Cala Ginesta sector central, vies Carlos Javier Palominos i Miquel Zabalza. Calcari treballós sobre el mar.

La Cala Ginesta i el Port darrera des de la plataforma sobre el tren.

                       Aquest bonic racó el vam descobrir quan en Sergi Villar i en Joan Vidal van trèure de l'oblit la via l'Esperó del Txupi el gener del 2023;  aquesta via queda al final del tot de la plataforma sobre la via fèrria.  Des d'aleshores els companys amb molt de nas van anar treballant i obrint noves línies, oferint-nos aquest sector central amb inicialment quatre línies, a l'actualitat ja en són sis.

Amb el Ricard ens va faltar temps quan a principis de juny les van publicar per tornar-hi i tastar-les.

Part central de la Plataforma on es troben les vies.

Manera d'arribar a les vies.

APROXIMACIÓ :

 Des de Barcelona agafem la carretera del Garraf C-31 mirant de no errar-la i entrar a l'autopista C-32;  deixem la C-32 pèr la sortida 31 en direcció a Sitges, Tarragona, Port Ginesta, Garraf.   Ja a la C-31 després d'una corba molt marcada a la dreta entrem en una recta en pujada, a l'esquerra trobem un primer aparcament,  a mitja recta a la dreta trobem un altre aparcament que és el que triem per deixar el cotxe.    Si aquest el trobem ple haurem de continuar fins al poble de Garraf i allà fer un canvi de sentit i aparcar en un dels dos altres pàrquings, el de dalt de tot ens anirà be ja que haurem de caminar menys quan sortim de la via, sinó a l'inrevés.

De l'aparcament central del mapa només ens cal travessar amb cura la carretera i saltar la bionda de protecció:  entrem a una rampa encimentada queaboca al camí d'accés a Cala Ginesta, quan aquest gira a l'esquerra nosaltres anirem a la dreta per un corriol que en descens i flanqueig a la dreta ens deixa sobre la plataforma del tren; hi entrem i la seguim fins a situar la paret més vertical, mirar foto, mes o menys a la meitat de la plataforma o una mica mes.

VIA CARLOS JAVIER PALOMINOS

El primer llarg com a totes les vies del sector ha de pagar el peatge inicial de superar la franja encimentada, trobem dos parabolts per a això, nosaltres entrem pel de més a la dreta i amb compte, de moment el ciment és prou abrasiu, anem entrant a la roca, aquest primer tram és molt trencat i brut, cal anar en compte, ens enfilem en tendència a la dreta a buscar un ressalt que haurem de superar, una vegada a la placa ja arribem a la reunió sota una pilastra i que és comuna amb la via Aitor Zabaleta.

Al peu de via, el tram encimentat un peatge a pagar...Foto Ricard Rofes.

Superant el ciment per anar a buscar el primer ressalt.Foto Ricard Rofes.

Superant el ressalt i entrant a reunió. Foto Ricard Rofes.

Primera reunió.

El company a peu de via i superant el desplomet.

El segon llarg surt vertical de la reunió per entrar en una pilastra fissurada a l'inici i que una vegada hi som trobarem passos fins i tot extra-plomats però amb bona presa.   Al capdamunt un sostre ens barra la continuació i cal sortir cap a l'esquerra, per aquí trobem el pas més potent !    Superat aquest tram l'escalada esdevé més franca i es perd en verticalitat arribant a la reunió en un flanqueig a l'esquerra per una  feixa aèria.

Darrers metres abans de reunió.

Començant la pilastra del segon llarg.

Al pas clau i ja entrant a la reunió cimera.

Descens amb un ràpel d'uns trenta metres, a l'anar amb 50's vam fer-lo amb dues cordes.

Un curt ràpel ens deixarà a la plataforma on hem començat.

VIA MIQUEL ZABALZA

La següent via és al costat de la que acabem de fer, uns metres a l'esquerra;  nosaltres hi vam anar per la tarda ja que el mes de juny és millor, ja que és a l'ombra, però a l'hivern és ideal pel matí.   Tot i ser vies curtes, no són ràpides i si hi vas una tarda, a nosaltres no ens va donar temps per fer-ne mes d'una, cal pensar en el trànsit de tornada cap al Vallès...així que aquesta segona via la vàrem fer una altra tarda però una setmana després.

Tornem a preparar el material per enfilar a per la veïna de l'esquerra. Foto Ricard Rofes.

Treballant el peatge del ciment. Foto Ricard Rofes.

El primer llarg també supera primer l'encimentat per anar de dret a buscar una marcada i curta fissura-diedre vertical, entrar-hi és potser el més compromés ja que t'ho has d'auto-protegir, però els flotants hi entren molt be.  La progressió esdevé en diedre elegant fins al capdamunt que s'acaba la fissura i cal sortir a la dreta, aleshores per una placa amable a la que haurem de vigilar amb els fragments de roca, ens situem a la reunió sota una cova arcada espectacular.

Estudiant el diedre-xemeneïa i ja sortint-ne cap a la reunió. Foto Ricard Rofes.

Primera reunió.

El Ricard al ciment i recuperant la fissura.

Entrant a reunió, quina tirada més maca Jaume !

El segon llarg comença amb un flanqueig horitzontal espectacular.

El segon llarg comença amb un flanqueig horitzontal a l'esquerra per anar a buscar unes plaques d'aspecte llis i ferotge...per sort anem trobant bons agafadors i llocs per a assegurar-nos ! Una vegada al mig de la placa cal anar cap amunt, peus en una fissura horitzontal ben petita i encalcem el parabolt de la tirada;  aquí  hi ha el pas...cal anar cercant mans i enfilar amunt amb decisió, una vegada fet ens a sembla menys, però.....continuem cap a l'esquerra a buscar una canal xemeneïa atlètica on al capdamunt hi trobarem un clau rovellat, del clau anirem a buscar una feixa cap a la dreta i la reunió, que és la mateixa de la via anterior.

Superant el pas de la via i encarant el diedre final.

D'aquí trobem una feixeta que seguirem a la dreta fins a reunió.

Tardes a l'ombra amb la gent banyantse a la Cala.

Reunió cimera i foto cordada.

Un ràpel directe a la plataforma.

Descens un sol ràpel d'una trentena de metres ens deixa a la plataforma sobre el mar.

Material

Es tracta de vies semiequipades i com indiquen els aperturistes a la seva ressenya haurem d'anar prou carregats de Tòtems fins el tres, Tricams, Tascons etc segons estiguem acostumats.  Amb deu cintes anirem be.

Felicitar els aperturistes i bons amics per la feinada, han parit unes vies semi-equipades que et fan treballar i pensar, la roca no és excel.lent però prou acceptable !  l'abundor de fragments a peu de via ja us demostra la feinada de neteja, tanmateix nosaltres vam arrencar força roca contribuïnt a la "neteja" de les vies, neteja que mai serà completa per la naturalesa de la roca i l'abundant salnitre, és el que té escalar sobre el mar.

Molt recomanables per aprofitar un matí d'hivern o una tarda de calor amb una aproximació prou amable i podeu acabar remullant-vos a la Cala i o fer una cervesa al xiringuito que hi ha la temporada de platja.

Ressenya del sector dels aperturistes, Sergi Villar i Joan Vidal, gràcies per la feinada !