dimecres, 16 de gener de 2013

Via Lluís Baciero al Serrat de Sant Miquel, Cornerstone i Jesús Carruesco de torna.

Ja des del camí podem veure la via
Aquest diumenge hem quedat amb l'Ivan i el Toni per anar a fer la via que els germans Masó van dedicar al nostre malaurat amic Lluís; és a la zona de Sant Miquel a la carena del Cap de Sant Joan, una zona allunyada hi vagis per on hi vagis, potser pel Monestir és més curt, gairebé segur, però preferim fer una bona caminada tranquil.la que el brogit del Parc temàtic. Fa un dia rúfol i no massa fred si pensem en la fresca del dissabte.
Primera tirada, força delicada...
Fem un cafè al Muntanya de Collbató i comencem a pujar, nosaltres avui triem enfilar-nos per la drecera de Fra Garí, que sense treva ens deixa ben "calents" al camí de les bateries, el seguim amunt i travessem el torrent de Santa Caterina, aquí, ens vam confondre i vam començar a buscar la via endebades...remirada al mapa i ens adonem que ens hem confòs, cal continuar un bon tros encara fins travessar el torrent Fondo al que hi arribem en baixada, llavors al cap d'una estona de pujada i abans de travessar un torrent secundari ja veïem la silueta del cim sud de la carena del cap de Sant Joan.
La boirada ens volia engolir
Enmig de la vegetació s'intueix un corriol que fent el senglar i ja localitzat el peu de via en poca estona ens hi deixa. Tot pujant el Toni ens ha fet triar uns números per veure qui començava i curiosament a ell li ha tocat fer la primera via...se li ha vist el llautó, però som de bon conformar. Avui amb la humitat i el dia tètric que fa, la paret es veu poc atractiva. Força trams sanejats però cal vigilar que la roca no inspira confiança. Només començar el Toni s'endú avall unes quantes preses...sort que era a un pam de terra jajaja! Mirant-s'ho amb carinyo i vigilant amb els gats que estrena avui s'enfila amb decisió, hi ha força bolts que hi ajuden, però a la que la verticalitat afluixa cal escalar i la pedra no ajuda...el perdem de vista i munta reunió en uns arbusts.
A l'inici de l'estètica segona tirada.
Recuperant la tirada m' enduc un ensurt a l'arrancar-se una altra presa de ma...renoi!
Ara tenim al davant un flanqueig que s'endevina divertit, amb ambient.
Flanqueig d'equilibri
Aquí la roca és bona i el Toni ho agraeix ja que és tècnic i d'anar-s'ho mirant, el veïem disfrutar fins que la paret tomba i crida reunió, en aquesta via dels llargs se n'hauria de dir curts!
El flanqueig val la pena! llàstima que és curt.
De segon el flanqueig és de mirar-s'ho, sortosament el generós equipament no et fa patir, la roca abrasiva de presa menuda  fa anar concentrat, un tram brut abans d'entrar a reunió es pot protegir amb algun àlien.
Al curt tercer llarg!
Havíem pensat fer les dues tirades en una, però el ròssec de la corda es gran i el Toni munta reunió, resta un muret protegit només sortir per un bolt i d'aquí a la reunió cimera.
Pot de registre marca "Masó"
Al cim escrivim un record pel Lluís, el dia és trist però la via, sense ser gran cosa és maca i un humil record a la gran persona que era, via oberta amb molta il.lusió pel germans Masó per a ell. Caminant anem cap al coll amb el cim central i per una canal fins a la base d'aquesta agulla. Aquí farem la via Cornerstone que per l'atzar del Toni m'ha tocat fer a mí: poca història té, una grimpada fins a un mur que es redreça i on trobo la primera assegurança, aquest tram demana col.locació i tibar-li una mica, però de seguida afluixa i per una rampa en diagonal esquerra entro al cim central. El fred apreta i tinc les mans balbes...bufff!
Ressenya del llibre registre
Acurada ressenya que trobarem a




