Història interminable a la cara est de la Gorra Frígia. 30-09-2023.

Cara Est i Nord-Est de la Gorra Frígia.

               La cara Est de la Gorra Frígia presenta una escalada atractiva, amb força verticalitat i alguns ressalts, la majoria de vies les havia fet, però aquesta havia quedat oblidada fins que l'agost del 2023 els seus aperturistes amb l'ajuda d'un company la van restaurar amb bolts.     Aquesta encertada restauració la va trèure de l'oblit i molts vam "córrer" a repetir-la.   Via Equipada per dalt l'any 1987 per en Felip Mateu i Jordi Fornés i restaurada l'agost 2023 amb l'ajuda de Quim Prats.

APROXIMACIÓ

Per assolir la zona de la Gorra Frígia i Magdalenes sortim del Monestir , tenim l'òpció descansada agafant el funicular de Sant Joan del que continuem pel camí de Sant Jeroni o be anem per les escales dels pobres i Pas dels Francesos o be per Sant Miquel...amb aquesta darrera opció evitem les escales tot i que allarguem la caminada una mica.   Nosaltres vam triar pujar per les escales fins a Santa Anna, aquí el camí continua pujant o be cap a Sant Benet a la dreta o recta amunt cap a la Panxa del Bisbe...nosaltres anem a l'esquerra per un camí que baixa a travessar el torrent de Santa Maria i pugem pel PR C-19 fins al peu de la Gorra Marinera;  entroquem amb el camí de Sant Jeroni fins la canal abans de la Gorra Frígia;   ens enfilem per la canal, superem el tram llis amb corda fixa i anem a buscar la paret, a l'alçada d'un arbe caigut veurem la sageta picada a la pedra i amunt una xapa amb un punt verd;  no confondre, més amunt amb la via Liberty amb punts o pintura vermella.

Sageta a peu de via.

Primers metres delicats per la humitat de la canal ( Fotos Josep Maria Mallofré)

La progressió és per roca adherent i ben concentrat per la distància entre xapes. ( Fotos Josep Maria Mallofré)

Primer llarg     en un replà entre arbres ajaguts veurem prou amunt la primera xapa, l'escalada comença relliscosa com sol passar als peus de les agulles amb vegetació...anem progressant amb atenció trobant bons cantells i bons peus assolint l'assegurança;   l'equipament és correcte però prou espaïat, el que ens farà escalar concentrats.  La roca mana i anem evolucionant segons la trobem, ara a l'esquerra ara a la dreta, sempre amb preses agraïdes quan cal.  Són quaranta metres de tirada fins a fer reunió en una balmeta còmoda.

Bonica panoràmica amb La Mòmia de fons gràcies a l'amic Josep Maria.  A sota primera reunió.

Darrers metres abans d'entrar a la primera reunió.

Potent sortida del segon llarg

Segon llarg  Surt a la dreta de la reunió, va a buscar un gran còdol al que ens hi haurem d'enfilar;  la progressió continua molt vertical però amb els cantells adeqüats quan calen.   Superem un abalmament que sembla més complicat que no pas és i ja fem cap a la reunió més tranquil.lament.

Darrer tram abans de la segona reunió, a sota.

Començant el tercer i darrer llarg i anant a buscar el sostret. ( Fotos Josep Maria Mallofré)

Tercer llarg    comença per una franja llisa a la dreta de la reunió, la paret aquí s'ajeu una mica esdevenint senzilla la progressió.   Un mur vertical abans del desplom ens ho fa mirar, però com a la majoria de la via les preses cantelludes hi son si es saben trobar....ems situem sota el sostre que està equipat per ser pujat en artificial, no calen els estreps, amb uns quants A-0's en en sortirem.   Ja sobre el desplom la dificultat afluixa arribant gairebé caminant a la reunió.

El sostre el superem en A-0. ( Fotos Josep Maria Mallofré)

Arribant al cim amb la Magdalena superior observant-nos. ( Fotos Josep Maria Mallofré)

Esquema de les vies del vessant Est i Nord-Est de la Gorra Frígia.

Material    La via es pot considerar com a esportiva amb el que amb unes deu cintes farem.  Pel desplom final pot ser útil un estrep.

