dijous, 25 de juny del 2015

Havana Club a la Pastereta, un còctel de via.

Pel marcat esperó de l'esquerra, que tanca la placa de la Pastereta, va la nostra tria.
Aquest dimarts, vigilia de Sant Joan tenim festa i amb el Toni volem aprofitar el matí, fa calor, però a l'ombra pensem que estàrem be amb el que ens posem com a objectiu la via Havana Club, una via oberta el 2002 per J i F Escofet, R. Bèdmart i Isabel Notivoli; Són 230 metres de via si volem enfilar-nos dalt de la Pastereta i sobretot si no ens volem perdre la magnífica quarta tirada. Tenim a sobre amenaça de tempestes, cosa darrerament prou habitual, amb el que quedem d'hora per anar a fer un mos al Muntanya abans d'enfilar cap amunt; avui no trobem cap conegut, és dia feiner...
El Toni sortint del tram vertical una vegada superat el tram de 6a.
Suem la cansalada tot fent l'habitual camí des d'on hem deixat el cotxe, a l'hípica de Collbató. No fa massa calor, però a la pendent s'hi afageix una humitat molt alta que ens deixa amarats.
Avui torno a començar jo, que la segona li reservo al Toni, que està més fort!   comença amb una grimpada o be directa per una placa, jo trio per la grimpada; la primera assegurança és força amunt, però ja duc els Àliens.....una bona fisura me n'admet dos abans d'encintar el primer bolt. Aquí l'escalada esdevé vertical i de presa petita però bona, el pas clau un flanqueig a l'esquerra que no llegeixo be i que m'obliga a fer un A-0...llàstima, passat aquesta xapa la dificultat decreix, però la roca també...! m'enduc una bona llastra amb la ma esquerra que per sort puc aguantar i llençar lluny, buff. superats uns metres trencats surto a un llom senzill que per la dreta dóna sensació de tenir la roca mes sana i per allà que m'enfilo, és senzill, però millor no badar que el darrer punt d'assegurança és a uns bons deu metres. La reunió a la paret del davant.
La potent placa de la segona tirada que nosaltres farem en A-O

El Toni, recuperant la tirada, entra directa, i comenta que és finot, finot, amés t'enganxa en fred. Ja a la reunió es mira el que ens espera, es veu molt ben assegurat, però no pas per anar de cinta a cinta, cal escalar! Ja d'entrada tiba fort amb un bon desplom i bones mans, però no prou pel nostre nivell, amb el que anem de cinta a cinta tot reposant i analitzant la continuació...és frustrant no tenir el grau per gaudir,  però és el que hi ha.... A mig tram un allunyament fa esmolar els dits i la concentració, com diu el Toni, no és difícil, però amb els braços abutifarrats de tant tibar de cinta, tot es veu dur.
Apunt d'entrar a la segona reunió.
Per entrar a la segona reunió cal anar a l'esquerra al costat d'una Sabina. És el meu torn, arribo ben inflat i és que de segon, tibo de valent als primers passos i ho pago més amunt hahaha em queden els dits de mantega arghhhh! Haig de descansar una estona abans no encaro la tercera tirada: a l'esquerra un diedre que es va tancant fins a quedar un muret, al mig un pitó i un bolt protegint la sortida. Aquesta sortida em costarà prou....ho intento en diedre, del dret, del revés i al final tibo de cinta i aconsegueixo engrapar una bona ma que em permet sortir de la piscina....sembla que si es va per l'esquerra surt mes natural i senzill, però el bolt és on és...aquí s'acaba, ja que la resta és vigilar de no arrossegar cap roc avall enmig d'un bosquet que després et porta a una canal terrosa per la que baixo a buscar l'imponent placa de la quarta tirada.
Magnífica placa de la quarta tirada, que per si sola ja paga la pena venir.

