Pas d'Estrès a la Paret Bucòlica. 20-11-2021.

Majestuosa Paret Bucòlica, avui anem al sector esquerra.

                        M'ha costat anar a aquesta afamada paret, però ja hi torno, i es que la primera visita em va encantar, bona roca, aproximació còmoda i itineraris ben macos.   Avui hi vinc amb el Josep que tria la via, jo hauria preferit una via menys potent però m'engresca a posar-nos a la Pas d'Estres, si la Bàlsam de Tigre la tenim a la dreta de la paret, aquesta és al marge esquerra i acaba a la feixa per on es baixa de les vies.

Aproximació:

Si venim del sud anem a Oliana i continuem direcció La Seu, ens enfilem al Pantà d'Oliana;  aleshores creuarem uns túnels, passat el segon, ja veurem la paret, abans d'entrar al tercer, trobarem una caseta  a la dreta, la deixem enrera per girar a la dreta i entrar a l'antiga carretera, aparquem a una petita explanada sobre el pantà mirant de no obstruïr la via de servei.

Per fer cap a peu de via reculem uns metres fins una canal,  La remuntem seguint camí perdut per acostar-nos a la paret, aleshores travessem la canal i ens enfilem a buscar la via, trobarem una fletxa i inscripció picada.

Gravat a la paret que ens confirma que som a peu de via.

Al pas de la primera tirada. Foto Josep Coll.

La primera tirada comença senzilla fins a un ressalt on trobem un pas mes potent, que es gestiona be, però que ja ens avisa del que vindrà.   Reunió a una còmoda feixa al costat d'una Savina.

Recuperant la primera tirada tot just superar el pas.

La segona tirada ja comença potent i acabes amb els braços inflats !

La segona tirada ja comença ben vertical i cal dosificar-se ja que a la meitat trobem un pas prou potent que ens farà suar, superat aquest la dificultat es suavitza arribant a la reunió.

Potent pas de la tercera tirada, només començar,  on ens caldrà ajuda ! Foto Josep Coll

La tercera tirada  surt cap a l'esquerra a superar una barra desplomada, aquí tot i tenir bone spreses les forces no m'acompanyen i haig de tibar de cintes, aleshores surts a una planxa d'adherència que mor a un altre desplom;  arribar aquí ja costa, les assegurances fan escalar i cal confiança amb els gats....jo aquí no m'en surto i m'haig d'ajudar d'una tramposa que m'ha deixat l'amic Josep.

Superar el darrer desplom també te la seva gràcia i m'ajudo amb els estreps.

Lluitant la potent tercera tirada i començant la quarta.

La quarta tirada torna a sortir cap a l'esquerra a buscar les millors preses per encara la placa amb franges Vilanovines, es mes suau que l'anterior però s'ha d'apretar també.

Una altra tirada d'inflar braços si no ho gestionem be.

Entrant a la quarta reunió. Foto Josep Coll.

Recuperant la cinquena tirada que llevat el pas de sortida es va fent be.

La cinquena tirada presenta una sortida potent, 6c? impensable per mi i d'entrada ja li tibo de cinta, per sort la resta es deixa fer prou be, tot i que aquí la roca ja és mes delicada, surten uns passos ben macos i arribo a la reunió mes satisfet que a l'anterior tirada.

Curiosa sisena tirada, més tècnica i maca del que sembla.

Darrera tirada, aquesta en toeria és la mes suau de totes, però millor no refiar-se ja que demana una escalada tècnica i especial.  Molt maca en conjunt amb una entrada a la reunió que te l'has de mirar per sortir-ne amb èxit.

Anant a buscar la sortida, bona roca i passos divertits.

Foto feixa, ben satisfets !

La reunió cimera és a la còmode feixa per on es baixa de la majoria de vies.  Hem gaudit de la línia, llàstima que el grau se m'escapa ja...via de caire esportiu i es nota!   

Com comenta l'amic Asín, només ens caldran cintes exprés i l'estrep per sortir-ne per dalt, ah! i també una "tramposa" per a la tercera tirada, que renoi com apreta!

Ressenya de l'amic

Joan Asin