dijous, 31 de desembre del 2020

Transtalós al Serrat del poll ( Alòs de Balaguer) 17-10-2020

El Serrat del Poll amb el Pic de Castellàs i a la dreta el massís secundari per on va la via.


                                                     Abans de que ens confinèssim encara vam poder acostar-nos a Alòs de Balaguer amb el Josep a fer la via que van obrir la Isabel Notivoli i el Joan Asín   la tardor/hivern de l'any passat ;   tots els companys ja l'han feta però l'amic Josep no i m'acompanya!
Una vegada aparcats a peu del Serrat anem a buscar el peu de via, aquest és força a la dreta en un pic secundari independent separat del Serrat per una petita vall amb la seva tartera penjada.  Comencem per la zona de "misteris" entre alzines per anar a buscar una tartereta que mor als peus dels primers ressalts, aquí és on trobem la via, a l'esquerra deixem la Olga Frontera, Lo Nick i la Misteris.                                   
Per aquest pic secundari va la via, ben aprop de la Cabró de Bloc a l'esquerra.

El Josep a peu de via i les inicials TT que confirmen que l'hem trobat.

                                    Dues T's picades a la pedra ens confirmen que som a peu de via, a l'esquerra hi la una fletxa que correspon a la via Cabrò de bloc.
Començant la primera tirada i al diedre.

                               Comença el Josep amb un muret que et porta a una feixa ascendent anant a buscar un diedre, d'entrada terrós,  i que millora amb els metres.  
El diedre és millor del que sembla...

A la segona tirada des de la reunió.

                                       La segona tirada comença senzilla per terrent indefinit amb força vegetació, que no molesta, anat a buscar un mur vertical que encara de dret;  roca de la bona ens farà gaudir !  Alguns moïments ja demanen atenció abans d'entrar a la reunió.    Aquesta és ben penjada al fil d'una llesca de pedra que impresiona.   De tan prima m'ho miro dues vegades abans de muntar-la;  puc refporçar amb un pont de roca a travers del mur.
El mur vertical d'entrada a reunió li dóna caràcter...

Com també li'n dóna l'esmolada aresta de la tercera tirada.

La tercera tirada és ben especial, acaba de remuntar la "llesca" amb passos divertits, ben aeris, amb ambient.   La roca hi és sanejada, però cal anar amb cura.   De tant en tant e spot acompletar la protecció.  La reunió és al final de la Llastra ja a mur sòlid...
Al tram horitzontal i a la tercera reunió.


A la canal de la quarta tirada on millor no posar els peus al fons i progressar en diedre.

                         La quarta tirada surt en diagonal ascendent a l'esquerra, va a buscar una canal prou ampla i vegetada...actualment prou neta i que es pot escalar molt en diedre evitant tocar-ne el fons i fer baixar algun bloc dels que hi ha, sortosament el company està protegit a la reunió.  Al tram final cal passar a la placa del vessant esquerra i així entrem a reunió tocant roca bona i sòlida.
Quarta reunió i el company abandonant el diedre per entrar per la placa a la reunió..


Bonic inici de la curta cinquena tirada.

                                 La cinquena tirada es veu atractiva, una placa vertical que aboca a una feixeta per encara la segona placa, aquí l'escalada de placa demana saber llegir la roca per sortir-ne airòs, el Josep s'ho treballa molt be !  La reunió passada una gran Sabina.
Reunió cimera després de fer la sisena tirada amb una cresta també ben aèria.

                        La sisena i darrera tirada fa un flanqueig a la dreta per anar a buscar un diedre xemeneïa que ens deixa a una altra aresta esmolada i plana;  la progressió és senzilla però hi ha ambient, tampoc es pot assegurar fàcilment, amb el que millor anar-hi amb company de corda solvent.   Reunió al final de la cresta en una bona savina on hi trobem un cordino.
Buscant el ràpel per baixar a la tartera.

Curios arc pel que hem passat molt aprop i fent el ràpel.


                      De la reunió cimera continuem la cresta baixant a buscar el ràpel que ens deixa al peu d'una tartera penjada sobre la valleta que separa els dos pics:  Pic de Castellàs i el nostre.   Ja a la tartera la baixem fins a trobar unes fites que ens indiquen que hem de pujar a travessar cap al Serrat del Poll, aleshores podrem baixar caminant o rapelant per les moltes vies que trobem aprop, Olga Frontera, Misteris...nosaltes vam baixar per la Misteris en dos ràpels, tot i que segurament amb un de 60 haguèssim arribat baix.
Ressenyes del
  • Joan Asín
  • , un dels aperturistes juntament amb Isabel Notivoli.


     

                            Una via, que després d'un any de la seva apertura ha quedat prou be.  Semiequipada, cal portar una mica de material, com indiquen els autors, joc de Friends fins el nº2.
    Recomanable que el segon de corda sigui solvent ja que tenim trams de cresta on no s'ha de caure...a estones sembla que siguem en una cresta !
    A mí m'ha agradat prou, animeu-vos!

    dimecres, 2 de desembre del 2020

    Vies A l'Alba i Normal sortint per variant Cots a la Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai. 10-10-2020.

