Kin Pont de Rock a Abella de La Conca. 265m 6b ( 6a obligat) 12-09-2020

Panoràmica de la zona, amb, a la dreta, La Torre Xica i a l'esquerra la Roca de La Coma

                                Aquest Setembre amb el Joan Pera anem a Abella a fer una de les poques vies que ens hi faltàven per fer...oberta per el mestre Remi Brescó i el no menys mestre Luychy, Luís Alfonso el 2015;   via semiequipada, reunions muntades i on es pot equipar cal treballar-s'ho.

El Setembre patíem per la calor, però vam tenir sort i un ventet fresc ens va acompanyar tota la via.

                        Per assolir peu de via ho podem fer des del mateix aparcament anant a buscar la zona de vies d'esportiva sota la piràmide ben visible, o be, travessant el poble i arribant-nos fins a l'esglèsia de Sant Esteve on agafem un corriol que ressegueix la base de les parets, deixem la Torre Xica enrrera fins a trobar el camí de baixada, allà ja podem buscar la via, clarament visible per una fletxa picada.   Tanmateix llevat d'algun pont de roca, l'itinerari el podeu triar per ion la vegetació us faci menys nosa.

Detall de l'inici de la via i fletxa picada a peu de la mateixa.

Les dues primeres tirades les unim en una per fer reunió sota el diedre de la tercera tirada.

Nosaltres decidim empalmar les dues primeres tirades, ens caldrà un petit ensamble, però és molt millor ja que la via és llarga i pot ser treballosa amb l'equipament.   Aquesta primera i segona tirades va saltant de placa en placa tot esquivant la vegetació, poc agraïda, però és el terreny que ens regala la muntanya.

Podem entrar al diedre per una fissura de l'esquerra o per una via d'esportiva

El Joan munta reunió d'un arbre a peu pla pràcticament, ara ens mirem la tercera tirada que solca l'evident diedre a l'esquerra de la Piràmide.   Es veu molt atractiu!  estudiem l'entrada, per sota mateix hi ha una fissura a equipar que et deixa dins el diedre, o per la dreta aprofitant una via d'esportiva que mes amunt deixem per continuar pel diedre, nosaltres triem aquesta segona opció.

Decideixo fer-ho per la via d'esportiva, ja catxarrejarem mes amunt !

El diedre és be maco, prou ample primer per estrenyes a la meitat, es pot anar equipant però hi ha un tram que la protecció és difícil, s'ha d'anar amunt sí o sí.  Mig empotrat, mig en diedre supero aquest tram en que la paret esquerra, trencada, no dóna confiança...engrapo un bloc encastat i supero aquest tram compromès, ara més senzill vaig a buscar la reunió de la via d'esportiva per la que havia començat i d'allà per una canaleta vertical i trencada assoleixo la còmoda reunió, la llàstima que no veig al company.

Tercera reunió, ben còmoda i aspecte de la següent tirada.

Sortint del diedre, que s'ha d'equipar, tirada neta.

La quarta tirada ressegueix el perfil de l'aresta, massa aprop de la ferrada però....

Ara ens toca la tirada mes "lletja" ja que va paralela a la ferrada durant un tram, tanmateix tampoc molesta gaire, almenys avui que érem sols a la paret.  Al capdamunt de l'aresta trobem un pas punyetero on hi ha la única expansió d'aquesta tirada.

Arribant al pas clau d'aquest tram , el voltor s'ho mira....

Còmoda quarta reunió, com la majoria d'aquesta via.

La Cinquena tirada ens ofereix aquesta bavaresa que s'acaba massa aviat.

 La cinquena tirada és un regal!  peu de via en un replà i al davant una bavaresa que comença vertical, potser el mes complicat és situar-s'hi....aprofito per posar un càmalot i amunt, la roca hi és tan abrasiva que se t'oblida posar res, a mesura que t'enfiles la dificultat baixa i esdevé un plaer.  Ara toca sortir per l'esquerra a buscar l'únic bolt d'aquesta tirada, jo aprofito un arbust per llaçar-lo i assegurar la trancisió.

Llàstima que encintat el bolt la paret s'ajeu i surts gairebé caminant fins a la reunió següent sota l'arc que dóna nom a la via,

Sisena tirada, amb un tram per una via d'esportiva prou obligat

Superat el tram d'esportiva, s'entra al forat superior on al capdamunt trobem un bolt.

La sisena tirada aprofita una via d'esportiva fins on comença a desplomar, aleshores anem cap a la dreta i amunt.   Aquest tram és el mes dur de tota la via i desentona amb la filosofia que tenia fins ara....ens trobem amb un tram de 6b prou obligat de xapa a xapa.

Com que havíem llegit que per no patir una "ajuda" podia anar be, així ho fem, tot i això cal escalar, ja que ho porteu una canya o caldrà escalar 6a obligat.

 

Superat el tram esportiu, tornem al classicisme...cal entrar al forat superior on trobem savines per llaçar i una roca d'aspecte sabonós, però prou bona si la mirem amb carinyo....al capdamunt un bolt ens assenyala el camí, una vegada llaçat cal flanquejar a la dreta i sortir del forat, aquest tram és delicat, d'adherencia de peus amb mans escadusseres, sobretot una llastreta que sona buida...una vegada fora cap amunt a buscar la reunió, potser la menys còmoda de totes.

Sisena reunió

La Setena i última tirada supera unes plaques llises fissurades de tan en tant 

La darrera tirada és ben maca, hi hem trobat un únic pont de roca que marca la línia a seguir, a la dreta es veu unes plaques amb franges horitzontals prou atractives, Vilanovines...però del pont de roca anem recta amunt a buscar una aresta de l'esquerra fins que aquesta mor al cimal;  no se si hem fet aquest tram per on toca ja que no hem gaudit la zona de franges horitzontals...

Darrers metres de via amb Abella als peus.

Una via curiosa aquesta, molt poc equipada, reunions i algunt bolt en llocs estratègics.   Tanmateix entaforada entre una ferrada i entre vies d'esportiva....sense cap ambient de paret.    Tot i això la trobo genial.  Han tret petroli d'on no n'hi havia.    La tirada del diedre és fantàstica, la cinquena llàstima que sigui tant curta, el tram després de la via del Pont molt ben trobat així com la continuació.   

Cal anar-hi amb un bon grapat de ferralla, sobretot per la tercera tirada, per mí la reina.

Llàstima de coincidir amb la ferrada a la quarta tirada, suposo que coincidir amb gent fent-la no deu ser agradable...

Via recomanable per mí.

Ressenyes dels apertutistes i del Joan Asin i el Lluís Parcerisas ( Romàntic Guerrer)