Via Excalibur, o el retorn al PIc del Martell. 27-11-2021.

El tram de paret que les restriccions ens han deixat per escalar...

         Ara fèia molts anys que no escalava al PIc del Martell i mira que hi havia anat molt!  però les zones no saps perquè passen de moda.   Potser també hi ha tingut molt a veure les restriccions per nidificació que mes a la dreta de la Mutant world han prohibit l'escalada;  en principi per nidificació, però aquesta restricció no és temporal sinó que permanent (?)    Deixant de banda les absurditats del Servei de Parcs, el fet de que les vies més equipades, diem-ne comercials, estiguin prohibides va anar portant a l'oblit la zona.    

Però el sector sense regulacions ens guarda unes escalades atlètiques, semiequipades, de bon protegir i amb una roca excel.lent.   Són vies relativament curtes, però el fet de l'autoprotecció les hi dóna un plus!  Quan arribes dalt ho fas amb la sensaciód e que has escalat mes metres.

El fred d'aquest hivern ens ha animat a tornar a la zona;  aquesta és privilegiada quan fa fred o vent, ja que aproximes futut de fred i a peu de paret ja et sobra la roba.

Aproximació:

De Barcelona cal agafar l'autopista C-32 direcció Castelldefels, passem les Botigues de Sitges per sortir a la sortida C31 cap a Port Ginesta, primera sortida abans d'entrar a la rotonda, d'allà no baixem a Port Ginesta sinó que continuem recte per la Urbanització Rat Penat en direcció al Monestir Budista;  deixem el cotxe en un aparcament de la Diputació des delque veïem Penya Ginesta, zona d'esportiva.   Per anar al Pic del Martell baixem per la carretera fina al primer revolt on trobarem fites;   les haurem d'anar seguint amb intuició mirant de no guanyar massa alçada, hem de trobar un collet del que ja albirem la paret i baixar a la seva base tot seguint mil i un corriols.  Ja a la base deixem enrrera la cova dels Bombers, bran balma evident per resseguint la paret trobar la nostra via, una pintada al mur desplomat incial ens ho confirma i un pont de roca molt gran de la Teotihuacan ens ajudarà a orientar-nos.

A peu de paret, gairebé esborrat, el nom de la via.

Superat el desplom inicial, encarant la placa. Fotos Josep Sanz.

          La primera tirada comença explosiva: un pas on cal tibar que t'agafa en fred i que t'escalfa de cop.  Protegit per un parabolt posat molt baix i que és testimonial.   Una vegada aconseguim posar-nos sobre la lleixa anem a buscar la placa d'aspecte terrós del davant.   Ara haurem d'anar pujant en tendencia a la dreta, la paret ens va guiant.  Escalada atlètica en que has de jugar be amb els peus si no vols cremar-te....entrem a la roca grisa, és adherent i cantelluda, millor no pensar-s'ho gaire i anar amunt.    Per entrar a la reunió ho fem per una canal diedre però sense entrar-hi pel llom de l'esquerra ple de gotes d'aigua.

La reunió la trobem una vegada a la feixa caminat per aquesta gairebé al final.  Feixa ben ampla que fa perdre la sensació de paret, llàstima.

Sortint de la franja clara, trobem roca adherent i de qüalitat.  Foto Josep Sanz.

Primera reunió en una còmoda feixa.

L'encant d'escalar prop del mar.

Recuperant la primera tirada.

Curiosa i divertida segona tirada

                  La segona tirada surt per un mur curt i vertical, amb preses d'escàndol.   Entra en un terreny brut i herbós però que s'escala sense que l'herba molesti.   Fem com una ziga-zaga per anar a buscar una placa que es veu des de la reunió i que té una llastra a la dreta.   Aquest tram és divertit, amb preses que semble que no hi hagin de ser i van apareixent a mesura que t'enfiles;   entrar a la reunió és per la llastra en tècnica de bavaresa, un gaudi !

A la bavaresa final i començant la tercera tirada. Foto Josep Sanz.

