 |
Cara est de la Gorra Frígia, amb el perfil per on van les vies.
|
A la Gorra Frígia hi tinc fetes moltes vies però la de l'Adrià no l'havia fet encara i darrerament i he anat dues vegades, així ja tinc fetes totes les tirades de primer, la veritat que és una via prou interessant amb una línia prou ben trobada, sobre l'equipament hi ha molta pol.lèmica, a mi em va semblar correcte, que podria estar menys equipada...doncs sí, que ho podria haver estat mes, doncs també.
Un dels dies vam anar dues cordades, jo amb la meva filla Núria a aquesta via i el Josep i el Toni a la Mompart de caire diferent, poc equipada buscant les febleses de la paret, tot un altre estil d'escalada.
 |
Les dues vies van paral.leles, a la dreta el peu de via de la Mompart.
|
La primera tirada comença ajaguda, veurem un bolt prou amunt, per anar-se posant mes dreta i al tram final afinant-se les preses; la Mompart és ben aprop com podeu veure a la foto, va per un terreny trencat i arrampat; si el trobeu hi ha un pitó a la meitat de la tirada i el company va posar algun flotant. |
La primera tirada de la via de l'Adria al capdamunt es redreça i afina.
|
 |
A l'Alzina les dues vies s'apropen, la Mompart per terreny trencat a equipar.
|
La primera reunió la Mompart la fa a l'alzina característica i la de l'Adrià mes a l'esquerra en una placa incòmoda per als peus, segurament per allunyar-se de la línia de l'altre via. |
Segona tirada de la Mompart
|
 |
| Segona tirada de la via de l'Adrià. |
La segona tirada és senzilla, amb roca espectacular, grans merlets que fan gaudir de la grimpada, les assegurances allunyen i cal vigilar de no perdre la línia; a la dreta va la MOmpart, que després de superar la fissura inicial agafa una placa vertical amb grans còdols, que proporciona una escalada espectacular. |
| La Núria a la tercera tirada i el Josep a la segona reunió de la Mompart. |
 |
| El Toni recuperant i arribant a la segona reunió de la Mompart. |
 |
| Arribant al tram clau de la tercera tirada. |
La tercera tirada ja es redreça força, va directament a buscar un llabi extraplomat que supera directament; potser el tram mes delicat és justament els darrers metres abans del mateix, on l'escalada esdevé prou tècnica. El ressalt te molt bona presa, però tiba fort, amb el que si podeu l'encareu directament o es pot flanquejar un pel a la dreta on no és tan vertical. La continuació és ben elegant, aèria i bonica amb un tram en flanqueig a l'esquerra per entrar a la tercera reunió a l'anomenat "water" on conflueixen força vies.
 |
Superat el sostret, continua un tram vertical i exigent fins la reunió.
|
 |
| Estètic inici de la cuarta tirada |
La cuarta tirada surt vertical de la reunió per un tram amb grans còdols d'escalada espectacular, primer decanta cap a la dreta per, suposo, allunyar-se d'altres línies; quan ja desapareixen les assegurances haurem d'anar a l'esquerra a buscar una reunió còmoda sota la berruga cimera. |
Cinquena tirada, amb un pas bonic per superar el llabi.
|
La darrera tirada la fem anant a buscar una expansió sota el mur final, entrant directament a aquest per una placa trempada amb preses d'escàndol i que acaba al peu de la gran creu on podem fer reunió. |
El David a la cuarta reunió, la Núria al muret de sortida.
|
 |
| Reunió cimera i Foto Gorra frígia. |
I a més, devies aproximar amb el funicular!! T'estàs fes gran!! Ha, ha, ha,....
ResponEliminaEi Joan, sí, m'estic fent gran, per sort, i tens raó a mitges, un dia que vam pujar pel matí vam aproximar a peu, per Sant Miquel i l'altre dia vam pujar de tarda, aleshores vam pujar amb el funicular, qüestió de prioritzar les hores de llum.
ResponEliminaA veure quan lliguem caps i em portes s La To.