Via Mamat-Soriano al Morral del Llop, una petita joia de la Serra de l'Obac. 08-10-2020

La carena del Morral del Llop

El Morral del Llop és un carener aïllat de la Serra de l'Obac, entre el Turó de la Pola i el Mas de La Mata;  destaca tot pujant per la vall de Les Arenes cap a Coll d'Estenalles.  Gaudeix d'una roca prou bona i malgrat la seva poca llargada, de 30 a 35 metres, això no va ser obstacle per a que la dècada dels 70/80´s s'obrisin gairebé totes les seves línies.

Actualment resta en l'oblit, qui puja aquí per a tant poca teca?   doncs val molt la pena!  actualment un dels seus aperturistes, Jordi Cuevas,  està restaurant acuradament moltes línies el que els ha donat una segona juventut.

Per mí ha estat la

segona vegada

que vinc a aquesta cinglera, gràcies al company Jordi Ceballos, que està encara més "grillat" que jo per Sant Llorenç.

 Com anar-hi:  Ens arribem a Matadepera on agafem la crtra comarcal BV1221 a Coll d'Estenalles /Mura fins al revolt de l'Alzina del Sal.lari ( aparcament senyalitzat per la Diputació).  Deixem el cotxe i agafem el camí dels graons de Mura/Coll de Boix, immediatament trobem un corriol a la dreta que baixa a travessar el torrent. l'agafem i aleshores en forta i constant pujada ens acostarem al nostre objectiu;    arribem al Morral del Llop per la seva esquerra, aleshores flanquegem la base de la paret fins a ser al peu de la via, inconfusible és la primera xemeneïa.

La fissura-xemeneïa per on va la via.

 Amb el Jordi, l'anterior vegada que vam pujar aquí ja ens vam mirar la via, quina xemeneïa més bona!  No va tardar a tornar-hi amb el Jordi Cuevas i van restaurar l'escàs equipament que hi havia, també van aprofitar per netejar de material afegit posteriorment i que desvirtuava la via, així com fer caure tot el que hi havia inestable...bona feina !  s'agraeix.

Els primers metres són els que ens costaran mes.

Ramonage prou ample inicialment.

Trobar peu de via no costa gens, és l'evident primera xemeneïa que trobem venint per l'esquerra de la cinglera.   Avui comença el Jordi, que se l'ha guanyat !  tanmateix ens costa veure com entrar a la placa, sembla com si falti alguna presa clau...o és que abans es feia un pas d'artifo?  La veritat que estem estona mirant de trobar l'entrellat a l'entrada, i finalment el trobem.   Ja a la paret, aleshores ajudat per la xemeneïa s'enfila a buscar el primer bolt, força amunt, a partir d'aquest punt la paret s'estreny obligant a una escalada reptant prou tècnica.

Ja fora de l'estretor s'eixampla, anem cap a la dreta a buscar uns burins i mes amunts un pitó i una flor de pitons, clavada per l'Amadeu Pagès al fang del fons de la fissura.

Una mica mes amunt un pont de roca ens marca l'inici del pas clau, cal sortir enfora per a poder superar un tram vertical.  El Jordi aquí posa el Cam 4 que la baga del pont de roca no està per a moltes festes...

Superat l'estretament i al pas clau, que et fa sortir enfora.

A la primera reunió

Material antic que ens trobarem, els pitons els va posar l'Amadeu Pagès.

Superar el pas clau costarà, però finalment crida reunió!  ha estat vibrant aquesta tirada.   

Em toca mí, recupero la tirada gaudint-la, de segon les poques assegurances no importen i pots escalar relaxat gaudint la línia, que és d'allò mes lògica.  Abans d'entrar a reunió el pas mes tècnic, d'aquí el nombre d'andròmines que trobarem per assegurar-lo.  El Cam 4 ideal, però suposo que quan la van obrir, no existia.

Recuperant la tirada, toca sortir enfora....

Primera reunió restaurada.

Curta i espectacular segona tirada.

Estic molt content quan arribo a la reunió, que ferm! aquesta és en un petit relleix uns deu metres per sota el cim, mira per on, em pensava que la via s'havia acabat, però no!  resta un tram curt però molt bonic.  

Surto amb ramonage fins que em puc posar en diedre, les fissures són ideals per a l'autoprotecció amb el que poso algunes peces, coloco el CAM 4, no calia però així em trec pes....la sortida és cap a unes alzines que tanquen la sortida de la canal, m'hi enfilo i munto reunió al tronc, així puc veure el Jordi i fer-li fotos.   Si es vol estar més còmode es pot assegurar des del replà de cim.

Tirada neta molt senzilla de protegir

El Jordi a la reunió i recuperant la segona tirada.

Descens:   Continuarem el pla carener direcció nord fins a trobar una collada amb una canal a ma dreta, anirem baixant ajudant-nos de la tècnica de ramonage, és prou vertical, fins anar a sortir al camí que ressegueix la base.  Aleshores desfer el camí de pujada.

Foto cim Morral del Llop

Gaudim la posta de sol, encara baixarem sense engegar el frontal.

Ressenya d'en Joan Armengol i panoràmica de

Santllors.com

 

Una via clàssica, clàssica, línia evident d'aquelles que desitjaries haver obert.   Recomanable si us agrada la progressió per xemeneïa.  Amb deu cintes fareu, no porteu motxilla ! Càmalot 4 va molt be per si no us refieu dels claus de via, i joc de friends per la segona tirada.