dimecres, 3 de juny de 2015

Cosmos a la Paret del Pessó. Congost de Collegats.

El bloc desprès i el sostre ataronjat fan que no sigui difícil localitzar el peu de via.
Aquest diumenge hem quedat amb el Josep d'anar a Collegats, ara fa molt de temps que no m'hi acosto i em fa il.lusió, la matinada que ens tocarà fer és l'únic punt negatiu...però res, a un quart de set ja som fent via cap a la Pobla. Avui es preveuen tempestes a la tarda amb el que no ens hi podrem relaxar gaire si no volem sucar. Esmorzem a l'Hotel "El Lago" de Terradets poc després de l'estació de Cellers; ja ben satisfets anem cap a La Pobla i direcció Sort. Quan trobem el primer túnel, just sortir-ne veurem un petit aparcament a l'esquerra on hi caben uns tres o quatre vehicles.
Al curiós primer llarg en visió cenital.
L'aproximació és curta, de l'aparcament surt un corriol en direcció sud i ascendent, en uns cinc minuts passarem sota el sostre vermellós característic, aleshores l'haurem de superar per trobar un corriol mig perdut que s'acosta al bloc del que comença la via, curiós, curiós.
El canvi de vessant és clau...el Josep després de passar i enfilant la sortida.

Avui comença el Josep, ell ja l'ha feta i sap el perquè ho fa...punyetero! Però la veritat que no m'hagués fet res començar, tot i l'aspecte terrós de la paret, aquesta es comporta prou hehehe el flanqueig fins al pont de roca és franc, però millor no patinar, d'aquí és delicat el canvi de placa...cal mirar-s'ho. Una vegada situats les properes assegurances i la roca que és bona fan que es vagi progressant prou be; fins i tot disfrutar amb algun pas atlètic tot divertit.
Curiós pedestal de sortida, és sòlid sí, malgrat l'aspecte.
El Josep es va enfilant decidit, però amb molta precaució, que costa acostumar-te a la roca. El petit bony per on s'enfila sembla que s'hagi d'esmicolar, però no! és prou sòlid.
Xemeneïa d'inici de la segona tirada i suant al tram desplomat.

És el meu torn, he pujat sense pressa, se el que m'espera...d'entrada un ramonage molt estètic i senzill, d'aquí surts a un replà, cal anar totalment a l'esquerra a buscar l'esperó: xapo el primer bolt, però per sortir-ne és una tibada de braços sense peus...vaja que ho probo diverses vegades i abans de cremar-me posos una baga pel peu i faig un pas d'estrep improvisat...avui no els he agafat refiant-me de que seria A-0....sí, però amb braços de Popeye!!! i així és com em van quedar després de fer la tirada, renoi com tira enrrera! en el meu estat actual prou vaig fer d'anar d'assegurança a assegurança i respirar entremig buffffff curiós el flanqueig final i l'entrada a reunió.
De la reunió estant, el Josep emergint del desplom i entrant al diedre.

El Josep puja, mentre l'asseguro assegut a la reunió m'eixugo la suada que he fet! llàstima de no estar prou fort, ja que hi ha canto. En passa prou via, és un crack!
Tercera tirada, entretinguda, però ja no tan fiera...

Contents d'haver superat les selectives dues primeres tirades, ara continua el Josep amb el tercer llarg, que és molt estètic, un constant flanqueig a l'esquerra amb una escalada relaxada pel que portàvem fet.
Marrant l'entrada a la quarta reunió.
El quart llarg va a buscar un mur amb una placa prou dreta, sembla més senzilla, però hi ha foça terra i renoi, que li haig de tibar de cinta a l'inici...després continua per una canal bruta, bruta, al capdamunt no veig que haig d'anar a l'esquerra i em trobo a sota la xemeneïa del següent llarg...coi, on és la reunió...ressegueixo la base de la paret i la trobo; quan arriba el Josep el faig quedar sota la xemeneïa i muntem reunió d'uns boixos allà mateix.
Superant la xemeneïa del cinquè llarg i al tram exposat de sortida.

Cinquena tirada, surt el Josep per la xemeneïa, la motxilla li farà prou nosa, però passa, aleshores cal buscar-se la vida, pot llaçar un arbret i decantant-se a la dreta posar un Àlien que protegeix el pas exposat on abans hi havia un clau. No és difícil però millor no caure.
Entrant a la sisena reunió ja amb bon ambient.