              La tercera tirada surt per la dreta de la reunió, placa llisa amb les preses justes.  Anem a buscar un llabi que ens aboca a un tram brut en diedre d'aspecte trencat...i nó! no és recta amunt, les preses t'acompanyen a un aeri flanqueig on si podem posar quelcom per assegurar el segon millor, jo no ho vaig fer.        Trobem algun espit que ens orienta a continuar amunt i entrara una feixeta inclinada i llisa, sorprèn quan hi entres....d'aquí la cirereta dela tirada, una fissura diedre vertical que haurem de protegir i que ens amaga uns cantells espectaculars, fent divertida la seva superació.  La reunió es fa en una especie de ninxol ben còmode.

Després del flanqueig una bavaresa atlètica, a protegir. Foto Josep Sanz.

Recuperant la tercera tirada amb un flanqueig estratègic.

A la bavaresa atlètica !

Sortim per la Teotihuacan, allargant l'escalada.

           La quarta tirada surt per la dreta i és de tràmit, nosaltres en volem mes! el Josep vol sortir per la darrera tirada de la via veïna, la Teotihuacan, que encara el mur vertical on tenim la reunió, i que gràcies a uns bons forats i cantells de mans adherents ens permet superar el tram, no sense un bon esbufeg !  renoi, però la gresca no s'acaba aquí, ja superat el mur en tenim un alte al davant protegit per un bolt, la paret desploma fins i tot, però els cantells hi son generosos i permten sortir-ne amb èxit, deixant el bolt a l'esquerra.

A la reunió cimera.

Una escalada que ens ha agradat molt i que celebrem al caòtic cim del Pic del Martell.

Una vegada a la quarta reunió fem un ensamble en el que trobem alguns bons ressalts fins a la plana cimera, plana punyetera, ja que és un gruiere d'herba i blocs on cal caminar amb molt de compte per no deixar-hi un peu o la tibia !  Millor buscar alguna fita i seguir-les resseguint la paret cap al sud per baixar per on millor ho trobem fins al corriol per on hem pujat.

Ressenya de l'autor

Joan Asin

 

Escalada del tot recomanable, en un calcari adherent i atlètic, aneu-hi amb un bon joc de tòtems o similar fins al 2 i Tascons que sovint hi queden molt be.  Amb 8/10 cintes expres fareu. 

Malgrat són pocs metres d'escalada, el fet de que s'hagi d'autoprotegir en part, et fa arribar dalt amb un bon regust.

Pas d'Estrès a la Paret Bucòlica. 20-11-2021.

Majestuosa Paret Bucòlica, avui anem al sector esquerra.

                        M'ha costat anar a aquesta afamada paret, però ja hi torno, i es que la primera visita em va encantar, bona roca, aproximació còmoda i itineraris ben macos.   Avui hi vinc amb el Josep que tria la via, jo hauria preferit una via menys potent però m'engresca a posar-nos a la Pas d'Estres, si la Bàlsam de Tigre la tenim a la dreta de la paret, aquesta és al marge esquerra i acaba a la feixa per on es baixa de les vies.

Aproximació:

Si venim del sud anem a Oliana i continuem direcció La Seu, ens enfilem al Pantà d'Oliana;  aleshores creuarem uns túnels, passat el segon, ja veurem la paret, abans d'entrar al tercer, trobarem una caseta  a la dreta, la deixem enrera per girar a la dreta i entrar a l'antiga carretera, aparquem a una petita explanada sobre el pantà mirant de no obstruïr la via de servei.

Per fer cap a peu de via reculem uns metres fins una canal,  La remuntem seguint camí perdut per acostar-nos a la paret, aleshores travessem la canal i ens enfilem a buscar la via, trobarem una fletxa i inscripció picada.

Gravat a la paret que ens confirma que som a peu de via.

Al pas de la primera tirada. Foto Josep Coll.

La primera tirada comença senzilla fins a un ressalt on trobem un pas mes potent, que es gestiona be, però que ja ens avisa del que vindrà.   Reunió a una còmoda feixa al costat d'una Savina.

Recuperant la primera tirada tot just superar el pas.

