Estereotip, una nova via al Serrat dels Monjos, un bon regal de reis.

Panoràmica del Serrat dels Monjos, el Jordi i el Toni a la segona tirada.

Aquests darrers mesos he escalat poc amb el Toni, estava molt enfeinat: amb el Jordi, ideòleg de la qüestió, han estat obrint una nova via; Ho han portat  discretament durant força setmanes, i és que la feinada ha estat gran. Han obert per sota un itinerari molt atractiu i que es pot fer tot en lliure. La via és troba a una zona verge poc després de travessar el torrent Fondo, com em comentava el Toni, estan molt contents d'haber aconseguit aquest itinerari que, integrament en lliure, salva els sostres del mur inicial, el que comporta que la via sigui sinuosa.

Rerssenya aproximada de la via a l'espera de la "oficial"

La setmana passada els faltava poc per enllestir-la, mentre nosaltres fèiem la veïna Alba oi? els observàbem com enfeinats equipàven la darrera tirada, aprofitant les festes hi han tornat força vegades, ja tenía ganes d'acompanyar-los a estrenar-la i finalment aquest dissabte rebo la trucada del Toni que m'avisa que aniran a fer l'estrena! tanmateix però els resta equipar el ràpel de la darrera reunió i volen netejar una mica amb el que quedem que ells aniran primer i nosaltres els seguirem al cap d'una estona, donant-los temps així a fer la feina.

El Toni i el Jordi, pares de la "criatura"

Il.lusionats per l'estrena, el Joan B. assegura el Juanillo, jo avui faré cordada amb el Joan P.

Hem quedat amb el Joan Buxó i el Juanillo, jo avui m'he quedat sense company, però el Toni em troba parella, el Joan Pera, que ja coneixia però amb el que no m'havia lligat mai encara. Quedem al Bar Muntanya a 2/4 de 9, el Joan ja hi és, ha estat esmorzant amb els esforçats pencaires Jordi i Toni; ens ho prenem amb calma, avui no cal córrer.

Entrant al diedre després del flanqueig.

Aparquem a l'àrea de la Salut i a bon ritme fem cap a les Coves del Salnitre on, abans d'arribar-hi trenquem a la dreta pel corriol que ressegueix tot el Serrat; a l'encarar el Torrent Fondo ja veïem els companys al segon llarg. Sense problemes trobem peu de via: just passat el torrent hi ha un gran bloc a ma dreta, ens aturem i al mirar la paret ja es pot veure el primer bolt als peus d'un sostret. El Juanillo és el que té mes pressa, ha d'arribar a temps per la cavalcada d'aquesta tarda, amb el que comença.

Diedre tècnic amb passos d'equilibri per entrar a la placa.

L'entrada és per una placa ajaguda, un bon forat permet  xapar tranquilament, flanqueig a l'esquerra vigilant amb la terra que ens deixa a una placa que haurem de superar, primer per la mateixa i a la que ens enfilem en diedre.

Muret vertical abans d'entrar a reunió.

El pas del diedre al mur per on continua la via és tècnic i d'equilibri, l'equipament on cal! ja al mur, amunt en tendència a la dreta, passat una franja vermellosa trobarem un altre bolt que assegura un tram trencat que ens deixa a la vertical placa abans de reunió.

Ja a la primera reunió.

Entrar a la placa requereix una bona tibada, però les preses hi són i quan les trobes, Gas! al capdamunt entrem a un altre diedre on si es vol es pot llaçar un arbust o posar alguna peça; un pas molt estètic en diedre ens deixa a la feixeta on fem la primera reunió: dos bolts amb anella.

El segon llarg va per un esperó en placa de bona roca.

És el torn del Joan P. aquesta tirada és molt maca, un esperó que comença vertical per anar afluixant a mesura que t'enfiles. La primera assegurança és força amunt, la roca hi és bona, més endevant es pot col.locar un friend i ja trobes un altre bolt, el darrer fins dalt de tot. Inicialment la via continuava recta amunt per aquesta placa, però a l'esquerra es van fixar en un gran bloc desenganxat que permetia assolir el bosquet intermig d'una manera molt espectacular i divertida amb el que ens caldrà fer un flanqueig horitzontal protegit per un bolt.

Els aperturistes a l'estètica placa-esperó de la segona tirada.

La segona reunió torna a ser còmoda i ben aprop de la gran fisura per la que ens haurem d'enfilar. Em torna a tocar, agafo els friens grossos que portem que no se si caldran...

Característic i ben trobat empotrament per sortir a la feixa, a la tercera tirada.

Entrar a la fisura costa, els companys ho han fet en bavaresa, jo en canvi ho faig per la placa; un flanqueig ascendent on trobarem dos bolts em fa anar concentrat però segur, ara toca remuntar amunt, per la placa es veu poca presa, la següent assegurança allunya força, amb el que toca buscar la protecció de l'empotrament, la motxilla fa una mica de nosa. A la que aconsegueixo aixecar-me uns metres ja millora, bons peus i millors mans per acabar sortint en un pas divertit al capdamunt del gran bloc, d'aquí una grimpada senzilla en tendència a l'esquerra fins la reunió.

Grimpant i caminant arribem a la molt bona segona part de la via!