El sisè llarg ens costa de trobar, estem en un replà sota la paret i cal anar a buscar un diedre a la dreta, pero ens confonen unes traces de camí que van a revoltar l'esperó...no veig res i finalment analitzo la ressenya i torno enrera, ha de ser al diedre, i efectivament quan m'hi acosto veig un parell de pitons. Em caldrà penjar-m'hi i estudiar la continuació. Quins moïments mes estètics! superada la placa continuo per una canal força vegetada pewrò amb bona roca fins la reunió.
Relaxada setena tirada, un seguit de ressalts tranquils.

Anem enlairant-nos, continua el Josep, és la setena, i per mi la mes relaxada de totes, un seguit de plaques amb rebots molt ben assegurats, plaent i tranquil.
Al tram d'adherència del vuitè llarg i content després de superar-lo.

La vuitena surt cap a l'esquerra per plaques fines que va enllaçant, la darrera em fa mirar-m'ho, vaja amb la levitació que vaig fer hehehe el forat bo el vaig gastar per posar-hi un Àlien.
El penúltim llarg ens regala uns diedres que tels has de treballar, bonica, bonica.

Quan ja comencem a tenir els peus cansats i les piles en reserva, arriba la cirereta del pastís, una tirada de diedres enllaçats que fan mes por que gràcia...renoi! que ja tenim ganes d'acabar....però la fieresa de l'aspecte no es confirma i el Josep qualificarà aquesta tirada com la millor després dels dos primers, sinó la millor.
Al pas de sortida d'aquesta magnífica tirada.

El mur ataronjat de sortida té premi en forma de Sabina, si no les fas servir el grau puja força mes...amb les ganes d'acabar que tenia ni m'ho vaig mirar, directe al tronc hahaha.
Això s'acaba! 10è llarg;  la tempesta ens amenaça.

El darrer llarg és relaxat amb un diedre i un bombet amb sabina de sortida, la reuinió ben còmoda com totes. M'hi assec i recupero el Josep, això s'ha acabat, sort ja que la tempesta s'intueix al fons i ens resta el descens.
Replà somital del que s'en surt  vorejant el muret tot caminant.
De la reunió cimera cal grimpar-caminar revoltant un muret i ja som al cim. Tots dos reunits aplegem el material i ens preparem per la baixada: cal caminar una mica remuntant el pendent fins trobar un corriol, el seguirem direcció sud i a les envistes d'un esperó de roca, com una proa, marcat per una fita, el seguirem; sembla que ens anem al buit, però a mesura que t'acostes les fites t'indiquen cap on anar. Les cadenes són gruixudes, les han renovat de la última vegada, fa gairebé vuit anys que no venia. Entre cordes i graons ràpidament som al camí al peu de la torre elèctrica. Al camí ens comença a ploure i ens dóna temps encara d'arribar al cotxe per espetegar una bona tempesta...em estat de sort!
Mes que contents !

Itinerari aproximat i exacta ressenya del Luychi (Ona Climb)


Una via recomanable, divertida per la varietat de passos: desploms, plaques, xemeneïa, diedres....molt ben assegurada i amb possibilitats d'acompletar si un ho necessita. Inconvenients, poc ambient de paret, molt discontínua, amb feixetes que trenquen la continuïtat. Reunions còmodes. Recomanable un estrep si no porteu el 6b assolit.

4 comentaris:

  1. Una via molt xula, llarga, exigent, i que cal tibar al segon llarg. Enhorabona cracks.

    ResponElimina
  2. Bona escalada Jaume.
    Pel que dius, entenc que a la ferrada de descens ja han canviat tots els cables primets per bones cadenes !!
    Si és així, ja era hora, alguns estaven molt malament i feien de mal agafar.
    Salut i a escalar

    ResponElimina
  3. És una via molt bona, Jaume, però veig que et va tocar el cabró quart llarg....

    ResponElimina
  4. Gràcies Manel ! ens va agradar molt tot i que la vam suar de valent sobretot la segona tirada Uau!!!
    Joan B. doncs sí està tota arreglada amb cadenes ben gruixudes i fins i tot graons de ferrata als llocs mes conflictius.
    Joan C. quan acabes dius que no hi tornaràs, però al cap d'una estona ja hi voldries tornar! doncs ara que ho dius sí em va tocar aquest coi de tirada, no ho recordava i sí que n'és de cabrona hahaha d'entrada pensant que era V+ ja vaig tenir la primera bufetada havent-me d'agafar a la cinta...i la sortida del mur...collons quin passet fins que no engrapes la bústia no m'ho vaig veure...em va caldre posar una baga pel peu ja que no m'en refiava de tibar amb el braç tan estirat, sí sí, cabrona cabrona ja que a continuació un merder de branques i sorreta tanta que em vaig passar el tram de la reunió, tot terra i vaig fer volta...com t'enrrecordes punyetero! ara que tú amb lo alt que ets deuries arribar a la bústia facilment no?

    ResponElimina