Sort que el sól és ben eixut ja que el començament d'aquesta tirada és sobre terra i comença llisot, unes bones mans aviat ajuden a la progressió, que és ben vertical i amb les xapes allunyades, sense però, fer patir; quina roca! és una disfrutada escalar aquest tram i per si sol ja justifica haver pujat fins aquí. Els mes "friquis" millor que es quedin a la segona reunió, ja que la resta és grimpar i excursionisme vertical que potser no els omplirà, a nosaltres, que som uns "clàssics" per dir-ho d'alguna manera, ja fem el fet.
Fent els darrers metres per entrar al carener de La Pastereta.
La cinquena tirada és això, una grimpada per terreny trencat i brut, on trepitjo mes terra que roca, ai làs! però té la seva gràcia hehehe; per poc, arribo a unes bones Alzines esgotant els seixanta metres de corda, sinò sempre es pot sortir a l'ensamble. El Toni farà l'arribada a cim, un tram trencat i un darrer mur de roca compacta i bona, completament net i que fa disfrutar els darrers metres.
Reunió cimera d'una Sabina.
Doncs és ben maco aquest darrer tram, el Toni el tinc assegut a la carena i ara ens toca baixar, em va donant corda mentre estudio a banda i banda d'on rapelarem, finalment veig una instalació que és de còmode accés i que resulta ser la de la Barcelonets; ens apuntem al pot de registre i preparem el ràpel.
Pot de registre de la via Barcelonets pèr la que rapelarem.
Espectacular primer ràpel pel desplom de la Barcelonets i un segon amb corda simple ens deixen a terra, tan sols queda desgrimpar el sòcol de la cara est de la Pastereta i enfilar el camí de retorn.
Ressenya gràcies a l'extinta pàgina El Balcó de la Lluna (J.M. Dalmau.)

Tot baixant comentem que la via ens ha deixat un regust agredolç...vaja com un Mojito o un Daikiri....estem per una banda satisfets d'haver-la assolit, però no de l'estil...massa engrapada de cinta, però és el que té ser uns escaladors sense grau i de grau el Rom en té i molt i ens ha deixat ressaca hahaha. Tanmateix la primera tirada i la quarta són molt recomanables, la tercera també llàstima que s'acaba massa aviat...la resta Alpinisme de secà, una via poc homogènea i que no satisfà del tot ni els molt potents ni els clàssics. Equipament perfecte, ara no oblideu Àliens i o Tascons per sobretot la primera tirada. La via es pot rapelar des de la segona reunió, però preveïeu bagues i maillons ja que no hi ha anelles, si tireu mes amunt aleshores si no es vol fer cim es pot baixar pel bosquet a buscar els ràpels de la Vilmanbar.

dimecres, 10 de juny del 2015

Reincidim a la Codolosa: Alimera, Reincidents i Via de les Cabres.

La Paret de la Codolosa, un bon recurs per una tarda.
Ara fa una mica mes de quinze dies, el divendres 22 de maig, quedem amb el Toni; no tenim massa clar on anar i després de fer un cafè amb gel a Collbató decidim anar a la Codolosa, jo fa mes d'un any que no hi vaig i mira per on em fa gràcia i tot! Aproximació pràcticament nul.la, deixem el cotxe al carrer Graus i per la rampa encimentada cap al camí de la drecera de Fra Garí que deixem aviat on un pal indica cap a la Cova de les Arnes...
Segona tirada de l'Alimera, divertida i amb bona roca.
Anem d'hora i el sol encara senyoreja la paret, decidim doncs anar el mes a la dreta possible ja que així l'ombra ens atraparà abans. La via escolida és l'Alimera, de les primeres que s'hi van obrir després de les pioneres: Último Mohicano, Lloveras-Martín i Reincidents; Em sorpren la qualitat de la roca i les assegurances força espaïades, el que et fa disfrutar concentradet de l'escalada, que esdevé plaent.
Al ressalt abans de reunió.
És el torn del Toni, sortida trempada amb roca a controlar, per anar jugant per un esperó que es ressegueix fins sota un desplom al que ens hi enfilem entrant-hi per la seva dreta en un pas de mirar-t'ho a causa de la precarietat de la roca en aquest topant. Continuo per un tercer llarg brutot i desagradable i que millor no fer... Després de rapelar i ja que la tenim al costat, ens posem a la Reincidents que tots dos coneixem prou be.
Pont de roca i Tricam, recursos al segon llarg de l'Alimera i primer llarg de la Reincidents.

S'hi posa el Toni, imponent primera tirada, vertical i amb grans blocs, ben protegida amb dos espits; d'aquí perd tota verticalitat per anar enfilant diferents esperons tot esquivant la vegetació, net, i que amanim a discreció.
Primera reunió de la Reincidents.
La segona tirada és tot divertida, una petita xemeneïa per començar, amb una placa inicial de roca cantalluda i franca on pots assegurar-t'he en un merlet abans del primer espit. A continuació cal anar navegant buscant el millor pas, actualment algú s'ha entretingut a equipar força ponts de roca, el que fa més ràpida la tirada, quan el mur es redreça ens caldrà tirar-nos a la dreta a buscar la timba....aquí és on trobarem la segona i darrera expansió. Aquest tram és espectacular, molt ben trobat. Continuo ara per terreny costrós i trencat fins a una feixa on en un muret d'aspecte delicat hi ha un pitó, abans dos, i s'hi fèia reunió...com que anem amb seixantes supero l'esperó fent reunió amb la corda exhaurida en uns arbusts.
Divertida xemeneïa de la segona tirada.

