 |
Cara oest del Cavall Bernat.
|
Aprofitant les tardes d'aquest estiu, vam anar amb el Jordi Ceballos a continuar amb la seva dèria d'escalar totes les línies del Burret ( 20-07-2020); la via triada era la Cagalàstics al vessant de ponent de l'agulla....orientació no massa adient per un mes de juliol prou calorós.El Cavall Bernat de La Mola és una agulla simpàtica on molts dels escaladors Vallesans hi hem fet les nostres primeres grimpades.
Per arribar-hi els que no ho coneixeu : cal arribar a Matadepera i d'allà a la urbanització Cavall Bernat on agafareu el carrer Cavall Bernat fins al final ja a sota el monòlit. En deu minuts del cotxe sou al collet del Cavall amb el Cap de Mort, per arribar al peu de via heu de revoltar l'agulla per la dreta o l'esquerra i situar-vos a la cara oest, la fissura central ja us marca la via, a la seva dreta. |
Per la dreta de la fissura va la nostra via.
|
Situats sota la fissura central ens preparem a l'ombra d'unes alzines, s'agraeix avui; superem un llavi terrós per entrar a un camp de còdols ballarins, anem a buscar-ne un de molt gran que permet llaçar-lo i d'aquí ja abastem la primera expansió en un altre còdol, d'aquí comença la gresca.....escalada SantLlorençana total, de còdolet a codolet per anar enlairant-nos fins sota una franja vertical on hi trobem dos espits.
 |
| El tram central se'ns resisteix i l'hem de fer en artifo |
Intento una i altra vegada superar el tram vertical però no m'en surto, tampoc amb els estreps amb el que baixo i ho intenta el Jordi que aquest cop amb els estreps i fent un pas intermig d'un merlet entra al peu del segon mur, aquest ja no és tant punyetero tot i que anant de primer també s'ajuda d'un estrep...l'entrada a reunió és per flipar, adherència en sorreta...
Aquesta tirada ens ha sorprès ja que li donen V+ tan sols...penso que és encertat el grau, el que passa és que hi ha dies que un no està prou encertat, ja que al recuperar la tirada em surt tranquil.lament el pas sense fer servir els estreps, el que fa el magí.....
 |
Còmode replà on trobem la primera reunió.
|
La reunió és ben còmoda en un replà sota el balmat que ara ens tocarà superar. Continua el Jordi que això de les fissures desequipades li agrada i jo no tinc el dia.
 |
Per aquesta fissura mig "equipada" continua la via
|
Trobarem una baga podrida d ela que no ens refiem posant un càmalot del 4 redundant...mes amunt un espit a la placa de l'esquerra ajuda a relaxar-nos, la fissura es deixa amanir prou be i poc a poc podem encara la sortida protegida per un parell de claus; ja som dalt d'aquesta berruga, ara cal flanquejar una mica a la dreta per abastar uns espits que en artifo ens permeten arribar al cim. Aquest artificial te uns passos entre espits que ens faran suar ja que allunyen; el darrer que marca la ressenya no el trobem evitant el darrer muret per l'esquerra anant a buscar la reunió cimera clàssica del diedre central est. |
| La fissura t'escup enfora, ara però, ja en sortim. |
 |
Montserrat des del nínxol de la reunió.
Una via que ens ha sorprès per com n'és d'exigent, tanmateix es deixa fer però amb mentalitat Santllorençana....grau apretat, potser no teníem el dia...l'aperturista Joan Armengol la va obrir en solitari, chapeau! gran aperturista a Sant Llorenç Joan Armengol, Bairon
ens va deixar el 2004 en una escalada en gel al Tossal de Mar en solitari, com acostumava, malaguanyat!
La primera tirada a part d'alguna baga per merlet amb cintes feu, a la segona Friends fins el 4 i estreps. |
Com molen aquestes vietes!!
ResponEliminaMoltes gracies per la informacio i felicitats!
Salut i vies amb teranyines!!
Hola Sergi, aquesta m'han quedat ganes de repetir-la, si et ve de gust fer-la t'hi acompanyo.
ResponEliminaAmb el Paco l'hem repetit, i ens ha agradat força. Alhora ens ha fet vibrar molt. Ens ha anat molt la informació que dones tú, i el Jordi.
ResponEliminaNosaltres hem usat unes 13 cintes, friends fins el #3, bagues, i 1 estrep.