Re-descoberta a la Punta de les Onze hores, via Gustau Muñoz. 13-10-2021.

La paret de les Onze hores d'esquerra a dreta, la nostra via marcada.

La Roca o Paret de les Onze hores és curulla de vies, concretament al seu vessant sud n'hi trobem una vintena, algunes de molt repetides com la Clerc i d'altres que resten en l'oblit;  els amics Sergi i Christian es van fixar en l'esperó de mes a l'esquerra, gairebé on aquesta paret contacta amb la de la Gran Diagonal.   Per allà hi va la via Grimpal, que és d'aquelles que comentava, oblidades...i sembla que a la seva esquerra ni anava una altre segons sembla per material dispers trobat en la repetició de la via que ens ocupa, el cert que no està ressenyada enlloc i ningú n'ha sabut donar referències, amb el que la nova línia ocupa el seu lloc.

Via oberta en tres atacs fent-se la primera repetició el 06-10-2021 a càrrec de Christian Ruiz i Sergi Villar.  Equipada amb encert i alegria amb bolts del 10.

Aproximació:

Ens caldrà anar a Matadepera, d'allà pujar per la urbanització Cavall Bernat fins al final del carrer de Vista Alegre, aparcant al final del carrer o on puguem, és on solen aparcar els que van a la Soleïa. ( Aparcament dels dipòsits )

Deixem el carrer per enfilar per un camí inicialment asfaltat que entrona amb el camí dels Monjos, el seguim fins a l'alçada de les parets, quan gairebé hi som  entrarem al bosc per corriols i prop de la base de la paret anirem al seu costat de mes a l'esquerra, la via es troba a la part mes baixa on gairebé entronquem amb la paret de la Gran Diagonal.  Un petit replà sota els arbres és el punt inicial.

Des de peu de via el mur inicial.

A l'ombra i en un replà ben còmode ens preparem.

Grimpada delicada per la roca mediocre, salva dos ressalts abans de la reunió. Foto Ricard Rofes.

La primera tirada comença per una rampa on grimparem amb cura fins a trobar un muret, aquí trobem la primera expansió;  superar aquest tram ja demana confiança en aquesta roca, sobretot si no s'és habitual de Sant Llorenç, una vegada superat trobem un nou ressalt aquest mes punyetero i que ja ens posa en materia Santllorentina.   Arribem caminant a la reunió.

Primera reunió en una feixa, el Ricard sortint del darrer ressalt.

Potent sortida de la segona tirada, ho provem per la dreta, finalment per l'esquerra.

La segona tirada manté la tònica de la primera, només començar un ressalt vertical que d'entrada ens sembla millor d'encetar per la dreta, sembla que per allà va la Grimpal...però no és senzill i reculem i anem per l'esquerra, gairebé a la vertical de la reunió.  Una gran pedra ens ajuda.  Aquest primer pas és obligat i per mí el que té mes grau de tota la via.   Ja de peus al relleix i xapat el bolt, resta sortir de la vertical i arribar caminant a la reunió, llàstima que la paret fins aquí és molt discontínua.

Passat el mur continua rampos fins la segona reunió. Foto Ricard Rofes.

Sorprenent inici de la tercera tirada aprofitant uns blocs i reunió. Foto Ricard Rofes.

La tercera tirada ja ens apropa a un pany de paret mes vertical i mantingut;   comença de manera elegant anant a buscar un gran bloc al que ens hi haurem d'enfilar i des d'ell xapar la primera assegurança, tram espectacular i bonic.

 Deixem enrrera el bloc per escalar en placa en tendència a l'esquerra, anem trobant de tant en tant preses franques que ens ajuden a la progressió.

Quan es redreça mes la paret anem a buscar una canal diedre a la part dreta per on ens anirem enfilant fins a uns grans blocs, aquí ara, la paret esdevé rude i difícil, ens caldrà flanquejar a l'esquerra anant a buscar l'altra banda de paret. 

El flanqueig és bonic i agraït, unes pedres molt ben posades pels peus hi ajuden.

La reunió també còmoda en una feixeta.

Superats els blocs anem a buscar un diedre vertical

Al final del diedre farem un flanqueig horitzontal a esquerra.

La quarta tirada continua per placa crostada i sanejada que va a buscar un diedre de molt mal aspecte...els aperturistes van dubtar...però sorprenentment esdevé prou bo !   cal però vigilar amb la roca, ben sanejada, però som a Sant Llorenç...si cau alguna cosa pot anar a la reunió...

Abans d'entrar al diedre tenim una Savina i podem posar algun Camalot gran ( 3)

A la quarta tirada anem a buscar un diedre d'aspecte trencat...

L'escalada del diedre és atlètica i franca,  Al tram superior hi trobarem unes expansions que s'agraeixen car esdevé trencat;  sortim a una terrassa herbosa que resseguim cap a l'esquerra, es pot protegir amb un Tòtem lila ( 0,5) .   Ens aboca a un muret foradat on hi ha un pitó per marcar la sortida, aquesta la podeu fer escalant-lo directament o be en diedre per la dreta, sortint ja a dalt la paret.  Fem reunió en una gran savina.

El diedre s'ha "sanejat" i és de bon fer, Espectacular !

Pitó que ens indica el muret de sortida després d'un tram brut.

Itinerari aproximat i ressenya acurada dels amics

Manel i Ita

Via de grau amable, que no vol dir fàcil, oberta per uns bons amics i dedicada a en Gustau Muñoz, jove antifeixista de 16 anys, mort per un tret de la policia que reprimia la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya de l'any 1978 

Llibertat.cat     .                                                                                                                                                                                                                                                                                                        Ens   caldran unes vuit cintes expres, tòtems del 0,5 al 3 .   Escalada en roca poc sanejada però prou franca, per a escaladors acostumats a Sant Llorenç.  Compte amb l'escalada del diedre final, si cau quelcom el company de la reunió ha d'estar atent per a poder moure's i esquivar el regalet..Felicitar els amics per aquest regal.