Encarant la magnífica placa, al capdamunt ens desviem a la dreta sobre l'esperó.

Segon llarg de la via de les Cabres
Una vegada dalt anem a buscar el ràpel de l'Alimera del que ens situem a la primera reunió de la via de els Cabres; després de recuperar la corda que se'ns ha encallat, decidim fer aquesta via per acabar la tarda. Quina tirada més maca, exigent i tècnica, amb molt bona roca. La segona part tot i tenir pitjor aspecte és prou entretinguda i maca també.


Ressenyes

  • Escalatroncs
  • Germans Masó i
  • Sisbemesanapren
  • Ha estat una tarda ben aprofitada i un retorn agraït a La Codolosa, un bon racó per escalar quan estàs mandrós i on aquestes vies mes antigues donen molt joc. El fet d'estar completament sols potser va contribuir a que m'ho passés tan be. Eviteu aquesta paret els caps de setmana si us agrada el silenci i la tranquil.litat.

    dimecres, 3 de juny del 2015

    Cosmos a la Paret del Pessó. Congost de Collegats.

    El bloc desprès i el sostre ataronjat fan que no sigui difícil localitzar el peu de via.
    Aquest diumenge hem quedat amb el Josep d'anar a Collegats, ara fa molt de temps que no m'hi acosto i em fa il.lusió, la matinada que ens tocarà fer és l'únic punt negatiu...però res, a un quart de set ja som fent via cap a la Pobla. Avui es preveuen tempestes a la tarda amb el que no ens hi podrem relaxar gaire si no volem sucar. Esmorzem a l'Hotel "El Lago" de Terradets poc després de l'estació de Cellers; ja ben satisfets anem cap a La Pobla i direcció Sort. Quan trobem el primer túnel, just sortir-ne veurem un petit aparcament a l'esquerra on hi caben uns tres o quatre vehicles.
    Al curiós primer llarg en visió cenital.
    L'aproximació és curta, de l'aparcament surt un corriol en direcció sud i ascendent, en uns cinc minuts passarem sota el sostre vermellós característic, aleshores l'haurem de superar per trobar un corriol mig perdut que s'acosta al bloc del que comença la via, curiós, curiós.
    El canvi de vessant és clau...el Josep després de passar i enfilant la sortida.

    Avui comença el Josep, ell ja l'ha feta i sap el perquè ho fa...punyetero! Però la veritat que no m'hagués fet res començar, tot i l'aspecte terrós de la paret, aquesta es comporta prou hehehe el flanqueig fins al pont de roca és franc, però millor no patinar, d'aquí és delicat el canvi de placa...cal mirar-s'ho. Una vegada situats les properes assegurances i la roca que és bona fan que es vagi progressant prou be; fins i tot disfrutar amb algun pas atlètic tot divertit.
    Curiós pedestal de sortida, és sòlid sí, malgrat l'aspecte.
    El Josep es va enfilant decidit, però amb molta precaució, que costa acostumar-te a la roca. El petit bony per on s'enfila sembla que s'hagi d'esmicolar, però no! és prou sòlid.
    Xemeneïa d'inici de la segona tirada i suant al tram desplomat.

    És el meu torn, he pujat sense pressa, se el que m'espera...d'entrada un ramonage molt estètic i senzill, d'aquí surts a un replà, cal anar totalment a l'esquerra a buscar l'esperó: xapo el primer bolt, però per sortir-ne és una tibada de braços sense peus...vaja que ho probo diverses vegades i abans de cremar-me posos una baga pel peu i faig un pas d'estrep improvisat...avui no els he agafat refiant-me de que seria A-0....sí, però amb braços de Popeye!!! i així és com em van quedar després de fer la tirada, renoi com tira enrrera! en el meu estat actual prou vaig fer d'anar d'assegurança a assegurança i respirar entremig buffffff curiós el flanqueig final i l'entrada a reunió.
    De la reunió estant, el Josep emergint del desplom i entrant al diedre.

    El Josep puja, mentre l'asseguro assegut a la reunió m'eixugo la suada que he fet! llàstima de no estar prou fort, ja que hi ha canto. En passa prou via, és un crack!
    Tercera tirada, entretinguda, però ja no tan fiera...

