Via Emiliano Zapata a Cala Ginesta, la cirereta del pastís ! 27-02-2024.

Tornem a Cala Ginesta a una línia sorprenent !

       Ara fèia dies que no tornava a Cala Ginesta, la calor i després el fred me'n trèien les ganes, aquest febrer, aprofitant l'anticiclo hi tornem;   l'amic Nandi Salas té moltes ganes de fer la línia del sector, la fissura que desafiant ratlla tota la paret i que demana ser pujada....la via Emiliano Zapata.

El fet de ser en artificial a equipar tota ella fa mandra...en lliure ni olorar-la...però en Nandi és un bon especialista de l'artificial i l'acompanyo.

APROXIMACIÓ :

 Des de Barcelona agafem la carretera del Garraf C-31 mirant de no errar-la i entrar a l'autopista C-32;  deixem la C-32 pèr la sortida 31 en direcció a Sitges, Tarragona, Port Ginesta, Garraf.   Ja a la C-31 després d'una corba molt marcada a la dreta entrem en una recta en pujada, a l'esquerra trobem un primer aparcament,  a mitja recta a la dreta trobem un altre aparcament que és el que triem per deixar el cotxe.    Si aquest el trobem ple haurem de continuar fins al poble de Garraf i allà fer un canvi de sentit i aparcar en un dels dos altres pàrquings, el de dalt de tot ens anirà be ja que haurem de caminar menys quan sortim de la via, sinó a l'inrevés.

De l'aparcament central del mapa només ens cal travessar amb cura la carretera i saltar la bionda de protecció:  entrem a una rampa encimentada que aboca al camí d'accés a Cala Ginesta, quan aquest gira a l'esquerra nosaltres anirem a la dreta per un corriol que en descens i flanqueig a la dreta ens deixa sobre la plataforma del tren; hi entrem i la seguim fins a situar la paret més vertical, mirar foto, mes o menys a la meitat de la plataforma o una mica mes.

La fissura ratlla la paret de dalt a baix amb insolència.

Material apunt per a fer-li arribar al Nandi si el necessita.

Superat el peatge del tram encimentat ja a peu de fissura.

L'inici és compromés i cal "testar" amb compte les peces.

Com a totes les vies d'aquest sectir, haurem de salvar el tram encimentat inicial, protegit per un bolt, d'aquí per on millor us sembli s'arriba fàcilment al peu de la fissura, aquesta és contundent i es deixa protegir però no tan facilment com voldríem.

El començar és el mes delicat ja que la roca no és del tot franca i és molt important que les assegurances quedin a caldo, la progressió és inicialment molt lenta, cal testar cada peça abans de recolzar-hi el pes.   Malgrat semblar que ens quedaríem curts de peces grans, doncs és al revés.....

Abans d'arribar a la franja horitzontal que ratlla la fissura per la meitat trobem el tram de més difícil protecció, aquí un tasconet permet continuar amunt.

La progressió és acurada i tècnica, res no pot fallar...

Aquest tram és el mes complexe a l'hora de trobar que posar-hi

Ja a la meitat de la línia, la fissura s'estreny i el material hi queda prou be.

Anem amb corda auxiliar, així puc fer-li arribar al company el que em demana i ell puja amb menys envalum.    L'escletxa millora a mesura que guanyem metres, peces mitjanes hi queden prou ben assentades;  al capdamunt la fissura es tanca i cal sortir-ne, en aquest punt abans d'entrar a la reunió hi ha un parabolt, d'aquí es pot progressar en lliure fins a ella.

El Nandi però troba escletxa bona per a un Tòtem negre a la dreta del bolt i continua en artificial/lliure fins la reunió.    Aquesta és incòmoda i ben airosa.

D'aquí baixem en un vertiginós ràpel que et fa adonar de com n'és de vertical la progressió, fins i tot desploma.

Progressant amb calma.

La línia esdevé impressionantment lògica.

Abans de la reunió trobem l'única expansió del llarg.

Entrant a reunió, penjada i incòmoda.

Recuperant el llarg. Foto Nandi Salas.

Foto penjats !

El Nandi exultant a la reunió .

En un ràpel de trenta metres som a peu de via.

Material  Nosaltres vàrem agafar doble joc de Tòtems fins el 4 + joc de Tascons.  No cal clavar. Estreps.

Escampall de material després de la feina.

Tornant a casa panoràmica de la zona.

Ressenyes del sector represaliats central , a l'esquerra encara hi trobem la via Roger Albert i la via Esperó del Txupi.    Vies que hem d'agraïr als amics Joan Vidal i Sergi Villar.

Via oberta el 02 de maig de 2023 per en Joan Vidal i Sergi Villar, com totes les del sector, gràcies per la feinada.    La seva proximitat a Barcelona les fa llamineres, però el seu caire semiequipat o completament desequipades en altres cassos, fa de filtre per a futurs repetidors.

La nostra repetició a l'Emiliano Zapata pensem que ha estat la primera, espero que la gaudiu molt val la pena.