dilluns, 20 d’abril del 2026

Via La Calderilla a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgay.

A la paret de la Formiguera hi destaca aquesta fissura per on va la via d'avui.


 
                La paret de la Formiguera a Sant Llorenç de Montgai és un paradís per a hiverns anticiclònics o dies amb vent fort de nord.    A evitar en cas de boirades a la zona o en dies de forta calor i gens d'aire.     Aquest hivern hi hem anat sovint, el que ens ha permès d'anar tatxant vies com és el cas de la d'avui :  La Calderilla, oberta l'any 1979 per Josep Godoy i Jordi Muñoz i reequipada el 2017 pels mateixos autors amb l'ajuda de A. Sans.     Amb el Josep Maria  hi fem cap un 13 de gener d'enguany.

APROXIMACIÓ

Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera, Abans d'arribar a la via Normal ja veurem la característica fissura en arc on comença la via, una pedra enganxada amb el nom ens confirma que som a la via.....potser no calia.


Per si tenim algun dubte....

Primer llarg:   Som davant la fissura que hem de recórrer, abans trobem un curt ressalt, ens hi enfilem i ja som dins l'escletxa, aquesta és ampla a baix i s'anirà tancant a mesura que ens enfilem;  escalem pel llavi de l'esquerra amb roca que et fa malfiar, però que és molt ben sanejada i és prou sòlida i franca.   Després del segon bolt ens toca passar a la placa, pas espectacular i bonic.  Una vegada situats, seguirem escalant per placa amb passos ben bonics fins a trobar la reunió sota el mur del segon llarg que es veu ben ferm.    El pas de la fissura a la placa sembla pitjor del que resulta en realitat, ara, prohibit caure, ja que aquesta seria lletja....

Cal enfilar-se a un sòcol per assolir la fissura. Foto Josep Maria Mallofré.

Arribant al tram clau, passar a la placa de l'esquerra. . Foto Josep Maria Mallofré.


Ja a la placa i arribant a l'airosa reunió. Foto Josep Maria Mallofré.



El company abans d'entrar a la primera reunió.

El Tren de la Pobla o Tren dels Llacs ens saluda !

Segon llarg:      Surt recta amunt de la reunió, primer en tendència a la dreta per anar variant a mesura que ens enfilem i les preses manin.   Escalada de finura, de les d'anar cercant la millor presa per anar progressant, i no sempre les trobem a la vertical de l'assegurança.   Cap a la meitat de la tirada trobem un tram més finot, haurem de serrar les dents !  l'arribada a la reunió ja és més tranquil.la.   Molt ben equipat !
Començant la imponent placa del segon llarg.

Cal progressar amb calma tot estudiant cada pas.

Cap a mitja tirada trobem els passos més exigents.



Tercer llarg:     De la segona reunió anirem cap a la dreta seguint una mitja feixeta, flanqueig pràcticament horitzontal fins al final, en que trobem una placa de forats que hem d'encarar cap amunt;  travessem un diedre i per ell ens enfilem amb passos senzills i ben macos fins a la reunió, el tram final és superar un seguit de ressalts on la paret ja s'ajeu i la dificultat afluixa molt, tot un plaer.
Després de l'apretada de l'anterior llarg, gaudint del flanqueig. Foto Josep Maria Mallofré.


Material:     Via completament equipada on només necessitarem unes 14 cintes exprés + reunions.
Acabat el flanqueig  hem d'enfilar amunt amb passos ben divertits. Foto Josep Maria Mallofré.


Descens:     Podem rapelar per alguna via veïna o baixar caminant : anirem en direcció est, fites i punts de pintura verda;un corriol ens deixa a les vies del tren, travessem un túnel  hi sortim al barranc per el que hem pujat, d'allà a l'aparcament.
Tram vertical amb bona roca tot un plaer d'escalar. Foto Josep Maria Mallofré.

Sant Llorenç de Montgai enamora....

Darrers metres per entrar a cim !

Foto Formiguera un cop mes !

Ressenya de l'amic Joan Asín del seu Blog homònim, gràcies.

     Una via de caire esportiu, per l'equipament, que ressegueix una fissura evident i quan aquesta es tanca passa a la placa, aquesta esdevé monolítica, amb les preses justes per a deixar-se fer en lliure.  El tram final decanta a la dreta per evitar uns murs desplomats, fent un flanqueig estètic que va a buscar un diedre canal de molt bon escalar, per gaudir !   Se'ns pot fer curta, aleshores podem rapelar i  anar a fer qualsevolde les moltes vies properes:  Isaac-Gabriel, Martinetti , normal etc.

1 comentari:

  1. Jaume acabaràs amb totes les vies de Sant Llorenç!! 😄 Aquesta es de les bones de la Formiguera, salut i muntanya

    ResponElimina