Descens    Des que es va desequipar la ferrada per on anava la via Estasen doncs haurem de rapelar:  Ho fem pel descens de la via Guzman-Silva, el primer ràpel d'uns 25m i el segon d'uns 45m

Ressenyes dels amics Joan Asín i Manel i Ita a sota.

Repetim l'Òpera prima a la Gorra frígia. 12-05-2022.

La cara Est o Nord-est segons la guia del Luís Alfonso

            Ara fèia dies que no escalava a Montserrat i amb el Joan el Josep i el Camilo aprofitem un matí per anar a la Gorra frígia, jo vull repetir una via que vaig fer fa molts anys amb el Gabi, d'això deu fer una vintena d'anys...aleshores la via em va agradar molt i tenia ganes de repetir-la.  Pel Camilo serà la seva estrena a la Gorra frígia, amb el Josep van ala Del Carles.

Aproximació:

Del Monestir podem anar caminant, be per Sant Miquel o be per les escales dels pobres que surten al final de tot de l'esplanada del Monestir, un seguit d'escales que ens porten a l'ermita de Santa Anna, d'allà agafem un corriol que baixa a travessar el torrent a ma esquerrra i que ens portarà al camí que va de Sant  Joan a Sant Jeroni, una vegada al camí passarem sota la Gorra Marinera, les Magdalenes i després de pujar uns graons anirem a parar al davant5 de la paret est de la Gorra frígia, si continuem trobarem un camí amb Barana, no hi hem d'arribar, la nostra via comença a la canal que puja al coll amb la Magdalena superior i és la primera que trobarem a uns 15 metres del camí. 

Per Sant Miquel seguirem la pista encimentada fins a l'estació superior del funicular de ant Joan d'on seguirem el camí a Sant Jeroni.

Avui anem dues cordades amb un debutant, el Camilo;  aturada obligada per gaudir del paisatge.

Recuperant la primera tirada.

La primera tirada és la més senzilla, recta amunt tot seguint els bolts, oberta amb espits, el 2004 va ser reequipada amb bolts pels seus aperturistes.  Cal anar amb compte els primers metres ja que la roca és mes arrodonida i lliscosa, quan mes amunt millor.

Primera reunió, sota un balmat com gairebé totes.

Potent inici de la segona tirada i progressant per la mateixa.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió amb un pas finot, no obligat, t'aixeques vertical a l'assegurança i quan l'has superada cal flanquejar per sobre la reunió a buscar la línia de bolts, a mesura que t'enfiles la dificultat baixa i esdevé una tirada plaent.

Recuperant la tercera tirada i tercera reunió.

La tercera tirada també concentra la dificultat a la sortida de la reunió, un tram prou vertical on cal apretar be de preses petites per sortir-ne exitós, tanmateix no obligat.  La continuació va perdent trempera per arribar tranquil.lament a la reunió.

Al tram clau de la quarta tirada, potser la mes potent de la via.

La quarta tirada és curta però té una sortida molt fina, nosaltres la vam agafar per la dreta...d'aquí encares un mur que desploma en el que haurem de tibar de cintes, sembla factible però les preses estan relliscoses per nosaltres, suposo que el que tingui el grau no pensarà igual...

El Camilo content sortint per la via del Carles.

La darrera tirada no afluixa, surt per una canal diedre que es va redreçant fins la vertical, si te la saps gestionar surt mes be del que pot semblar però demana tècnica de diedre i una bona apretada, sortint del mur anirem a parar on acaben totes les vies del Gorro i com que els companys surten pel muret final decideixo acabar per sota la berruga final fins a la creu de cim.

Vies del vessant Est, la propera per la dreta la M'agic Line i la Badalona.

Ressenya dels amics

Manel i Ita.

<

 Una via oberta cercant les dificultats de la paret, travessant les balmes per on mes tiba a cop d'expansió, a diferència de la via Badalona que serpenteja a la recerca dels passos mes senzills per anar progressant.

De caire podríem dir esportiu per l'equipament i la línia, molt divertida d'escalar com la seva veïna de l'esquerra La Bella Easo.   Únicament calen cintes, unes deu.