La segona tirada ja comença potent i acabes amb els braços inflats !

La segona tirada ja comença ben vertical i cal dosificar-se ja que a la meitat trobem un pas prou potent que ens farà suar, superat aquest la dificultat es suavitza arribant a la reunió.

Potent pas de la tercera tirada, només començar,  on ens caldrà ajuda ! Foto Josep Coll

La tercera tirada  surt cap a l'esquerra a superar una barra desplomada, aquí tot i tenir bone spreses les forces no m'acompanyen i haig de tibar de cintes, aleshores surts a una planxa d'adherència que mor a un altre desplom;  arribar aquí ja costa, les assegurances fan escalar i cal confiança amb els gats....jo aquí no m'en surto i m'haig d'ajudar d'una tramposa que m'ha deixat l'amic Josep.

Superar el darrer desplom també te la seva gràcia i m'ajudo amb els estreps.

Lluitant la potent tercera tirada i començant la quarta.

La quarta tirada torna a sortir cap a l'esquerra a buscar les millors preses per encara la placa amb franges Vilanovines, es mes suau que l'anterior però s'ha d'apretar també.

Una altra tirada d'inflar braços si no ho gestionem be.

Entrant a la quarta reunió. Foto Josep Coll.

Recuperant la cinquena tirada que llevat el pas de sortida es va fent be.

La cinquena tirada presenta una sortida potent, 6c? impensable per mi i d'entrada ja li tibo de cinta, per sort la resta es deixa fer prou be, tot i que aquí la roca ja és mes delicada, surten uns passos ben macos i arribo a la reunió mes satisfet que a l'anterior tirada.

Curiosa sisena tirada, més tècnica i maca del que sembla.

Darrera tirada, aquesta en toeria és la mes suau de totes, però millor no refiar-se ja que demana una escalada tècnica i especial.  Molt maca en conjunt amb una entrada a la reunió que te l'has de mirar per sortir-ne amb èxit.

Anant a buscar la sortida, bona roca i passos divertits.

Foto feixa, ben satisfets !

La reunió cimera és a la còmode feixa per on es baixa de la majoria de vies.  Hem gaudit de la línia, llàstima que el grau se m'escapa ja...via de caire esportiu i es nota!   

Com comenta l'amic Asín, només ens caldran cintes exprés i l'estrep per sortir-ne per dalt, ah! i també una "tramposa" per a la tercera tirada, que renoi com apreta!

Ressenya de l'amic

Joan Asin

 

Diedre blau a la Roca Alta. Vilanova de Meià. 14-11-2021.

La línia de la via i el diedre blau són ben evidents mentre ens apropem a la paret.

La Roca Alta queda un pel eclipsada davant la majestuositat de la Roca dels Arcs, el fet de ser mes curta i tenir una aproximació mes llarga en poden ser la causa, tanmateix és un bon objectiu i ens proporciona roca de qüalitat i ambient de paret.

Amb el Ricard Rofes ens vam animar a fer-li una visita per a escalar una via oberta  el 1985 per Joan Carles Serrano, Juli Périz i Joan Asín i que recentment va ser restaurada per en Joan Asín acompanyat de Jordi Ceballos, que la van trèure de l'oblit.

Aproximació :

Haurem d'arribar-nos a Vilanova de Meià d'on travessarem el poble seguint la       L-913 direcció Llimiana;  aleshores tenim dues opcions:  anar per pista de terra direcció l'Ermita de Meià com si anèssim al poblet de Rubies o be el que vam fer nosaltres que és aparcar com si anèssim a la Roca dels Arcs.  Baixem pel corriol a travessar el torrent per enfilar el camí que travessa tota la feixa de la Roca dels Arcs, cap al final anirem amunt per corriol, grimpada fins al coll entre les dues grans parets, al fons veïem, a l'esquerra, la part mes oriental de la Roca Alta;  ens enfilartem tot seguint la intuició i on menys vegetació trobem, de lluny ja s'intueix el diedre blavós i el sostre de la Pornostar.

Potent primera tirada, amb un pas de ganxo.