    Contents d'haver superat les selectives dues primeres tirades, ara continua el Josep amb el tercer llarg, que és molt estètic, un constant flanqueig a l'esquerra amb una escalada relaxada pel que portàvem fet.
    Marrant l'entrada a la quarta reunió.
    El quart llarg va a buscar un mur amb una placa prou dreta, sembla més senzilla, però hi ha foça terra i renoi, que li haig de tibar de cinta a l'inici...després continua per una canal bruta, bruta, al capdamunt no veig que haig d'anar a l'esquerra i em trobo a sota la xemeneïa del següent llarg...coi, on és la reunió...ressegueixo la base de la paret i la trobo; quan arriba el Josep el faig quedar sota la xemeneïa i muntem reunió d'uns boixos allà mateix.
    Superant la xemeneïa del cinquè llarg i al tram exposat de sortida.

    Cinquena tirada, surt el Josep per la xemeneïa, la motxilla li farà prou nosa, però passa, aleshores cal buscar-se la vida, pot llaçar un arbret i decantant-se a la dreta posar un Àlien que protegeix el pas exposat on abans hi havia un clau. No és difícil però millor no caure.
    Entrant a la sisena reunió ja amb bon ambient.

    El sisè llarg ens costa de trobar, estem en un replà sota la paret i cal anar a buscar un diedre a la dreta, pero ens confonen unes traces de camí que van a revoltar l'esperó...no veig res i finalment analitzo la ressenya i torno enrera, ha de ser al diedre, i efectivament quan m'hi acosto veig un parell de pitons. Em caldrà penjar-m'hi i estudiar la continuació. Quins moïments mes estètics! superada la placa continuo per una canal força vegetada pewrò amb bona roca fins la reunió.
    Relaxada setena tirada, un seguit de ressalts tranquils.

    Anem enlairant-nos, continua el Josep, és la setena, i per mi la mes relaxada de totes, un seguit de plaques amb rebots molt ben assegurats, plaent i tranquil.
    Al tram d'adherència del vuitè llarg i content després de superar-lo.

    La vuitena surt cap a l'esquerra per plaques fines que va enllaçant, la darrera em fa mirar-m'ho, vaja amb la levitació que vaig fer hehehe el forat bo el vaig gastar per posar-hi un Àlien.
    El penúltim llarg ens regala uns diedres que tels has de treballar, bonica, bonica.

    Quan ja comencem a tenir els peus cansats i les piles en reserva, arriba la cirereta del pastís, una tirada de diedres enllaçats que fan mes por que gràcia...renoi! que ja tenim ganes d'acabar....però la fieresa de l'aspecte no es confirma i el Josep qualificarà aquesta tirada com la millor després dels dos primers, sinó la millor.
    Al pas de sortida d'aquesta magnífica tirada.

    El mur ataronjat de sortida té premi en forma de Sabina, si no les fas servir el grau puja força mes...amb les ganes d'acabar que tenia ni m'ho vaig mirar, directe al tronc hahaha.
    Això s'acaba! 10è llarg;  la tempesta ens amenaça.

    El darrer llarg és relaxat amb un diedre i un bombet amb sabina de sortida, la reuinió ben còmoda com totes. M'hi assec i recupero el Josep, això s'ha acabat, sort ja que la tempesta s'intueix al fons i ens resta el descens.
    Replà somital del que s'en surt  vorejant el muret tot caminant.
    De la reunió cimera cal grimpar-caminar revoltant un muret i ja som al cim. Tots dos reunits aplegem el material i ens preparem per la baixada: cal caminar una mica remuntant el pendent fins trobar un corriol, el seguirem direcció sud i a les envistes d'un esperó de roca, com una proa, marcat per una fita, el seguirem; sembla que ens anem al buit, però a mesura que t'acostes les fites t'indiquen cap on anar. Les cadenes són gruixudes, les han renovat de la última vegada, fa gairebé vuit anys que no venia. Entre cordes i graons ràpidament som al camí al peu de la torre elèctrica. Al camí ens comença a ploure i ens dóna temps encara d'arribar al cotxe per espetegar una bona tempesta...em estat de sort!
    Mes que contents !

    Itinerari aproximat i exacta ressenya del Luychi (Ona Climb)


    Una via recomanable, divertida per la varietat de passos: desploms, plaques, xemeneïa, diedres....molt ben assegurada i amb possibilitats d'acompletar si un ho necessita. Inconvenients, poc ambient de paret, molt discontínua, amb feixetes que trenquen la continuïtat. Reunions còmodes. Recomanable un estrep si no porteu el 6b assolit.