Per baixar anirem a buscar la instal.lació que hi ha al mateix vessant que hem pujat però a la seva part mes superior, cal baixar una mica.  Nosaltres fem dos ràpels, el primer en corda simple i el segon amb doble corda.  Es pot baixar directa amb un seixanta si el conduïu be cap al coll amb la Magdalena superior, però no val la pena per les dificultats de recuperació que ens podem trobar...

Una clàssica a repetir de tant en tant.

Oberta per : Guillem Àrias, Manel Pedro i Esteve Fabra l'any 1985, restaurada amb bolts el 2004 per Guillem Àrias.

Via de l'Adrià i via Mompart a la Gorra Frígia. Gorros. Montserrat.

Cara est de la Gorra Frígia, amb el perfil per on van les vies.

                             

                             A la Gorra Frígia hi tinc fetes moltes vies però la de l'Adrià no l'havia fet encara i darrerament i he anat dues vegades, així ja tinc fetes totes les tirades de primer, la veritat que és una via prou interessant amb una línia prou ben trobada, sobre l'equipament hi ha molta pol.lèmica, a mi em va semblar correcte, que podria estar menys equipada...doncs sí, que ho podria haver estat mes, doncs també.   

Un dels dies vam anar dues cordades, jo amb la meva filla Núria a aquesta via i el Josep i el Toni a la Mompart de caire diferent, poc equipada buscant les febleses de la paret, tot un altre estil d'escalada.

Les dues vies van paral.leles, a la dreta el peu de via de la Mompart.

                      La primera tirada comença ajaguda, veurem un bolt prou amunt, per anar-se posant mes dreta i al tram final afinant-se les preses;  la Mompart és ben aprop com podeu veure a la foto, va per un terreny trencat i arrampat;  si el trobeu hi ha un pitó a la meitat de la tirada i el company va posar algun flotant.

La primera tirada de la via de l'Adria al capdamunt es redreça i afina.

A l'Alzina les dues vies s'apropen, la Mompart per terreny trencat a equipar. 

             La primera reunió la Mompart la fa a l'alzina característica i la de l'Adrià mes a l'esquerra en una placa incòmoda per als peus, segurament per allunyar-se de la línia de l'altre via.

Segona tirada de la Mompart

Segona tirada de la via de l'Adrià.

                  La segona tirada és senzilla, amb roca espectacular, grans merlets que fan gaudir de la grimpada, les assegurances allunyen i cal vigilar de no perdre la línia;  a la dreta va la MOmpart, que després de superar la fissura inicial agafa una placa vertical amb grans còdols, que proporciona una escalada espectacular.

La Núria a la tercera tirada i el Josep a la segona reunió de la Mompart.

El Toni recuperant i arribant a la segona reunió de la Mompart.

Arribant al tram clau de la tercera tirada.

               La tercera tirada ja es redreça força, va directament a buscar un llabi extraplomat que supera directament;  potser el tram mes delicat és justament els darrers metres abans del mateix, on l'escalada esdevé prou tècnica.

El ressalt te molt bona presa, però tiba fort, amb el que si podeu l'encareu directament o es pot flanquejar un pel a la dreta on no és tan vertical.  La continuació és ben elegant, aèria i bonica amb un tram en flanqueig a l'esquerra per entrar a la tercera reunió a l'anomenat "water" on conflueixen força vies.

Superat el sostret, continua un tram vertical i exigent fins la reunió.

Estètic inici de la cuarta tirada

                     La cuarta tirada surt vertical de la reunió per un tram amb grans còdols d'escalada espectacular, primer decanta cap a la dreta per, suposo, allunyar-se d'altres línies;  quan ja desapareixen les assegurances haurem d'anar a l'esquerra a buscar una reunió còmoda sota la berruga cimera.

Cinquena tirada, amb un pas bonic per superar el llabi.

                      La darrera tirada la fem anant a buscar una expansió sota el mur final, entrant directament a aquest per una placa trempada amb preses d'escàndol i que acaba al peu de la gran creu on podem fer reunió.

El David a la cuarta reunió, la Núria al muret de sortida.

Reunió cimera i Foto Gorra frígia.

Ressenya de l'amic J.Prunera

Col.leccionista de vies