshores en forta i constant pujada ens acostarem al nostre objectiu;    arribem al Morral del Llop per la seva esquerra, aleshores flanquegem la base de la paret fins gairebé el final, just abans del camí que puja al cim del Morral.
Per anar a aquest costat de paret vàrem descubrir un altre camí més còmode:  de l'aparcament de l'Alzina cal anar a la carretera i seguir-la tot travessant el pont, passat el revolt a l'esquerra veurem un corriol que remunta el torrent, al començament és estret però veureu que es va eixamplant fins fer-se una pista ampla dins la boscúria, idela per l'estiu doncs és ombrívol.  Al capdamunt trobareu una fita que us porta a l'equerra, planegem un tros i amunt per sender petit a trobar la bade del Morral, surtirem a peu de via.
Treballant l'artificial amb pitons i Friends. Foto J. Ceballos.

La primera tirada s'ha de clavar, dos o tres pitons calen, nosaltres en vàrem clavar dos i el darrer pas el vàrem fer d'un camalot;  el fet de clavar li dóna un plus a la via, ja no estem acostumats a dur martell i sempre fa il.lusió escoltar com canta un clau ben clavat.
Abastem el primer bolt i ja sortim en lliure, la progressió ara és a buscar una petita fissura d'aspecte trencat on hi poso un Tòtem lila i llaço una soca de romaní mes amunt, d'aquí ja arribo al següent bolt, ara tot per placa finota amb petits ressalts que ens obligaran a tibar de cinta per superar-les.
El tram de placa és molt exigent i s'alterna algun A-0 en la progressió, que és prou obligada. Foto J. Ceballos.

A la primera reunió (Foto J. Ceballos) i detall de la mateixa.

La darrera expansió és sota la reunió, cal superar una altra balma si hi volem anar directament, ho provo amb els estreps, però caldria anr a últims i les mans no són generoses...vaja que no ho veig clar, tot mirant a l'esquerra hi ha un espit perdut i decideixo que l'aniré a buscar:  flanqueig delicat ascendent a l'esquerra i l'abasto, aleshores d'allà a la reunió senzill!  potser ha resultat mes exposat el flanqueig que la opció directa... 

El David recuperant la primera tirada.

A la segona reunió, primer tram delicat...

Recupero els companys que s'emporten els claus i la ferralla que he deixat a la fissura.   Ara continua el Jordi, la segona tirada te un primer tram d'aspecte lletjot, la roca és trencada i d'aspecte fràgil, tanmateix com sol passar a Sant Llorenç, les roques que hi queden són sòlides.
Superada la primera franja toca flanquejar a l'esquerra a buscar una placa ben vertical i de roca, Roca!   A sobre un sostret, l'evitem anant per l'esquerra del tot amb un pas ben curiós per sortir al replà somital.

Al muret final ben vertical i amb roca espectacular.


Via recomanable, roca prou bona per ser a Sant Llorenç del Munt i l'Obac, necessitareu martell i pitons, nosaltres vam fer servir dues U's una de llarga i una de curta i friends fins l'1, estreps i unes quantes cintes express.   Mes exigent del que sembla si voleu anar en lliure.  La segona tirada que es va obrir en part en artifo actualment surt en lliure ( 6a.)
Podeu aprofitar si us queda temps a fer la seva veina via Estel antigament coneguda com a Miquel Comes.
Agraïr a l'anònim que ha anat reequipant l'equipament d'aquestes vies traïent-les de l'oblit, gràcies, seria un plaer que et donèssis a conèixer per a poder-t'ho agraïr.
Ressenya original publicada al butlletí de la UES de   març/abril 1975 trobada al blog dels amics
  • Manel i Ita
  • 2 comentaris:

    1. Enhorabona. Gràcies per repetir-la és una via que està prou bé per lo curta que és. Jo li tinc una especial estima per haver-la obert amb el Xavi.

      ResponElimina
    2. Manel vau obrir una línia molt interessant, quan la vas piular al vostre blog de seguida em va agradar, el fet que hagis dre clavar el primer tram li imprimeix caràcter.

      ResponElimina