  • La Noche del Loro

  • Començant la Jesús Carruesco per la "directa".
    En un ràpel de 25 metres som a peu de la propera via, la Jesús Carruesco al Cim Nord. Aquesta li toca a l'Ivan. Al fer el ràpel hem quedat més a la dreta del començament, a la vertical d'un parabolt, l'entrada és delicada una mica mes difícil del que marca la ressenya i això ens fa adonar que no comencem la via per on cal...però així ens estalviem una mica el fregament de la corda.
    Al pas clau, on cal una bona tibada.
    Hi ha una bona excursió fins el primer bolt, millor no badar, la roca també avisa, una presa de ma s'arrenca sortosament sense conseqüències. Es posa dret, a l'esquerra un bolt, ens hem estalviat el flanqueig, amb el fred tot sembla mes difícil, cal superar un ressalt vertical per entrar a una diagonal a l'esquerra una mica trencada i que ens porta al ressalt de sortida; aquí em patina un peu i quedo penjat de la corda, sort que extraploma! fa ja una estona que cauen gotes.... és el pas de V+ on cal tibar de dits i trobar un bon peu, llavors una bona tibada i ja som al cim altra cop.
    Ressenya dels germans Masó.
    Mentre espero per fer el ràpel la pluja s'engresca, hem estat de sort i tallat molt just, ja a peu de via i metre plego la corda es posa a nevar amb ganes,  llàstima que dura poc!
    Contents i remullats després del trio de vies.
    Resseguim la base de les agulles per un corriol poc marcat però evident fins arribar a peu de l'agulla sud, on havíem començat. La pluja fina ens va mullant, desgrimpem com podem les rampes fins al camí i pòsem la directa que la familia m'espera.
    L'amic Lluís baixant d'una via a Mont-Ral.
    Han estat unes vies modestes, però en un entorn salvatge i solitari, amb una aproximació que demana ganes per escalar tan poc, la roca no hi és cap meravella, però el record del Lluís be s'ho val! El dia, la boira, el fred i finalment la neu han fet d'aquest un dia màgic. Gràcies als Germans Masó per donar-nos l'oportunitat de repetir aquesta via i gràcies al Lluís per ser con era, una abraçada amic.

    5 comentaris:

    1. Bona i ràpida iniciativa, la dels germans Masó. Segur que només pel lloc on és i l'estil dels Masó al Lluís li agradaria.
      Per cert un lloc, totalment desconegut per mi.
      Bones escalades Jaume!

      ResponElimina
    2. Per que en treure el cap per la finestra el carrer era moll a Terrassa, que si no ens trobem fent cua a les vies! Vam tenir la mateixa pensada d'anar-hi diumenge passat, però veig que els núbols ens espanten més a nosaltres que a vosaltres.
      Ves per on ja tenim la referència de la teva piulada, i unes quantes pedres menys que saltaran quan hi anem.

      ResponElimina
    3. Ei aquesta també la tinc pensada, de fet el dissabte passat vam dubtar entre aquestes o la Makita Plateà. Gràcies per la informació detallada com sempre.

      ResponElimina
    4. Hola Pere, la raconada és ben amagada i allunyada de tot, només el proper camí de les bateries en trenca la solitud, segur que al Lluís li hagués agradat.
      Quina gràcia Sergi! llàstima que no ens trobessim, hagués estat divertit.
      Joan. una mica mes i fem un aplec al Serrat de Sant Miquel, les vies són de col.leccionista, però tan sols per recordar el Lluís val la pena arribar-si.

      ResponElimina
    5. Aquests llocs llunyans realment son on trobes un conjunt de bones sensacions, llàstima del dia que vau tenir, però només cal ser positiu i amb empenta pot acabar sent un dia màgic tal i com tu has dit.
      Salut i amunt!

      ResponElimina