Camí de l'Alzina a La Miranda del Pas dels Francesos, homenatge a un gran escalador.

Panoràmica dels murs de les escales dels pobres: de dreta a esquerra: l'Elefantet, Mirador dels Ermitans i Miranda del Pas dels Francesos., a sobre, les agulles de Sant Benet.

           Si us agrada l'escalada en placa i caminar poc, aquesta és la vostra via...aprofita tota la llargada del costat dret del Mirador del Pas dels Francesos assolint-ne el seu cim en cinc tirades amb una petita torna per arribar dalt de tot.

Oberta per en Marcel Millet, Nando Dalmases i José A. Martín l'any 1999 en homenatge al Gran escalador Josep Maria Alzina (1960-1999) que va morir per un accident laboral fent treballs verticals l'abril de 1999.  En aquest enllaç trobareu un llistat de les principals vies que va obrir : http://www.caranorte.com/foros/read.php?1,659,668#msg-668 

Vertical mur de la primera tirada

APROXIMACIÓ:

Al Monestir anem a buscar les escales dels pobres o del pas dels Francesos, travessem un pont de ciment i seguim per la dreta de la vall, passem sota l'Elefantet i pugem unes escales...travessem un altre pont, aquest cop de travesses de fusta i a l'acabar les escales en un pla anirem a la dreta desgrimpant a buscar la paret, l'entrada original és enfilant-se a una llastra desenganxada per agafar la placa i la variant és mes a baix i la dreta en una explabada sota un diedre ben marcat.

Entrant a la primera reunió.

Primer llarg  L'entrada original és ben potent, 6a+, i actualment potser més i tot a causa del "sobament" pel pas de cordades;   és una escalada de foradets i regletes molt mantinguda amb un ressalt abans de reunió on es concentra el grau.   Entarem a reunió  entre unes alzines.

La variant de la dreta, per on també anava la via El Camí del Xas ( Desequipada) és en diedre a equipar, prou divertida i converteix l'escalada en més homogènia en el grau global.  Superate l diedre trobem unes plaques ajagudes i rentades per l'aigua que seguirem fins al capdamunt, en que buscarem anar a l'esquerra per entrar en una canal terrosa amb arrels i alguna gran Alzina que podem llaçar.

La reunió és en un replà sota el mur pel que continuarem.

Variant d'entrada per aquest diedre a equipar i per on transcorria el Camí del Xas ( Via desequipada)

Preparant-nos per a entrar-hi i fent el diedre.

Al final del diedre anem a l'esquerra per terreny a controlar fins la reunió en un còmode replà.

Reunió ben còmode.

Segon llarg    Comença recta amunt de la reunió, aquest inici és el més delicat de la tirada, ja que trobem preses petites, regletetes i foradets, ja una mica relliscosos.

Superat aquest inici l'escalada  esdevé mes tranquil.la tot i que cal anar concentrat.

Farem reunió a les Alzines del bosquet, bosquet que travessarem per una canal terrosa fins al peu de la següent placa.    

A aquesta placa si pot arribar caminant des de les escales dels pobres i començar la via en aquest punt.

Potent inici del segon llarg.

Després de caminar un tros fem la segona reunió accesòria a peu del mur del tercer llarg

Tercer llarg   comença per placa ajaguda que s'anirà redreçant fins a la vertical, primer amable per anar-se endurint quant més amunt.   Quan la paret esdevé ben vertical i comen´ça a voler extraplomar, la via es decanta a l'esquerra gràcies a un esperonet-fissura horitzontal que permet flanquejar fins a la reunió, aquesta ben airosa i penjada.

Al flanqueig abans d'entrar a reunió, molt ben trobat, aeri i bona roca.

Els companys al tercer llarg, d'inici suau per anar trempant quan més amunt.

El Josep treballant el flanqueig d'entrada a la tercera reunió.

Quart llarg   surt flanquejant a l'esquerra a buscar un llavi, quan més avall entrem millor;   una vegada a la placa l'escalada demana concentració i no voler còrrer, les preses hi son però cal trobar-les....

Començant el quart llarg, on cal superar un llavi per entrar a la placa.

