Traca i Mocador al Serrat d'en Muntaner est. Montserrat sud.

La cara est del Serrat d'en Muntaner, raconada ideal pels matins d'hivern.

Quan estàvem en plena "època" de pluges, no com ara, el dissabte vint d'octubre ens trobem al Bar Muntanya de Collbató amb el Toni, fa un matí ennuvolat i tot és moll, ahir va estar plovent; no sabem com trobarem la pedra ni si el dia aguantarà, amb el que ens decidim pel Serrat d'en Muntaner on encara que trobem la roca humida tenim vies ajagudes on poder almenys, estirar les cames.

A l'Alberto Gonzàlez tastem la roca que és prou eixuta.

Comencem per la via Alberto Gonzàlez, que hem fet en diferents ocasions, però que en dies com el d'avui, val prou la pena. Faig la primera tirada amb precaució, la roca és humida i sembla relliscosa, però són només els primers metres llavors millora gràcies a l'acció del vent. El Toni farà el segon que cap al final té un ressalt prou interessant, llàstima que s'ajeu de seguida. Rapelem mirant de no molestar els companys que ens segueixen, en Joan Pere acompanya a un il.lusionat veterà-novell. Altra cop al terra baixem una mica per decantar-nos mes a la dreta de la paret, volem fer la via que hi han obert els germans Masó i que és uns metres a la dreta de la via Desmemoriats.

Començant la segona tirada de la Traca i mocador

Fem una mica el senglar, millor baixar i tornar a pujar que flanquejar pel peu de la paret, i som al peu de la via Traca i mocador. Com mana l'orientació de les plaques aquí també anirem escalant en diagonal a la dreta; Em torna a tocar el primer llarg, la roca és escamosa i l'humitat d'aquests dies la fa poc agradable, vaig amb molt de compte tot i que la dificultat és baixa i sort, ja que se m'arrenca una llastra que semblava bona...sortosament ni caïc! sense més entrebancs sóc a la reunió, m'ha recordat les típiques plaques Masonianes, de presa petita i equilibri, no m'ha desagradat.

Canvi de placa i remuntant l'esperó s'arriba a la carena.

És el torn del Toni, surt per placa ajaguda fins a una zona trencada, de mal aspecte, però que serà millor del que sembla, la voreja i s'enfila a sobre, d'allà va a buscar una sabina que pot llaçar per assegurar el canvi de placa, és un pas bonic on cal no refiar-se ja que de la sabina surt força terra solta...ja a la placa el rocam és d'aquells bons de Montserrat, llàstima que s'acabi tan aviat!

Humit "llibre" de via dels germans Masó.

A la reunió el minimalista pot de registre on apuntem la nostra ascensió; ara toca baixar caminant, carenem el serrat fins trobar fites que ens deixen al capdamunt del camí que va a la Plantació just per sota de les plaques de l'Urquiza.

Ressenya de la via que trobarem a

La Noche del Loro

Finalment el dia s'ha aguantat, hem fet dues vies sense pretensions, però prou boniques, on no patirem, ideals per dies rúfols. Assegurades les dues amb alegria, però correctament, ja que la roca hi és bona i la dificultat baixa. Tanmateix no hi aneu expressament sinó sou uns enamorats del trescar per Montserrat sense pretensions.