 |
Canal-diedre de la Gran Manitoú.
|
Com comença a ser habitual els caps de setmana, dissabte amenaça canvi de temps al migdia i força vent del nord...el cos ens demana calcari i amb el Toni decidim anar a Roca Narieda on suposem el vent del nord no ens tocarà gaire. El Toni és dels "ben d'hora ben d'hora" amb el que poc després de les nou del matí ja som al peu de la canal on comença la
Gran Manitoú
 |
| A mitja segona tirada, deixem la Manitoú |
Començo per la ja coneguda Manitoú, reunió còmoda d'on puc ja veure on comença la nostra via, a mig llarg i després d'un tram dret, a l'esquerra, uns boixos tallats i un bolt a la paret. El Toni és l'encarregat d'estrenar la via, el tros de la canal no li agraada, és desagradable amb molta terra i roca delicada, però a l'entrar a la placa això canvia, verticalitat i bona roca, tan sols un flanqueig el fa suar, comença l'adherència i encara no hem posat el xip!
 |
| Pas clau, d'una sorprenent tirada. |
El tercer llarg és molt divertit, sinuós, amb un flanqueig d'anar-t'hi col.locant i un final amb una bavaresa d'escàndol, de vores tallants i ben aeri, per disfrutar de valent; s'acaba en unes alzines on dubto si muntar reunió, però el Toni m'avisa que cal anar una mica mes amunt a fer reunió comuna amb la via veïna.
 |
| Divertit tercer llarg |
 |
| Després d'un flanqueig encarem la bavaresa de sortida. |
La continuació és molt senzilla, el Toni s'entreté a canviar algun pont de roca deteriorat, comú amb la Manitoú. S'entra caminant als peus de la gran placa
 |
| Magnífica placa d'adherència |
Uns metres a l'esquerra de la reunió de la Manitoú trobem la nostra, amb ponts de roca ben ferms. Comença suau per anar posant-se dret abans d'entrar a reunió on cal fer un flanqueig a esquerra, uns bons forats per les mans ens ho posen fàcil. La reunió és en un pa de terra que avui és moll.
 |
| Com s'arrapen els gats! |
 |
| Passos finots només començar la sisena tirada. |
Després de netejar be els gats, ara cal fer un tram molt fi de mans, 6a li posen, el Toni es va enfilant, sembla que li hem trobat el què a l'adherència ja que li surt molt be, més amunt el sento rondinar en una passos en teoria mes senzills, i és que hi ha un flanqueig amb força ambient; la gran Alzina de la reunió ens tapa tota visió amb el company. Mentre es baralla amb el flanqueig comença a nevar, rufada, que per sort és intermitent.
 |
| El darrer llarg comença rampós per anar trempant! |
El fred avui sembla que està proporcionant una molt bona adherència ja que disfruto aquest flanqueig; ara surto per l'última tirada, comença com un tobogan, vaig seguint ponts de roca fins una fisura vertical amb peus en adherència on el cansament de peus em fa prèndre-m'ho amb calma. Un flanqueig a dreta, i amb passos atlètics entro al bony de sortida, un pas tècnic per superar un muret i una sortida sorprenent per un bloc entre herbes. Això s'ha acabat, torna a nevusquejar i bufa el vent.
 |
| Passos espectaculars fins al final |
 |
| Amb neu al darrera i la rufa a sobre |
Quan arriba el Toni coincidim que ens ho hem passat molt bé! una via amb passos molt diferents i variats, adherència i calcari atlètic, assegurada on cal i prou curta per un matí com el d'avui. Si el temps ho permet es pot continuar cinc tirades mes per la Dau al Set o la Sal de Frutas, nosaltres avui ja en tenim prou, s'està girant vent i el cel s'està tapant mes, la rufa apreta de tan en tan, anem avall ben satisfets.
Via recomanable que hem d'agraïr al prolífic Marcel Millet i en Xavier Bonati (22-01-2012).
 |
| Itinerari aproximat |
