dimecres, 9 de febrer del 2022

Bàlsam de Tigre a la Paret Bucòlica. Calcari d'escàndol a l'Alt Urgell. 06-11-2021.

Majestuosa Paret Bucòlica.


             Des que escalo que sento a parlar d'aquesta paret i la qualitat de la seva roca, però per un all o per una ceba, encara no hi havia pogut anar mai....que si el grau és apretat, que si no es pot aparcar...que si...tot excuses vaja.    Aquest novembre l'amic Joan em diu per sortir plegats i mira per on acordem anar a La Bucòlica, per fí !    

Aproximació:
Si venim del sud anem a Oliana i continuem direcció La Seu, ens enfilem al Pantà d'Oliana;  aleshores creuarem uns túnels, passat el segon, ja veurem la paret, abans d'entrar al tercer, trobarem una caseta  a la dreta, la deixem enrera per girar a la dreta i entrar a l'antiga carretera, aparquem a una petita explanada sobre el pantà mirant de no obstruïr la via de servei.
Per fer cap a peu de via reculem uns metres fins una canal, trobarem fites, aleshores ens enfilem per terreny trencat mig perdut a buscat una línia d'alta tensió fns a peu de paret, la Bàlsam és un pel a la dreta, trobarem la inscripció picada.
L'evident sostre de la segona tirada ens orientarà.
Detall de la paret per on va la via i inscripció a l'inici.


Contundent primera tirada. Fotos Joan Buxó.


La primera tirada comença amable, amb però, la primera assegurança força amunt, aleshores superarem unes balmes on ja ens haurem d'esforçar.   La roca cantelluda ajuda a progressar.  El darrer mur abans d'entrar a la reunió ens l'haurem de mirar be, ja que és potent.
Primera reunió.

Recuperant la primera tirada.

Potent pas d'entrada, que si t'allunyes de l'assegurança es fa be.


La segona tirada intimida ! ens enfilem fins sota el gran mur d'inici abalmat.   Es xapa còmodament l¡assegurança, aleshores cal buscar com sortir-ne, si sou alts trobareu bons agafadors, no pas a on és la xapa, busqueu...el Joan s'ho fa amb una bona tibada;  aleshores cal llegir la roca i anar progressant cap a l'esquerra i amunt, trobarem preses increïbles que ens ajudaran a negligir la distància entre xapes.   Tanmateix al capdamunt es posa mes fi i les forces escassegen, cal escalar atent.
La placa fissurada que continua és espectacular ! a la dreta una cordada a Terra de Dinosaures.


Segona reunió.

Tercera tirada, mes espectacular que difícil.



La tercera tirada surt a l'esquerra per terreny caòtic i d'aspecte trencat per anar a buscar un planxer espectacular.   L'entrada a la placa fa dubtar ja que es veu potent però una vegada hi som a sobre, van sortint cantells i assegurances que no es veuen i acaba essent una escalada més amable del que semblava.

El pantà d'Oliana en hores baixes....

Curiosa i variada quarta tirada. Foto Joan Buxó.

La cuarta tirada presenta la màxima dificultat en l'entrada, haurem d'anar a buscar una llastra  que un cop engrapem estem salvats, l'assegurança queda a desmà amb potencial pendulada en cas de fallar...en bavaresa es progressa fins col.locar-nos sobre la llastra, esdevenint aleshores una escalada mig en diedre mig en placa molt divertida.
Cinquena tirada, anant cap al sostre, que guanyarem pel dret !


Això s'acaba, resta la cinquena tirada.   Aquí tenim el pas de major grau, en lliure...però com que no ens en refiem portem estrep.   Comença per un tram d'aspecte relliscós, mig en diedre, a buscar el sostre, agafats a sota del mateix haurem de xapar en una postura gens senzilla ni còmode...vaja que si no ho protegiu, hi ha una bona volada.
Ho probem en lliure però endebades, finalment amb l'estrep, que tampoc és senzill, ja que quedes sense peus.
Sortint del punyetero sostret ! Foto Joan Buxó.

Ressenya dels amics
  • Llorenç i Antxi
  • Una via potent !  penso que aquesta paraula la defineix be...escalada de caire esportiu però amb les assegurances justes, cal escalar i força entre elles.
    Si aneu justos de grau pot anar be un estrep i un discret joc de Friends, sobretot per protegir el sostre de la darrera tirada.
    Ideal per hiverns anticiclònics, tot i que si bufa vent pot fer-hi molta fresca, com també molta calor si no bufa o triem una època de calor forta.

    4 comentaris:

    1. Una via potent i molt bona. De les millors de la comarca!! Encara que totes les que he fet a aquesta paret m'han agradat molt!

      ResponElimina
    2. Ei Joan, si que n'és de bona sí. Tant que no vaig tardar s tornar a la paret.

      ResponElimina
    3. Bona via Jaume, Felicitats!!, sempre que l'hem repetit ens ha agradat.

      ResponElimina
      Respostes
      1. Gràcies Manel i Ita, segur que no serà la darrera vegada que la faré, sempre hi ha algú a qui acompanyar i la via s'ho val.

        Elimina