Des del Coll, a la dreta el sector central i a l'esquerra els sectors sud esquerra. |
La triada és la via Kamaradas oberta l'any 1998 per David Delgado i Gustavo Màñez, reequipada el 2019 per Santi Sanz.
Aquestes plaques fissurades són l'objectiu d'avui. |
APROXIMACIÓ
Ens arribem a Campdevànol, be per la C-17 si veniu del sud o be per la N260 si ho feu del nord. De Campdevànol anem direcció Gombrèn per la Gi 401. Passem Gombren de llarg direcció la Pobla de Lillet,la carretera pasa a anomenar-se Gi402. a uns dos Km agafem el trencall a la dreta direcció Castellar de N'Hug-Santuari de Montgrony, trobarem un altre trencall, novament a la dreta direcció Montgrony que seguirem. Al capdamunt i després de travessar un pas canadenc amb el cotxe estarem a les envistes de les parets d'escalada de Montgrony, aquí la carretera baixa al santuari, nosaltres anem a l'esquerra direcció al refugi de Les Planelles on acaba la carretera encimentada, podem triar deixar el cotxe aquí i pujar al Coll a peu o continuar amunt per la pista que presenta uns bons trenca-aigües que posaran a prova l'alçada del cotxe i la vostra traça. A l'hivern hi podem trobar neu. Ja al Coll aparquem mirant de no tapar les pistes, al davant veiem les parets ben assolellades. De l'aparcament anirem cap a l'est, el camí habitual per a les vies centrals, d'entrada baixa una mica per anar flanquejant fins que a l'altura d'un filat pel bestiar enfilem cap amunt com si anèssim a les vies K, Tardor Calenta o Xapa la Xapa, les deixem enrrera i seguim un corriol que va a l'esquerra; veïem la paret següent que resseguirem per la base tot passant per sota el Ball de la Filomena, aleshores baixarem a buscar la següent paret on ja veurem les fissures evidents, la nostra via és la segona que hi ha després de la Equilíbrium ( via Esportiva d'un sol llarg).
Inici anant a buscar la fissura de l'esquerra. Foto Joan Pera. |
Primer llarg veurem a l'esquerra una fissura i a la dreta tenim els bolts de la Equilíbrium, nosaltres pujarem per unes graonades fins aprop d'on hi ha un parabolt; abans posarem alguna protecció ( Tòtem o similar). El bolt protegeix un pas acrobàtic per a passar del fons del diedre al capdamunt d'un esperó; aquí tenim el pas clau de la tirada: hem de superar un petit desplom per col.locar-nos-hi a sobre. Cal protegir el moïment, tenim molt bona fissura, i trobar aleshores el cantell que ens permeti equilibrar-nos i superar la graonada.
Aquí l'escalada evoluciona per l'escletxa que mor en una bonica i redreçada placa on hi trobarem el segon bolt de la via. Aquestes plaques són un gaudi escalar-les.
La primera reunió és al cantell de l'esperó en un petit replà; al davant hi ha la placa per la que continuarem, però abans ens caldrà desgrimpar fins a la seva base, ajudats per una cordeta. Sol estar relliscosa per l'abundant vegetació.
Arribem a un replà sota la gran placa per la que continuarem
Cal travessar l'escletxa per situar-se sobre l'esperó. |
Al pas clau del llarg on cal trobar com equilibrar-se. |
Ja a l'esperó resseguim la fissura fins arribar a una placa compacta. |
Escalada de protecció, amb algun bolt testimonial. |
La progressió per la placa ben interessant. |
Segon llarg D'entrada hem de guanyar el petit desplom fins abastar la placa, placa sortosament amb una inclinació perfecta per a l'adherència i amb grans forats i canaleres que ens faran la progressió molt agradable, protegint-nos a discreció i sense angúnies, quina placa més ben trobada.
Després d'una desgrimpada per canvi de reunió, gaudim d'una placa agraïda d'autoprotecció. |
Coll Roig addictes ! |
Descens Es baixa rapelant amb un o dos ràpels depenent de si es va amb seixanta doble o no. Si se'n fan dos caldrà remuntar a buscar la primera reunió.
Esquema del sector i línia aproximada de la via Kamaradas. |
Via molt recomanable, pràcticament desequipada, tan sols dos bolts a la primera tirada.
Material Joc de Tòtems fins al dos i força bagues per a ponts de roca i o arbusts.
Deu cintes exprés o més depenent del nombre d'assegurances que vulgueu posar.
Doncs una bona idea per fer una escapada!! el peu de la primera foto m'ha confós....
ResponEliminaHola Joan, ja ho he esmenat, massa dretes ha ha ha. Un racó ben diferent del que ens té habituats Coll roig, aquí cal treballar molt mes i portar un bon arsenal !
ResponEliminaHey Jaume, ja veig que t'agrada Coll roig, com que tu ets mitg del Ripollès 😀aquest tros no el conec gràcies per la ressenya, salut i muntanya ✊
ResponEliminaGràcies Josep Maria, en aquest sector hi tenim feina de la bona ! ja hi anirem.
Elimina