Via de l'Aresta a la Roca Petanta, sortint per la Normal, estètic esperó i cresta agosarada ! La Mola .25-10-2021.

La Roca Petanta es fa veure la miris d'on la miris.

A la Mola ( Parc Natural de Sant Llorenç del munt i l'Obac) hi ha una munió de parets i monolits;  alguns força amagats, però el que avui escalarem és molt vistós sobretot quan pugem al Monestir pel camí de Coma l'Abella...aquesta cinglera comença a l'indret de Ses Corts per continuar en direcció ponent fins caure sobre les cingleres del Morralet de la Mare de Deu, sobre Can Garrigosa.

Aproximació:

Nosaltres hi vam anar per Can Robert on seguirem la pista que mena a Can Garrigosa i la Torre de l'Àngel.   Aparcarem en un revolt a la dreta ja que mes amunt la pista te el pas barrat.   També podríem anar-hi seguint la pista que de la Torre de l''Angel s'arriba a Can Robert.   Tot això sortint de Matadepera clar.

Ja caminat seguim la pista, resseguim per sota la finca de Can Garrigosa, deixada enrrera la pista comença a pujar, quan aquesta gira a l'esquerra i ja planeja haurem de trobar una fita i un corriol prou ben marcat que s'enfila a buscar el Morral de la Mare de Deu, el rodegem i continuem direcció a la Roca Petanta que ja hem vist des de baix.   Haurem de grimpar en alguns trams i quan siguem sota mateix pujarem per una canal arbrada tot fent el mono, ens deixa a un coll al davant de la Roca Petanta, aleshores és quan quedem astorats davant l'esbeltesa i elegància de l'aresta !  Perspectiva poques vegades admirada ja que s'ha de pujar espressament.

Una altra opció és anar al coll del Morral del Drac i d'allà baixar a Ses Corts.   Una vegada la paret es posa vertical haurem de buscar el millor pas, que no sempre és a la base de la muralla sinó que haurem de baixar i pujar segons la roca ens demani, tram un pel exposat.

Detall del perfil de la Roca Petanta per on ens enfilarem i l'aresta que travessarem.

Impressionant quan  veïem la Roca Petanta de perfil !

Aquesta via fèia molt de temps que amb el Jordi la teníem ullada, però el dia que la volíem fer ens vam adonar que la zona té restriccions de nidificació, es tracta d'una regulació temporal de l'1 de gener al 31 de luliol.

Finalment aquesta tardor ens hi apropem una tarda, l'escalada és curta, però l'aproximació és llargota...a més volem resseguir la cresta que uneix la Roca amb el camí dels Monjos, ja veurem si no farem salat...

Anem tres amb el que podrem fer un bon reportatge gràfic.

Comencem a escalar el primer ressalt, l'unic tram en lliure.

L'aresta és una sola tirada, comença al pedestal mes ampla, hi trobarem una única assegurança fins a començar el tram d'artificial, és potser el tram on haurem d'escalar més i amb compte, la roca per sort és prou fiable, tot i que en una via com aquesta que es deu repetir comptades vegades, millor mirar-s'ho tot tres vegades.   Superat el tram mes tècnic i potent arribem al mur desplomat del segon ressalt on ja traurem els estreps per no deixar-los fins al cim.

No s'hi val a badar....

Ja no deixarem els estreps fins al cim.

La via que va ser oberta en solitari pel malaguanyat Joan Armengol el 1993, ha estat reequipada i no presenta cap problema mes que algun pas una mica llarg on la roca permet apurar una mica el lliure, però en general l'artificial és prou còmode, cal recordar que va ser oberta en solitari.

L'espectacularitat de l'aresta ens captiva.

Començant el tercer mur

Al fons treu el nas el Morral del Drac

Els passos d'artificial són poc obligats, es nota que es va obrir en solitari.

Fent la darrera "bola" i entrant a cim.

Cim !

El Jordi progressa regularment i aviat és al darrer ressalt, on li caldrà un escanya burins per fer el darrer pas, posant una mica d'emoció a l'escalada.   Mentrestant la tarda que havia començat assolellada s'ennuvola a estones tapant-nos el sol, l'airet fa que comencem a notar la fresca.

Recuperem la via ben contents, quina línia tan maca, tan estètica !  quina raconada, flipo de com n'és de ferm aquest racó.

Una vegada dalt haguèssim pogut rapelar, però ens atreu l'esmolada aresta.

Ens afanyem a pujar, que la tarda és curta Foto Christian Ruiz.

El Jordi molt content a la punta de l'Aresta i perspectiva tot començant la cresta toto de baix Christian Ruiz.

Llibreta de registre.

Pot de registre

Primer ressalt de la cresta, a equipar.

La cresta fins al camí dels Monjos esdevé prou entretinguda i "divertida", tot el que no havíem necessitat a la via, ho garem servir aquí.

Un primer tram en que cal baixar a una bretxa per enfilar un esperó fissurat de fàcil protecció, aleshores trobem un tram horitzontal i una fonda bretxa;  aquí toca una desgrimpada aèria pel vessant Nord fins a una Savina prou ferma on el Christian fa reunió.

Pas mes exposat, on haurem d'escalar amb molt de cura...de primer i de segon.

Una vegada tots tres a la Savina, aquesta reunió és millor fer-la ja que així podrem controlar el company al tram que ens ve ara, el més compromés.

Continua el Christian fent un flanqueig que el deixa al fons de la collada, ara cal anar a l'esquerra, en un llabi hi potposar un Tòtem del 2,  ja no podrà posar res mes...flanqueja a l'esquerra fins quedar a la vertical d'una fissura de roca trebcada, aquí cal un cop de gas per superar una franja vertical, prohibit caure ja que som penjats al vessant nord....

Amb calma ho supera i cridem alleugits quan el veïem ja al replà!  tornem a fer reunió i recuperem aquest tram que de segon no és res però de primer ....

Darrer muret i sortim de l'aresta !  

Ens resta una darrera collada, sembla de millor protegir i menys exposada, millor ja que tenim la fosca a sobre;   cal baixar al fons de la bretxa per anar a buscar una fissura vertical, aquesta té roca immillorable i ho admet tot !  Cim !!

Ens afanyem a fer aquest tram i ja som a la cinglera que ens portarà al camí dels Monjos....ens en hem sortit  !!  avui la cresta ens ha donat mes feina que la via, en conjunt una tarda espectacular en bona companyia!

La fosca ens ha engolit, però ja som a terreny conegut i els frontals faran la resta.

Dibuix original del Joan Armengol, que va obrir la via en solitari.

Escalada per a romàntics Sant Llorentins !  dit això, us la recomano, si no voleu dur material podeu fer la via de l'Aresta i baixar rapelant, aleshores amb 16 cintes expres fareu, si us fa gràcia la cresta per on va la via normal, aleshores un joc de Tòtems, o similar, fins al tres us serà útil.

Una vegada al camí dels Monjos per baixar ho vam fer per la canal de l'Abella fins a Can Robert on havíem deixat un cotxe que aprofitem per recollir el que hem aparcat al trencall de Can Garrigosa.