    Sant Llorenç de Montgai amb el contrast de l'aigua i les parets, enamora.

                  Sant Llorenç de Montgai esn queda lluny als del Vallès, però aquest octubre decidim un dissabte fer una expedició a terres de l'amic Mingo, precisament ell avui no ens pot acompanyar, però ens recomana unes quantes vies de la paret del Pont a la que mai hem escalat...la gent de Lleida hi han bastit una munió de línies de totes menes, equipades, menys equipades i d'aventura total...vaja que podrem triar i remenar.

    La paret del Pont és senzill d'identificar, deu el nom al pont pel que s'arriba des de Camarasa al poble;  deixem el vehicle en un eixamplament abans de travessar-lo, per arribar a les parets tan sols hem de travessar el pont i enfilar-nos a la feixa d'on surten gairebé totes les línies.


    La primera serà la via "Al Alba", totes les vies tenen una pedra sicada amb el nom, el que s'agraeix per als no locals, ja que hi ha tantes línies que ens faríem un embolic.
    A la primera tirada de la via A l'Alba


     Comença per una rampa amb grades fins enfilar a buscar una fissura verticala l'esquerra, trobem alguna assegurança fixe i podrem acompletar al gust, mes amunt llaçarem savines.
    Roca no massa bona, ens farà escalar una mica mosques...tanmateix és la primera via i estem freds.
    Entrant a la segona reunió, hem fet la Còvid 19 per error...


    La  segona tirada fem un canvi de reunió en una ampla feixa que trenca la continuïtat, aquí no ens mirem la ressenya i per error no continuem per la nostra via sinó que agafem un esperó a l'esquerra que es va redreçant resultant prou interessant.  Calia continuar recta i jo he flanquejat, però és que l'esperó es veïa prou maco,  hauriem d'haver anat per una xemeneïa empotrament, un altre dia...

    A la primera tirada de la Normal.


    Ja dalt deixem la darrera tirada, un rostollet, i baixem caminant, una vegada dalt cal seguir fites que ens duran al marge esquerra de la paret fins la carretera.
    Allà decidim anar a fer la via Normal;  de sota estant sembla lletja, però en canvi aquí trobem molt bona roca, compacta i amb ressalts verticals, que ens fan gaudir.
    La segona tirada, curta però potent, el Josep a la primera reunió.

    La segona tirada és molt curta però te dos trams atlètics prou atractius, llàstima que demanaríem mes...aquí la via normal s'acaba sortint grimpant caminant per una canaleta de l'esquerra.   Tanmateix resta un molt bon pany de paret a la dreta per on s'hi han obert diferents línies, la Joe Pinto, la primera que trobem i a continuació la Variant Cots per on decidim continuar, més a la dreta ho podríem fer pèr la Neurònium.

    Espectacular tram de la variant Cots, recomanable.


    La variant Cots espanta d'entrada, desequipada fins força amunt on trobem la primera plaqueta...cal superar un mur vertical amb bona presa de mans i millors peus per entrar a una feixeta de la que es va  a buscar un diedre vertical amb un bloc sospitós....doncs no tant sospitós ja que acabem enfilant-nos-hi al damunt.    A partir d'aquí la línia trenca a l'altre costat de l'esperó perdent el company de vista.  S'ha superat el tram atlètic i resta una escalada divertida fins la reunió.
    Un dia rúfol en el que no veurem el sol, per sort no farà fred.


    Ressenyes que ens va passar el Mingo i una altra de la xarxa de qui no se l'autor.


    Una zona ideal per a dies en que la méteo no et permet anar a objectius mes agosarats...no és una zona d'escola tot i que ho pugui semblar, cal saber equipar les vies, ja que l'equipament, excepte als trams de placa és inexistent.   També cal un bon croquis ja que és fàcil passar-se de línia com ens va passar, a mí em va recordar unamica el "caos" de la Codolosa a Montserrat...
    Hi tornarem, ens falta tastar moltes altres línies que es vèïen prou atractives-

    divendres, 27 de novembre del 2020

    Via Mamat-Soriano al Morral del Llop, una petita joia de la Serra de l'Obac. 08-10-2020

    La carena del Morral del Llop


    El Morral del Llop és un carener aïllat de la Serra de l'Obac, entre el Turó de la Pola i el Mas de La Mata;  destaca tot pujant per la vall de Les Arenes cap a Coll d'Estenalles.  Gaudeix d'una roca prou bona i malgrat la seva poca llargada, de 30 a 35 metres, això no va ser obstacle per a que la dècada dels 70/80´s s'obrisin gairebé totes les seves línies.
    Actualment resta en l'oblit, qui puja aquí per a tant poca teca?   doncs val molt la pena!  actualment un dels seus aperturistes, Jordi Cuevas,  està restaurant acuradament moltes línies el que els ha donat una segona juventut.
    Per mí ha estat la
  • segona vegada
  • que vinc a aquesta cinglera, gràcies al company Jordi Ceballos, que està encara més "grillat" que jo per Sant Llorenç.

