La Bauma de les Gralles a Coll Roig Sud-Oest. 22-07-2023.

Des de la pista de pujada la cara oest i sud-oest.

           El mes de Juliol cal buscar llocs frescos i a poder ser a l'ombra, ara fa temps que no anem a Coll Roig i aprofitant que al vessant oest /sud-oest hi han vies que no hem fet cap allà que ens dirigim.

APROXIMACIÓ     

Ens arribem a Campdevànol, be per la C-17 si veniu del sud o be per la N260 si ho feu del nord.  De Campdevànol anem direcció Gombrèn per la Gi 401.  Passem Gombren de llarg direcció la Pobla de Lillet,la carretera pasa a anomenar-se Gi402.  a uns dos Km agafem el trencall a la dreta direcció Castellar de N'Hug-Santuari de Montgrony, trobarem un altre trencall, novament a la dreta direcció Montgrony que seguirem.  Al capdamunt i després de travessar un pas canadenc amb el cotxe estarem a les envistes de les parets d'escalada de Montgrony, aquí la carretera baixa al santuari, mosaltres anem a l'esquerra direcció al refugi de Les Planelles on s'acaba la carretera encimentada, podem triar deixar el cotxe aquí i pujar al Coll a peu o continuar amunt per la pista que presenta uns bons trenca-aigües que posaran a prova l'alçada del cotxe i la vostra traça.  A l'hivern hi trobarem neu.  Ja al Coll Roig aparquem mirant de no tapar les pistes i al davant trobem les parets ben assolellades.  De l'aparcament no anirem cap a l'est com és habitual per les vies centrals sinó que agafarem un corriol en direcció Nord que es va definint, el seguim cap a l'esquerra fins a trobar una tartera, seguim un corriol prou ben marcat, en un gran bloc hi ha una fita, d'aquí pugem cap a la dreta, trobarem unes cordes i una mini ferrada que ens acosta a les parets, des d'aquí ja localitzem l'evident balma on comença la via, hi arribem flanquejant per un bosquet.

La via comença a la Bauma mateix, flanqueig inicial i bavaresa atlètica a continuació.

Primer llarg    Al peu de via s'hi arriba atravessant un bosquet fent una travessa cap a la dreta, hi ha un bolt per enganxar-s'hi l'assegurador;  comença amb uns passos fins a la dreta per sortir de la bauma i situar-se a la vertical d'un esperó.  Aquí trobem uns peus sospitosos que haurem de gestionar segons la humitat del moment, quan més avall millor.   Enfilar amunt és el pas clau de la tirada, tot i que la dificultat hi és prou mantinguda fins a engrapar la bavaresa.   Preses petites i adherents ajuden a superar aquest tram que surt en lliure.   Bavaresa ben divertida que s'acaba aviat i ens deixa a una gran placa amb canaleres d'aquelles que tant ens agraden.   Aquesta placa és d'autoprotecció, es progressa ràpidament ja que no apreta i poca cosa posarem, ponts de roca i a l'inici algun camalot.

Superat el pas clau ja a la bavaresa. Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la primera reunió, la placa a protegir després del tram vertical.

Primera reunió i recuperant el llarg.

Segon llarg    Tirada molt curta, gairebé la podríem considerar un canvi de reunió a no ser pel muret inicial, que una vegada superat ens deixa arribar caminant cap a la dreta a la reunió.

Trencat inici del curt segon llarg.

Començant el tercer llarg

Tercer llarg   Estem als peus d'un esperó de roca compacta al que ens enfilarem tot cercant el millor cantell, primers passos lliscosos per la humitat de la vegetació que ens envolta, per mes amunt millorar l'adherència, escalada tècnica a causa del mur compacte a diferència de la placa del primer llarg generosa en cantells.   Trobem algun punt on cal mirar-s'ho al superar una graonada i s'arriba a la reunió sense problemes.

Buscant el camí al quart llarg.....

Recuperant la ruta, a sota el Joan a la tercera reunió.

Quart llarg    aquí tenim dues possibilitats, anar recta amunt o anar a buscar un bolt prou a la dreta, el company s'hi arriba i no li fa el pes i rectifica seguint per la placa, si hagués continuat per la dreta hauria seguit un diedre prou interessant.   continua per la placa que ens porta a un muret vertical molt divertit de superar.

A la placa i encarant el muret cimer.

Descens   Es rapela la via, es recomana fer tres ràpels de R4 a R3, de R3 a R2 i desgrimpada a R1 i R1 a base.   Nosaltres vam baixar amb cordes de seixanta directament a la R1 i d'allà a la base.

També es pot baixar caminant seguint un senderó fitat perdedor i llarg.

Foto-ressenya de l'amic

Joan Asín.

 Equipament   via semiequipada,  Ens caldran unes dotze cintes exprés i un joc de Tòtems/Camalots fins al tres.  Bagues per a ponts de roca i o tascons segons preferències.

No és de les millors vies de la zona ja que només el primer llarg ens farà xalar, la resta de via entre canvis de reunió i trams poc agraïts ens pot decebre....tanmateix està ben trobada.   Caldrà tornar-hi per a tastar les seves veïnes: El Jardiner, d'on no n'hi ha no en raja, Qui no té feina el gat pentina i De mica en Mica s'omple la pica.