Placa entretinguda on cal progressar amb atenció per trobar la millor presa.-

Cinquè llarg   De la còmoda reunió surt recta amunt amb una escalada fina de presa petita i que comença a ser relliscosa, sobretot els primers metres....segueix la mateixa tònica de tota la via, placa excel.lent de foradets i cigronets amb algunes regletes, que si us agrada aquest típus d'escalada gaudireu.

Placa d'ensomni al cinquè llarg.

El Josep començant la cinquena tirada, nosaltres a la  cinquena reunió.

Darrers passos abans d'entrar a la cinquena reunió i sortint per fer l'última tirada fins el cim.

Sisè llarg   curt tram de grimpada per assolir el replà somital, net d'assegurances.

El Josep i l'Eva fent el cinquè llarg.

Cim de la Miranda del Pas dels Francesos !

Gaudint la placa del cinquè llarg.

Descens    Baixarem caminant pel camí que de Sant Benet va a l'ermita de Santa Anna i d'allà al Pas dels Francesos i peu de via.

Via completament equipada excepte si entrem per la variant, aleshores dur bagues per ponts de roca o Savines i Camalot fins a l'1.   No els farem servir mes ja que la continuació és tot placa compacta prou ben assegurada.

Amb deu cintes exprés farem.

Ressenyes, a sobre del Col.leccionista de Vies ( Joan Prunera) a sota de Luís Alfonso ( Luichy).

 

Cala Ginesta sector central, vies Carlos Javier Palominos i Miquel Zabalza. Calcari treballós sobre el mar.

La Cala Ginesta i el Port darrera des de la plataforma sobre el tren.

                       Aquest bonic racó el vam descobrir quan en Sergi Villar i en Joan Vidal van trèure de l'oblit la via l'Esperó del Txupi el gener del 2023;  aquesta via queda al final del tot de la plataforma sobre la via fèrria.  Des d'aleshores els companys amb molt de nas van anar treballant i obrint noves línies, oferint-nos aquest sector central amb inicialment quatre línies, a l'actualitat ja en són sis.

Amb el Ricard ens va faltar temps quan a principis de juny les van publicar per tornar-hi i tastar-les.

Part central de la Plataforma on es troben les vies.

Manera d'arribar a les vies.

APROXIMACIÓ :

 Des de Barcelona agafem la carretera del Garraf C-31 mirant de no errar-la i entrar a l'autopista C-32;  deixem la C-32 pèr la sortida 31 en direcció a Sitges, Tarragona, Port Ginesta, Garraf.   Ja a la C-31 després d'una corba molt marcada a la dreta entrem en una recta en pujada, a l'esquerra trobem un primer aparcament,  a mitja recta a la dreta trobem un altre aparcament que és el que triem per deixar el cotxe.    Si aquest el trobem ple haurem de continuar fins al poble de Garraf i allà fer un canvi de sentit i aparcar en un dels dos altres pàrquings, el de dalt de tot ens anirà be ja que haurem de caminar menys quan sortim de la via, sinó a l'inrevés.

De l'aparcament central del mapa només ens cal travessar amb cura la carretera i saltar la bionda de protecció:  entrem a una rampa encimentada queaboca al camí d'accés a Cala Ginesta, quan aquest gira a l'esquerra nosaltres anirem a la dreta per un corriol que en descens i flanqueig a la dreta ens deixa sobre la plataforma del tren; hi entrem i la seguim fins a situar la paret més vertical, mirar foto, mes o menys a la meitat de la plataforma o una mica mes.

VIA CARLOS JAVIER PALOMINOS

El primer llarg com a totes les vies del sector ha de pagar el peatge inicial de superar la franja encimentada, trobem dos parabolts per a això, nosaltres entrem pel de més a la dreta i amb compte, de moment el ciment és prou abrasiu, anem entrant a la roca, aquest primer tram és molt trencat i brut, cal anar en compte, ens enfilem en tendència a la dreta a buscar un ressalt que haurem de superar, una vegada a la placa ja arribem a la reunió sota una pilastra i que és comuna amb la via Aitor Zabaleta.

Al peu de via, el tram encimentat un peatge a pagar...Foto Ricard Rofes.

Superant el ciment per anar a buscar el primer ressalt.Foto Ricard Rofes.

Superant el ressalt i entrant a reunió. Foto Ricard Rofes.

Primera reunió.

El company a peu de via i superant el desplomet.

