Via Superferòs al Queixal.Una joia amagada enmig de Frares. Montserrat. 27-10-2021.

La Canal Ampla per on fem l'aproximació.

Enguany estem aprofitant prou les tardes, i com que encara tenim l'horari d'estiu anem a fer una agulla que cap dels dos no hem fet, el Queixal.   El Ricard me la proposa i veig que hi ha poca informació a la xarxa...però s'ajusta al temps que tenim, haurem de fer-ne via, la caminada no és poca...

Aproximació

De can Massana on aparquem pugem a Coll de Guirló,  agafem el camí al pas de les Portelles direcció al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles.  El deixem enrrera per seguir el camí a Coll de Port, la primera canal a l'esquerra és la de l'Ou de Colom, la nostra és la següent, la Canal Ampla;  la remuntem fins a trobar el camí de l'alta ruta d'Agulles, marcat amb pintura blava, deixem la base de l'agulla sensenom a l'esquerra per continuar a la dreta, just a l'alçada de la base de La Caputxa entrarem a la vall, sense camí definit, remuntant-la, en alguna clariana ja entreveurem la nostra agulla.

El mur inicial es fa mirar, tapat per la vegetació.

Localitzem el peu de via sense massa problemes, un tram que si continuem pujant ja entrem a la canal per la que baixarem.   Força amunt localitzem la primera expansió!

La vegetació espessa no deixa veure gaire el pany de paret;   per la humitat i la vegetació l'inici és arrodonit i molsós, cal progressar amb cura fins abastar el primer bolt.   Per sort la roca a mesura que ens enlairem és aspra i cantelluda, de cantells menuts i adherents, el que s'agraeix car les assegurances són espaïades.   Al tram central trobem la màxima dificultat, aquí les xapes són aprop.

La paret perd verticalitat i també perd les assegurances, en trobarem cinc en  trenta metres, i les tres primeres són prou aprop, aleshores la resta allunyen.  Escalada d'anar concentrat tot navegant entre els millors còdols.

   

Anant a buscar el solet de tarda. Foto Ricard Rofes.

Roca de bona qualitat comporta bones excursions...primera reunió foto Ricard Rofes.

La primera reunió és uns metres per sota del caputxó final en una feixeta ben airosa, des d'allà admiro la bellesa de la Canal Ampla i la munió d'agulles que tinc a sota, destacant al Nord el Caputxó d'en Semir.

Sortint del tram mes exigent i admirant el Caputxó d'en Semir.

L'excursió per entrar a la reunió ens farà progressar ben concentrats.

Començant la segona tirada.

La segona tirada surt a buscar uns grans còdols, gràcies a ells supèrem l'abalmament.   Ens posem d'empeus sobre els mateixos, tram ben vertical, espectacular, per continuar amunt a buscar la reunió cimera.

Tirada curta i excitant per la verticalitat i l'excel.lent rocam.

Un bon cop de gas per arribar al cim, roca brutal !

Entrant a la reunió cimera.

Amb la imponent Nana al darrera, comença a fer fresca ! A sota el Carquinyoli dels Estorach.

Anant a buscar el ràpel al vessant Nord-est.

Arribem al cim prou be de llum, la via és ràpida de fer, però unes boires ens tapen a estones el sol i comença a bufar aire, som ben amunt.   De la reunió cimera caminem direcció a la muralla sobre el Llobregat, a la dreta trobem la instal.lació de ràpel que coincideix amb la via normal.  Amb corda simple, són uns deu metres aprox,  baixem a la collada, mentre rapelem admirem la curiosa agulla penjada del no res:  el Carquinyoli dels germans Estorach.

Ja a la canal la seguim pel vessant del Bruc fins passar sota el peu de via i retrobar l'alta rura d'agulles.

Un curt ràpel per on puja la normal ens deixa a una collada penjada sobre la muralla Nord.

Panoràmica de la via i les agulles del voltant tunejada del blog del Cesc

Escales Rodones.

 Via oberta els 80 per Remi Brescó i Joan Jover.  Amb cinc cintes n'hi ha prou.   De caire esportiu la progressió és ràpida ja que ho passes o no passes.  Obliga V/V+ amb bones excursions per sota d'aquest grau.  A la segona tirada trobem dues expansions a l'inici i la resta cal escalar.

Molt recomanable, per la qualitat de la roca, per l'entorn i per la possibilitat de fer mes vies aprop:  Morro Pla per exemple.