El Bacallà o l'Enclusa. Directa Manresa a la via Bages. Frares. 31-09-2024.

A l'extrem de Frares encantats destaca l'Enclusa o el Bacallà.

           A sobre Coll de Port, al vessant de Frares, exel.leix una agulla de forma característica, tant que se la anomenat de moltes maneres: Aleta de Tauró, el Correcavalls, l'Enclusa, el Bacallà...destaca per ser gairebe´inexpugnable, amb parets molt verticals per tots costats excepte l'aresta sud-oest o aresta Brucs que s'assoleix grimpant.     Arran de la obertura per part d'en Carles Llovet i David Hita de la via Directa Manresa a la cara Nord, que s'uneix amb l'antiga via Bages que entra a mitja paret per resoldre el desplom final, oberta l'any 1968 pels germans Joan i Josep Lleonart del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB), ens animem amb el Jordi Ceballos a anar-hi una tarda.
 

L'enclusa o el Bacallà des del Frare gros, hi destaca la feréstega cara Nord.

Aproximació:

Hem de pujar a Coll de Port, nosaltres triem fer-ho per Can Massana, coll de Guirló, pas de les portelles, refugi Vicenç Barbé i collada del Pas del Príncep;  també s'hi podria anar pel vessant Nord passant per sota la Cadireta GR-172.   Trobarem a ma dreta el trencall a Coll de Port que voreja tota la muralla de Frares.

Del Coll de Port seguim l'alta ruta de Frares que s'enfila sense treva amb l'ajuda d'algunes cordes , passamans i cadenes, superats aquestes graonades segueix la forta pujada enmig de la vegetació fins a passar pel coll entre el Frare Cirili a la dreta i l'Enclusa a l'esquerra;   ens enfilem sense traça a buscar la base de la paret,

Aspecte gens engrescador del primer llarg que correspon a la Directa Manresa.

Placa compacta, plena de molsa al començament, per millorar més amunt. Foto Jordi Ceballos.

Primer llarg:     Aquest progressa aprofitant la compacta placa del vessant nord, quan hi arribem l'aspecte és zero engrescador, molta molsa i aspecte prou compacte de la placa amb les assegurances alegres...coneixent els aperturistes, no podíem esperar menys!

La progressió és lenta cercant les millors preses i millors peus, ben concentrat fins a xapar, aleshores baixa la pressió fins a la següent....passat el primer mur trobem un tram amable i un pel ajagut on la roca canvia a millor i anima a encarar el proper mur, potser més vertical però amb molt bona roca;  ens anem decantant a l'esquerra fins a gairebé el llavi amb la paret sud-est.   Després d'aquest tram s'ajeu i s'arriba a la reunió gairebé caminant.  La reunió és ben còmoda de dos parabolts inox i ens permet empalmar amb la via Bages que comença al costat dret, en un replà terrós.

Des del replà de la primera reunió admiro les tres puntes del Frare Cirili.

Segon llarg:      Va a buscar la via Bages, enfilem amunt a buscar el primer clau, original, a una fissura un pel a sobre i a la deta, d'aquest punt fem un flanqueig ascendent a la dreta fins a trobar el segon clau, també original, la vertitat que no inspiren gaire confiança...a més la roca no és de la bona...el Jordi progressa amb molt de compte i supera una barra per stiuar-se a sobre un tram de roca  per la que progressarà, ara cap a l'esquerra tot anant a buscar una fissura vertical que forma una gran llastra, que millor acaronar...abans de la llastra trobem la primera expansió, fantàstic !   baixa la tensió de tots dos....en trobem dues més, aquestes restaurades (parabolt inox) a càrrec del Carles i el David.

Es supera la fissura vertical fins a posar-nos a sobre de la llastra aprofitant l'escletxa superior per agafar-nos i protegir la progressió abans d'encara el mur desplomat final on hi trobarem dues expansions restaurades.   La sortida al cim és de les de sortir de la piscina....res però que el mestratge del Jordi no resolgui amb solvència!

Aspecte del mur del segon llarg per on va la via Bages.

Primera reunió.

El Jordi als darrers metres abans d'entrar a la primera reunió.

Material:  Cintes exprés ( 10)  Baguetes, estreps i joc de Tòtems o similar fins a l1.

Al segon llarg anant a buscar el segon clau tot fent una ziga-zaga.

Descens:    De la reunió cimera, aprofita la de la via del Joan Vidal 7 Nacions UTE, en dos ràpels ( 30 i 35) pel vessant Sud-est.

Acaronant la llastra.

Cal enfilar-s'hi a sobre i aprofitar l'escletxa superior per col.locar flotants al gust.

Al darrer mur extraplomat amb bona tècnica d'estreps.

Vam arribar al cim amb el sol ponent-se sobre un mar de boira!  Un bon regal per una escalada amb dues cares ben diferents, una primera d'escalada en placa i una segona amb placa, fissura i desplom atlètic enmig d'un ambient aeri impressionant 

Molt recomanable, tanmateix cal anar amb el grau assolit ja que s'ha d'escalar entre assegurances i no sempre amb la millor roca.

Recuperant el segon llarg, apunt de sortir al replà somita Foto Jordi Ceballos.

Apunt de fer el primer ràpel. Foto Jordi Ceballos.

L'esquena cimera del Bacallà amb les darreres llums, espectacular ! Foto Jordi Ceballos.

Dos Vallesans a la Bages.

Magnífica ressenya dels aperturistes de la Directa Manresa : Carles Llovet i David Hita, gràcies !