 |
| Des del camí dels Francesos ja es pot veure per on va la línia. |
Ja fa força dies que vàrem anar a fer aquesta curiosa via, concretament el dia 3 de novembre, encara no fèia gaire fred però abellia escalar al solet d'una cara est. Per acostar-nos-hi vàrem deixar el cotxe prop del trencall del camí dels Francesos que s'enfila cap al coll de l'Ajaguda; passada la tanca de fusta el camí es redreça tot fent giragonses. Quan ja hem guanyat força alçada i el camí s'acosta al vessant esquerra pujarem al peu de l'agulla de l'Alicia, d'on desgrimpem a buscar el torrent que ens separa del serrat dels Tudons i que ja podem veure i estudiar per on va la via.
Un recull de videos
 |
| a l'estètic flanqueig |
La via és entretinguda i divertida, equipada on cal, a les plaques sobretot i amb trams on cal apretar les dents, sobretot al primer llarg al deixar la fisura. La primera reunió s'assoleix després d'una bona excursió i ens deixa al davant d'un mur desplomat que haurem de flanquejar.
 |
| Espectacular i senzill passar a l'altra placa |
El flanqueig és espectacular i ben assegurat, amb un tram en descens per anar a trobar la placa del davant on es concentren les dificultats.
La resta fins la reunió és molt senzill. La muntarem en una sabina podent reforçar amb algun Càmalot.
Continuem enfilant-nos resseguint escletxa de l'esquerra on si es vol es pot encintar un pont de roca i mes amunt una sabina, quan es redreça trobem el primer espit. Un pas interessant per passar de vessant i ja s'endolceix mirant però ara de no llençar gaire rocs avall ja que l'arribada és trencada. Uns arbust permeten fer reunió.
 |
Reunió cimera en uns arbusts
|
 |
| On trobarem la ressenya dels germans Masó. |
Per baixar resseguim la trencada carena cap al nord fins trobar un gros pi, cal vigilar a la desgrimpada.
Una via curta però divertida, ideal per un matí assolellat d'hivern o una tarda d'estiu, es pot arrodonir la caminada pujant l'agulla de l'Alicia per la via Sol Ixent.
 |
| Itinerari de la via |
Una via que no coneixia, l'haurem de tenir en compte per un mati d'aquests que a voltes no tens clar on anar. Felicitats per la via!!!
ResponEliminaHas trigat a piular, eh?
ResponEliminaM'ha agradat això dels videos; no recordava el pont de roca del segon llarg... Revisant les fotos veig que vam anar de dret a l'espit de sobre.
Realment és curiós el traçat de la via, però és ben lògic, tractant de seguir la línia diagonal que tracen la fisura del primer llarg i el diedre-xemenèia de l'últim.
Manel, la via és curteta però entretinguda, per aprofitar una tarda o un matí amb poc temps.
ResponEliminaSergi, ja vaig veure a la teva piulada que vau tirar recte a buscar l'espit, no hi com ser valent! jo donat que la reunió no és a prova de bombes, vaig preferir muntar el pont de roca, per si les mosques...curiós el pas del primer llarg per arribar a la placa oi?
Hola Jaume, jo no tinc el llibre però ja la buscare la ressenya. A veure si m'acosto un dia. Tenic problemes per deixar comentaris al teu blog, a veure si els solvento
ResponEliminaSalut i ttàpia, company!
Una via curiosa que tampoc coneixia...., veig que realment estàs fet un artista!! Actues tan bé a la pantalla que sembles un escalador de veritat!!
ResponEliminaHola Joan, si hi vols anar ja et passaré la ressenya escanejada, però amb la de la foto en tens prou.
ResponEliminaJoan Gat, sí que n'és de curiosa la via sí! per completar el dia es pot aprofitar per pujar a l'Ajaguda i fer-hi alguna vieta.