El segon llarg surt vertical de la reunió per entrar en una pilastra fissurada a l'inici i que una vegada hi som trobarem passos fins i tot extra-plomats però amb bona presa.   Al capdamunt un sostre ens barra la continuació i cal sortir cap a l'esquerra, per aquí trobem el pas més potent !    Superat aquest tram l'escalada esdevé més franca i es perd en verticalitat arribant a la reunió en un flanqueig a l'esquerra per una  feixa aèria.

Darrers metres abans de reunió.

Començant la pilastra del segon llarg.

Al pas clau i ja entrant a la reunió cimera.

Descens amb un ràpel d'uns trenta metres, a l'anar amb 50's vam fer-lo amb dues cordes.

Un curt ràpel ens deixarà a la plataforma on hem començat.

VIA MIQUEL ZABALZA

La següent via és al costat de la que acabem de fer, uns metres a l'esquerra;  nosaltres hi vam anar per la tarda ja que el mes de juny és millor, ja que és a l'ombra, però a l'hivern és ideal pel matí.   Tot i ser vies curtes, no són ràpides i si hi vas una tarda, a nosaltres no ens va donar temps per fer-ne mes d'una, cal pensar en el trànsit de tornada cap al Vallès...així que aquesta segona via la vàrem fer una altra tarda però una setmana després.

Tornem a preparar el material per enfilar a per la veïna de l'esquerra. Foto Ricard Rofes.

Treballant el peatge del ciment. Foto Ricard Rofes.

El primer llarg també supera primer l'encimentat per anar de dret a buscar una marcada i curta fissura-diedre vertical, entrar-hi és potser el més compromés ja que t'ho has d'auto-protegir, però els flotants hi entren molt be.  La progressió esdevé en diedre elegant fins al capdamunt que s'acaba la fissura i cal sortir a la dreta, aleshores per una placa amable a la que haurem de vigilar amb els fragments de roca, ens situem a la reunió sota una cova arcada espectacular.

Estudiant el diedre-xemeneïa i ja sortint-ne cap a la reunió. Foto Ricard Rofes.

Primera reunió.

El Ricard al ciment i recuperant la fissura.

Entrant a reunió, quina tirada més maca Jaume !

El segon llarg comença amb un flanqueig horitzontal espectacular.

El segon llarg comença amb un flanqueig horitzontal a l'esquerra per anar a buscar unes plaques d'aspecte llis i ferotge...per sort anem trobant bons agafadors i llocs per a assegurar-nos ! Una vegada al mig de la placa cal anar cap amunt, peus en una fissura horitzontal ben petita i encalcem el parabolt de la tirada;  aquí  hi ha el pas...cal anar cercant mans i enfilar amunt amb decisió, una vegada fet ens a sembla menys, però.....continuem cap a l'esquerra a buscar una canal xemeneïa atlètica on al capdamunt hi trobarem un clau rovellat, del clau anirem a buscar una feixa cap a la dreta i la reunió, que és la mateixa de la via anterior.

Superant el pas de la via i encarant el diedre final.

D'aquí trobem una feixeta que seguirem a la dreta fins a reunió.

Tardes a l'ombra amb la gent banyantse a la Cala.

Reunió cimera i foto cordada.

Un ràpel directe a la plataforma.

Descens un sol ràpel d'una trentena de metres ens deixa a la plataforma sobre el mar.

Material

Es tracta de vies semiequipades i com indiquen els aperturistes a la seva ressenya haurem d'anar prou carregats de Tòtems fins el tres, Tricams, Tascons etc segons estiguem acostumats.  Amb deu cintes anirem be.

Felicitar els aperturistes i bons amics per la feinada, han parit unes vies semi-equipades que et fan treballar i pensar, la roca no és excel.lent però prou acceptable !  l'abundor de fragments a peu de via ja us demostra la feinada de neteja, tanmateix nosaltres vam arrencar força roca contribuïnt a la "neteja" de les vies, neteja que mai serà completa per la naturalesa de la roca i l'abundant salnitre, és el que té escalar sobre el mar.

Molt recomanables per aprofitar un matí d'hivern o una tarda de calor amb una aproximació prou amable i podeu acabar remullant-vos a la Cala i o fer una cervesa al xiringuito que hi ha la temporada de platja.

Ressenya del sector dels aperturistes, Sergi Villar i Joan Vidal, gràcies per la feinada !