Després d'aquest llarg espectacular i divertit ens toca caminar, pleguem cordes en un replà a l'esquerra sota un turó. Amb les cordes a l'esquena aprofitem tot el que podem la roca per grimpar amunt, un ressalt mes dret el voregem per la dreta i ara ja caminant mirem d'anar el mes recte possible a buscar els mur final.(En aquest punt podem arrodonir l'escalada seguint cap a l'esquerra l'aresta sortint un tram de V+ prou interessant i que nosaltres ens vam deixar)

El joan B. començant el quart llarg, a sobre el Toni apunt de recuperar el darrer llarg.

Identificarem la continuació de la via ja que hi ha el nom pintat i un espit que podem aprofitar per assegurar-nos, o com a primera assegurança de la tirada. El Joan P. s'hi posa, comença força dret, però amb una roca de meravella, amés una fisura permet posar-hi el que vulguis, més amunt una baga en una sabina. Un pitó més amunt i assegurant un mur mes fi un bolt, d'aquí res mes, però tot i els força metres que resta fins la reunió, no es troba a faltar.

Trobarem el nom de la via i un espit al peu de la segona part.

Joan P. disfrutant a la quarta tirada.

Començo la cinquena tirada, una placa molt compacta que es va redreçant, aquí cal treballar la concentració car el flanqueig és finot. Superat aquest cal anar recta amunt a buscar una canal que es va tancant, al fons un pitó amb bagueta protegueix el pas a la placa de l'altra banda, un pas similar al del primer llarg, però diria que mes difícil de llegir i amb mes ambient! m'en surto prou be tot i que vaig apurant al límit...un tram mes ajagut però trencat ens porta amb un flanqueig a la reunió.

Amb un flanqueig delicat comença el cinquè llarg.

La cinquena reunió és també molt còmoda, en una feixa alterosa. Recupero amb molt de compte el company, el flanqueig és punyetero!.

La sisena tirada és la més dura i obligada, ens farà suar!

Estem contents, ja li tenim el peu al coll! però atenció que el que ens espera és el tram més dur de tota la via, el Joan B. l'ha encadenat, però ens avisa que això ja puja de grau, 6b? quan recupera el Juanillo, aquest ens ho confirma, per ell la tirada és 6b, sobretot per l'inici i el flanqueig. El company no s'hi baralla, ha tibar de cinta s'ha dit i tot i això cal escalar que els bolts no són pas a tocar. El flanqueig té la roca dolenta, adrenalina a tope! i aquí no s'acaba la gresca, hem de sortir per un diedre trencat on cal mirar-s'ho be. Mentre espero el torn els companys comencena rapelar. Intento el pas de sortida, però el llegueixo malament i haig de tibar de cinta, el Joan B. em comenta que ell ha anat mes a la dreta...però això no s'ha acabat, haig d'apretar fort per aconseguir la resta, el flanqueig, deu n'hi dó! cal levitar...i el diedre, renoi, quin valor el Jordi penso...i amés les assegurances no són pas a tocar! Chapeau pels aperturistes!!!

Ben contents i enlluernats al cim.

Content arribo a la reunió cimera, quina via més completa, ens felicitem amb el Joan i preparem el ràpel, aquest primer el fem amb una corda de 60 que arriba just a la reunió anterior, d'on amb dos 60 fem fins a terra. Ara cal flanquejar sense perdre inicialment massa altura en direcció al Torrent Fondo. Per la ferrata, preveure guants per les cadenes, fem fins al camí, no sense haber de fer un curt ràpel just abans d'acabar (10m).

Celebrem l'estrena d'una via que s'ho val, gràcies Jordi i Toni!

Ens ho hem passat molt be, la via està molt ben trobada, amb passos tècnics, plaques de concentració, fisures atlètiques i flanquejos d'equilibri...amb un final de festa interessant i potent! Ens hagués agradat poder felicitar els dos autors, però el Jordi ha hagut de marxar, el Toni ens ha pogut esperar i entusiasmats ho celebrem plegats.

Ressenya dels autors amb els graus proposats

Tinc el goig de presentar-vos la nova via en nom dels aperturistes, bons amics i millors escaladors, penso és una gran responsabilitat ja que sé de la feina que hi han esmerçat, de les moltes hores de feina, del pes que han anat traginant, de l'estudi de l'itinerari, dels canvis del mateix, de les sacades tot obrint, per baix evident-ment, espero que hagi sabut transmetre la il.lusió que hi han posat i que us animeu a repetir-la, ben segur que us agradarà.
 Em comenta el Toni que amb deu cintes n'hi ha prou, un joc d'Àliens i dos Linkams, el gran i el petit. Han deixat equipades les sabines amb anelles de corda, alguns claus, la resta parabolts, pocs i molt ben posats, on calen. La via està prou sanejada, el que no treu que hi hagi algun pa de terra, inevitable, algun bloc inestable amagat, en general l'he trobat prou segura, tan sols queda netejar la sortida del ràpel on caldrà llençar algunes llastres avall, feina que volien fer però que al tenir-nos a sota no van poder...
 Ha quedat una via molt homogènia en el grau V+/6a, amb tan sols el darrer llarg que s'enfila una mica, obligat, per mí 6a.
 En nom del Jordi i el Toni, que la gaudiu!!