El peu de via no presenta dubtes, a la dreta trobem una placa de la via Lucero del Alba, nosaltres hem de començar una mica mes a l'esquerra on veïem el primer clau ben amunt.   És aquí certament, ja que un llabi ben marcat ens permet posar-hi un ganxo que serà el primer pas de la via.

No estem massa acostumats a aquests passos, sempre neguiteja penjar-se d'estreps en aquesta tesitura....però amb calma xapem el primer clau, be!   Ara cal sortir d'estreps cap a la dreta a buscar un diedre;  aquest pas no és banal, tenim mans molt escadusseres.   Ja equilibrat guanyem uns peus i s'arriba a l'altre clau, ara sí, salvats!  La línia ara ens porta a l'esquerra per encarar un mur ben vertical i amb les assegurances alegres.   Cal escalar amb decisió però sense abusar dels braços, que s'aniran carregant.

Al capdamunt abandonem el mur per anar a la dreta a buscar una feixa, farem reunió a la instal.lació de la Lucero del Alba, dos bolts amb anelles.

Sortida d'estreps on cal apretar.  Flanquejant per sortir del sostre.

Mur vertical amb bona presa on els braços s'inflen...

Sortint de la placa cal anar a la dreta a buscar la reunió.

Primera reunió de la Lucero del Alba. Foto Ricard Rofes.

La segona tirada, surt cap a l'esquerra a buscar l'evident diedre blau, hi trobarem dues expansions de la via veïna i al final del diedre un clau, a partir d'aquest la roca ens porta per una placa fissurada amable que remuntem;  sortim a un tram herbós i ens adrecem a un diedre trencat i vertical a la dreta.  Es fa be, però cal vigilar amb la roca.

Sortint del desplom i començant la segona tirada, el diedre blau que dóna nom a la via. Fotos Ricard Rofes.

Primer tram comú amb la Lucero del Alba, per deixar-la a continuació. Fotos Ricard Rofes.

Segona reunió, actualment restaurada.

La boira engoleix la Roca dels Arcs i el peu de via.

La tercera tirada també surt cap a l'esquerra, primer per una placa quarterada que superarem per entrar a un mur d'aspecte trencat.   Aquest es deixa fer prou be, un pont de roca ens orienta cap a una Savina;  una vegada l'hem assolit topem amb un desplom suau, aquí tenim el tram clau.

Entrem al desplom i anirem enlairant-nos en tendència a l'esquerra, la roca t'hi porta, per anar al final cap amunt i a la dreta on en una feixa trobem la tercera reunió.

Plaques escuarterades de la tercera tirada, que s'anirà complicant...

Ara cal encarar el desplom resseguint-lo cap al'esquerra.

Sortint dels desplomet i encarant la reunió.

Tercera reunió. Foto Ricard Rofes.

La quarta tirada comença flanquejant a la dreta a buscar una Savina, tram inicialment trencat però a mesura que ens enfilem la roca millora fins a ser excepcional.   

Deixem la Savina enrrera i ens enfilem a un muret, potser el tram mes fort de la tirada, aleshores el  festival de preses fan la progressió un goig.

Fem la reunió en un poc evident pont de roca ja on la paret s'ha aplanat.

Espectacular flanqueig ascendent de la quarta tirada. Foto Ricard Rofes.

Reunió cimera en un pont de roca.  La boira ens vol engolir.

Foto Roca Alta.

Baixant al coll enmig de la boirada.

Ressenya del Joan Asín, un dels aperturistes i ressenya original.

 

      Una via d'aventura on la primera tirada és el filtre, pel pas de ganxo i per com n'és de sostinguda i atlètica.  La roca abrasiva permet una escalada segura on la protecció és intuitiva, la roca ens ho posa fàcil.  Ara, s'ha d'escalar, és prou obligada i a trams sense massa possibilitats de protecció com és el cas de la part superior de la tercera tirada.

Amb unes dotze cintes farem i de material de protecció un joc de tascons i càmalots fins al tres.

Un ganxo i estreps imprescindibles per a la primera tirada.