     Com anar-hi:  Ens arribem a Matadepera on agafem la crtra comarcal BV1221 a Coll d'Estenalles /Mura fins al revolt de l'Alzina del Sal.lari ( aparcament senyalitzat per la Diputació).  Deixem el cotxe i agafem el camí dels graons de Mura/Coll de Boix, immediatament trobem un corriol a la dreta que baixa a travessar el torrent. l'agafem i aleshores en forta i constant pujada ens acostarem al nostre objectiu;    arribem al Morral del Llop per la seva esquerra, aleshores flanquegem la base de la paret fins a ser al peu de la via, inconfusible és la primera xemeneïa.

    La fissura-xemeneïa per on va la via.

     Amb el Jordi, l'anterior vegada que vam pujar aquí ja ens vam mirar la via, quina xemeneïa més bona!  No va tardar a tornar-hi amb el Jordi Cuevas i van restaurar l'escàs equipament que hi havia, també van aprofitar per netejar de material afegit posteriorment i que desvirtuava la via, així com fer caure tot el que hi havia inestable...bona feina !  s'agraeix.
    Els primers metres són els que ens costaran mes.





    Trobar peu de via no costa gens, és l'evident primera xemeneïa que trobem venint per l'esquerra de la cinglera.   Avui comença el Jordi, que se l'ha guanyat !  tanmateix ens costa veure com entrar a la placa, sembla com si falti alguna presa clau...o és que abans es feia un pas d'artifo?  La veritat que estem estona mirant de trobar l'entrellat a l'entrada, i finalment el trobem.   Ja a la paret, aleshores ajudat per la xemeneïa s'enfila a buscar el primer bolt, força amunt, a partir d'aquest punt la paret s'estreny obligant a una escalada reptant prou tècnica.
    Ja fora de l'estretor s'eixampla, anem cap a la dreta a buscar uns burins i mes amunts un pitó i una flor de pitons, clavada per l'Amadeu Pagès al fang del fons de la fissura.
    Una mica mes amunt un pont de roca ens marca l'inici del pas clau, cal sortir enfora per a poder superar un tram vertical.  El Jordi aquí posa el Cam 4 que la baga del pont de roca no està per a moltes festes...

    Superat l'estretament i al pas clau, que et fa sortir enfora.


    A la primera reunió
    Material antic que ens trobarem, els pitons els va posar l'Amadeu Pagès.

    Superar el pas clau costarà, però finalment crida reunió!  ha estat vibrant aquesta tirada.   
    Em toca mí, recupero la tirada gaudint-la, de segon les poques assegurances no importen i pots escalar relaxat gaudint la línia, que és d'allò mes lògica.  Abans d'entrar a reunió el pas mes tècnic, d'aquí el nombre d'andròmines que trobarem per assegurar-lo.  El Cam 4 ideal, però suposo que quan la van obrir, no existia.

    Recuperant la tirada, toca sortir enfora....


    Primera reunió restaurada.

    Curta i espectacular segona tirada.


    Estic molt content quan arribo a la reunió, que ferm! aquesta és en un petit relleix uns deu metres per sota el cim, mira per on, em pensava que la via s'havia acabat, però no!  resta un tram curt però molt bonic.  
    Surto amb ramonage fins que em puc posar en diedre, les fissures són ideals per a l'autoprotecció amb el que poso algunes peces, coloco el CAM 4, no calia però així em trec pes....la sortida és cap a unes alzines que tanquen la sortida de la canal, m'hi enfilo i munto reunió al tronc, així puc veure el Jordi i fer-li fotos.   Si es vol estar més còmode es pot assegurar des del replà de cim.
    Tirada neta molt senzilla de protegir
    El Jordi a la reunió i recuperant la segona tirada.


    Descens:   Continuarem el pla carener direcció nord fins a trobar una collada amb una canal a ma dreta, anirem baixant ajudant-nos de la tècnica de ramonage, és prou vertical, fins anar a sortir al camí que ressegueix la base.  Aleshores desfer el camí de pujada.

    Foto cim Morral del Llop
    Gaudim la posta de sol, encara baixarem sense engegar el frontal.


    Ressenya d'en Joan Armengol i panoràmica de
  • Santllors.com





  •  

    Una via clàssica, clàssica, línia evident d'aquelles que desitjaries haver obert.   Recomanable si us agrada la progressió per xemeneïa.  Amb deu cintes fareu, no porteu motxilla ! Càmalot 4 va molt be per si no us refieu dels claus de via, i joc de friends per la segona tirada.