diumenge, 10 de febrer de 2013

Per Tutatis al Roc de Balinyó. Narieda sud.

Canal-diedre de la Gran Manitoú.
Com comença a ser habitual els caps de setmana, dissabte amenaça canvi de temps al migdia i força vent del nord...el cos ens demana calcari i amb el Toni decidim anar a Roca Narieda on suposem el vent del nord no ens tocarà gaire. El Toni és dels "ben d'hora ben d'hora" amb el que poc després de les nou del matí ja som al peu de la canal on comença la


  • Gran Manitoú

  • A mitja segona tirada, deixem la Manitoú
    Començo per la ja coneguda Manitoú, reunió còmoda d'on puc ja veure on comença la nostra via, a mig llarg i després d'un tram dret, a l'esquerra, uns boixos tallats i un bolt a la paret. El Toni és l'encarregat d'estrenar la via, el tros de la canal no li agraada, és desagradable amb molta terra i roca delicada, però a l'entrar a la placa això canvia, verticalitat i bona roca, tan sols un flanqueig el fa suar, comença l'adherència i encara no hem posat el xip!
    Pas clau, d'una sorprenent tirada.
    El tercer llarg és molt divertit, sinuós, amb un flanqueig d'anar-t'hi col.locant i un final amb una bavaresa d'escàndol, de vores tallants i ben aeri, per disfrutar de valent; s'acaba en unes alzines on dubto si muntar reunió, però el Toni m'avisa que cal anar una mica mes amunt a fer reunió comuna amb la via veïna.
    Divertit tercer llarg
    Després d'un flanqueig encarem la bavaresa de sortida.
    La continuació és molt senzilla, el Toni s'entreté a canviar algun pont de roca deteriorat, comú amb la Manitoú. S'entra caminant als peus de la gran placa
    Magnífica placa d'adherència
    Uns metres a l'esquerra de la reunió de la Manitoú trobem la nostra, amb ponts de roca ben ferms. Comença suau per anar posant-se dret abans d'entrar a reunió on cal fer un flanqueig a esquerra, uns bons forats per les mans ens ho posen fàcil. La reunió és en un pa de terra que avui és moll.
    Com s'arrapen els gats!
    Passos finots només començar la sisena tirada.
    Després de netejar be els gats, ara cal fer un tram molt fi de mans, 6a li posen, el Toni es va enfilant, sembla que li hem trobat el què a l'adherència ja que li surt molt be, més amunt el sento rondinar en una passos en teoria mes senzills, i és que hi ha un flanqueig amb força ambient; la gran Alzina de la reunió ens tapa tota visió amb el company. Mentre es baralla amb el flanqueig comença a nevar, rufada, que per sort és intermitent.
    El darrer llarg comença rampós per anar trempant!
    El fred avui sembla que està proporcionant una molt bona adherència ja que disfruto aquest flanqueig; ara surto per l'última tirada, comença com un tobogan, vaig seguint ponts de roca fins una fisura vertical amb peus en adherència on el cansament de peus em fa prèndre-m'ho amb calma. Un flanqueig a dreta, i amb passos atlètics entro al bony de sortida, un pas tècnic per superar un muret i una sortida sorprenent per un bloc entre herbes. Això s'ha acabat, torna a nevusquejar i bufa el vent.
    Passos espectaculars fins al final
    Amb neu al darrera i la rufa a sobre
    Quan arriba el Toni coincidim que ens ho hem passat molt bé! una via amb passos molt diferents i variats, adherència i calcari atlètic, assegurada on cal i prou curta per un matí com el d'avui. Si el temps ho permet es pot continuar cinc tirades mes per la Dau al Set o la Sal de Frutas, nosaltres avui ja en tenim prou, s'està girant vent i el cel s'està tapant mes, la rufa apreta de tan en tan, anem avall ben satisfets. Via recomanable que hem d'agraïr al prolífic Marcel Millet i en Xavier Bonati (22-01-2012).
    Itinerari aproximat

    8 comentaris:

    1. Enhorabona, tot just ahir la vam repetir!
      Quines planxes més boniques, eh? Llàstima que no acabéssiu de sortir per dalt, sempre fa il·lusió fer cim i hi ha un llarg del Dau al Set que és força guapo.
      Salut!

      ResponElimina
    2. Felicitats parella. Me'n va parlar el Toni que hi havieu anat, me l'apunto tot i que encara em falta la gran Manitú, a veure si m'acaba de marxar el rovell de l'articulació i vaig, ara que a les cares sud és un bon lloc per estar-s'hi.

      ResponElimina
    3. Ei Jaome no heu trigat gaire a anar-hi , enhorabona

      ResponElimina
    4. Bona via Jaume, es veu molt interessant i coneixent la gran Manitú segur que té passos molt bonics. Hi anirem. Felicitats

      ResponElimina
    5. Sembla que tampoc vau passar gaire calor.... Es veu interessant, com totes les d'aquest vessant!!

      ResponElimina
    6. Hola Eduard, la intenció era continuar, però tal com s'estava posant el dia vam decidir baixar, la Dau al set es veu molt interessant tot i que pica força més.
      Ep Mingo, les dues vies t'agradaran força, són força semblants ara però aquesta última ens va agradar més.
      Joan A. la via val molt la pena, vaig llegir-ne el teu relat i també la del Romàntic Guerrer i no ens ho vam pensar gaire.
      Manel, és molt semblant a la Manitú, però jo diria que mes variada, recomanable, per disfrutar-hi de valent.
      Joan G. no en vam passar fins gairebé dalt que ens va començar a tocar el vent, quan es va posar a nevar jo anava amb una samarreta tan sols.

      ResponElimina
    7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      ResponElimina
    8. Sembla que us ho vau passar bé i això dóna ànims a anar-hi, xq a més dius que és variada, adherència i atlètic, però una consulta, predomina més l'adherència?
      Jo ara li tinc mandra d'anar a Roca Narieda després d'haver anar masses cops!

      ResponElimina