Diedre blau a la Roca Alta. Vilanova de Meià. 14-11-2021.

La línia de la via i el diedre blau són ben evidents mentre ens apropem a la paret.

La Roca Alta queda un pel eclipsada davant la majestuositat de la Roca dels Arcs, el fet de ser mes curta i tenir una aproximació mes llarga en poden ser la causa, tanmateix és un bon objectiu i ens proporciona roca de qüalitat i ambient de paret.

Amb el Ricard Rofes ens vam animar a fer-li una visita per a escalar una via oberta  el 1985 per Joan Carles Serrano, Juli Périz i Joan Asín i que recentment va ser restaurada per en Joan Asín acompanyat de Jordi Ceballos, que la van trèure de l'oblit.

Aproximació :

Haurem d'arribar-nos a Vilanova de Meià d'on travessarem el poble seguint la       L-913 direcció Llimiana;  aleshores tenim dues opcions:  anar per pista de terra direcció l'Ermita de Meià com si anèssim al poblet de Rubies o be el que vam fer nosaltres que és aparcar com si anèssim a la Roca dels Arcs.  Baixem pel corriol a travessar el torrent per enfilar el camí que travessa tota la feixa de la Roca dels Arcs, cap al final anirem amunt per corriol, grimpada fins al coll entre les dues grans parets, al fons veïem, a l'esquerra, la part mes oriental de la Roca Alta;  ens enfilartem tot seguint la intuició i on menys vegetació trobem, de lluny ja s'intueix el diedre blavós i el sostre de la Pornostar.

Potent primera tirada, amb un pas de ganxo.

El peu de via no presenta dubtes, a la dreta trobem una placa de la via Lucero del Alba, nosaltres hem de començar una mica mes a l'esquerra on veïem el primer clau ben amunt.   És aquí certament, ja que un llabi ben marcat ens permet posar-hi un ganxo que serà el primer pas de la via.

No estem massa acostumats a aquests passos, sempre neguiteja penjar-se d'estreps en aquesta tesitura....però amb calma xapem el primer clau, be!   Ara cal sortir d'estreps cap a la dreta a buscar un diedre;  aquest pas no és banal, tenim mans molt escadusseres.   Ja equilibrat guanyem uns peus i s'arriba a l'altre clau, ara sí, salvats!  La línia ara ens porta a l'esquerra per encarar un mur ben vertical i amb les assegurances alegres.   Cal escalar amb decisió però sense abusar dels braços, que s'aniran carregant.

Al capdamunt abandonem el mur per anar a la dreta a buscar una feixa, farem reunió a la instal.lació de la Lucero del Alba, dos bolts amb anelles.

Sortida d'estreps on cal apretar.  Flanquejant per sortir del sostre.

Mur vertical amb bona presa on els braços s'inflen...

Sortint de la placa cal anar a la dreta a buscar la reunió.

Primera reunió de la Lucero del Alba. Foto Ricard Rofes.

La segona tirada, surt cap a l'esquerra a buscar l'evident diedre blau, hi trobarem dues expansions de la via veïna i al final del diedre un clau, a partir d'aquest la roca ens porta per una placa fissurada amable que remuntem;  sortim a un tram herbós i ens adrecem a un diedre trencat i vertical a la dreta.  Es fa be, però cal vigilar amb la roca.

Sortint del desplom i començant la segona tirada, el diedre blau que dóna nom a la via. Fotos Ricard Rofes.

Primer tram comú amb la Lucero del Alba, per deixar-la a continuació. Fotos Ricard Rofes.

Segona reunió, actualment restaurada.

La boira engoleix la Roca dels Arcs i el peu de via.

La tercera tirada també surt cap a l'esquerra, primer per una placa quarterada que superarem per entrar a un mur d'aspecte trencat.   Aquest es deixa fer prou be, un pont de roca ens orienta cap a una Savina;  una vegada l'hem assolit topem amb un desplom suau, aquí tenim el tram clau.

Entrem al desplom i anirem enlairant-nos en tendència a l'esquerra, la roca t'hi porta, per anar al final cap amunt i a la dreta on en una feixa trobem la tercera reunió.

Plaques escuarterades de la tercera tirada, que s'anirà complicant...

Ara cal encarar el desplom resseguint-lo cap al'esquerra.

Sortint dels desplomet i encarant la reunió.

Tercera reunió. Foto Ricard Rofes.

La quarta tirada comença flanquejant a la dreta a buscar una Savina, tram inicialment trencat però a mesura que ens enfilem la roca millora fins a ser excepcional.   

Deixem la Savina enrrera i ens enfilem a un muret, potser el tram mes fort de la tirada, aleshores el  festival de preses fan la progressió un goig.

Fem la reunió en un poc evident pont de roca ja on la paret s'ha aplanat.

Espectacular flanqueig ascendent de la quarta tirada. Foto Ricard Rofes.

Reunió cimera en un pont de roca.  La boira ens vol engolir.

Foto Roca Alta.

Baixant al coll enmig de la boirada.

Ressenya del Joan Asín, un dels aperturistes i ressenya original.

 

      Una via d'aventura on la primera tirada és el filtre, pel pas de ganxo i per com n'és de sostinguda i atlètica.  La roca abrasiva permet una escalada segura on la protecció és intuitiva, la roca ens ho posa fàcil.  Ara, s'ha d'escalar, és prou obligada i a trams sense massa possibilitats de protecció com és el cas de la part superior de la tercera tirada.

Amb unes dotze cintes farem i de material de protecció un joc de tascons i càmalots fins al tres.

Un ganxo i estreps imprescindibles per a la primera tirada.