dimecres, 2 de desembre de 2020

Vies A l'Alba i Normal sortint per variant Cots a la Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai. 10-10-2020.

Sant Llorenç de Montgai amb el contrast de l'aigua i les parets, enamora.

              Sant Llorenç de Montgai esn queda lluny als del Vallès, però aquest octubre decidim un dissabte fer una expedició a terres de l'amic Mingo, precisament ell avui no ens pot acompanyar, però ens recomana unes quantes vies de la paret del Pont a la que mai hem escalat...la gent de Lleida hi han bastit una munió de línies de totes menes, equipades, menys equipades i d'aventura total...vaja que podrem triar i remenar.

La paret del Pont és senzill d'identificar, deu el nom al pont pel que s'arriba des de Camarasa al poble;  deixem el vehicle en un eixamplament abans de travessar-lo, per arribar a les parets tan sols hem de travessar el pont i enfilar-nos a la feixa d'on surten gairebé totes les línies.


La primera serà la via "Al Alba", totes les vies tenen una pedra sicada amb el nom, el que s'agraeix per als no locals, ja que hi ha tantes línies que ens faríem un embolic.
A la primera tirada de la via A l'Alba


 Comença per una rampa amb grades fins enfilar a buscar una fissura verticala l'esquerra, trobem alguna assegurança fixe i podrem acompletar al gust, mes amunt llaçarem savines.
Roca no massa bona, ens farà escalar una mica mosques...tanmateix és la primera via i estem freds.
Entrant a la segona reunió, hem fet la Còvid 19 per error...


La  segona tirada fem un canvi de reunió en una ampla feixa que trenca la continuïtat, aquí no ens mirem la ressenya i per error no continuem per la nostra via sinó que agafem un esperó a l'esquerra que es va redreçant resultant prou interessant.  Calia continuar recta i jo he flanquejat, però és que l'esperó es veïa prou maco,  hauriem d'haver anat per una xemeneïa empotrament, un altre dia...

A la primera tirada de la Normal.


Ja dalt deixem la darrera tirada, un rostollet, i baixem caminant, una vegada dalt cal seguir fites que ens duran al marge esquerra de la paret fins la carretera.
Allà decidim anar a fer la via Normal;  de sota estant sembla lletja, però en canvi aquí trobem molt bona roca, compacta i amb ressalts verticals, que ens fan gaudir.
La segona tirada, curta però potent, el Josep a la primera reunió.

La segona tirada és molt curta però te dos trams atlètics prou atractius, llàstima que demanaríem mes...aquí la via normal s'acaba sortint grimpant caminant per una canaleta de l'esquerra.   Tanmateix resta un molt bon pany de paret a la dreta per on s'hi han obert diferents línies, la Joe Pinto, la primera que trobem i a continuació la Variant Cots per on decidim continuar, més a la dreta ho podríem fer pèr la Neurònium.

Espectacular tram de la variant Cots, recomanable.


La variant Cots espanta d'entrada, desequipada fins força amunt on trobem la primera plaqueta...cal superar un mur vertical amb bona presa de mans i millors peus per entrar a una feixeta de la que es va  a buscar un diedre vertical amb un bloc sospitós....doncs no tant sospitós ja que acabem enfilant-nos-hi al damunt.    A partir d'aquí la línia trenca a l'altre costat de l'esperó perdent el company de vista.  S'ha superat el tram atlètic i resta una escalada divertida fins la reunió.
Un dia rúfol en el que no veurem el sol, per sort no farà fred.


Ressenyes que ens va passar el Mingo i una altra de la xarxa de qui no se l'autor.


Una zona ideal per a dies en que la méteo no et permet anar a objectius mes agosarats...no és una zona d'escola tot i que ho pugui semblar, cal saber equipar les vies, ja que l'equipament, excepte als trams de placa és inexistent.   També cal un bon croquis ja que és fàcil passar-se de línia com ens va passar, a mí em va recordar unamica el "caos" de la Codolosa a Montserrat...
Hi tornarem, ens falta tastar moltes altres línies que es vèïen prou atractives-

Cap comentari:

Publica un comentari