Ke Pun Ke Pan a la Granota. Monestir de Montserrat. Càmping-Camí del Via crucis.

La magnífica placa on comença la nostra via, a la dreta l'Alucina Carabina.

Continuem amb feina endarrerida, dissabte 16 tinc el matí per fer una escapada i fem colla amb l'Anselm i la Glòria, que ara fa dies que no coincidim. Els passo a buscar i anem cap el Monestir, que avui l'objectiu hi és ben a prop: La Granota: la via escollida la Ke Pun Ke Pan d'en Marcel Millet i companyia;   farà gairebé vuit anys vam fer la

Pique Longue

que ens va agradar prou. Un cafetó i amb calma agafem el camí de Sant Miquel fins que un rètol ens fa desviar a la dreta cap al mirador de Fra Garí. Primer camí empedrat per a mesura que ens anem enfilant més trencat i espatllat. força giragonses després gira al Nord i en un eixamplament al costat d'una llastra desenganxada comença la nostra via d'avui, una placa metàlica en marca el lloc.

No hi ha dubte d'on comença la via.

La base de la via està prou erosionada i polida, tres assegurances molt seguides ja fan entreveure que això no és "fàcil". Començo i ho provo, però és molt potent, hi ha canto d'una ma però no trobo peus i ho deixo córrer tibant de cinta, les dues primeres són dures dures i la tercera ja es pot apurar, però jo francament també l'he engrapat.

Sortint del tram inhumà....

Ara ja se suavitza, la verticalitat es manté però hi ha millor presa i cada cop s'escala millor, sense deixar de ser tècnic i divertit, la roca abrasiva i estimulant, d'escàndol!

Còmoda primera reunió amb vistes al Monestir.

Sento esbufegar els companys...i de cop ja treu el cap la Glòria, i és que aquest inici és molt obligat i t'agafa en fred. Per sort la resta és per disfrutar. Ja a la reunió saludem les companyes que fan la Pique Longue i que sense saber-ho avui ens estalviaran feina.

La Glòria al plaent segon llarg, a l'esquerra la cordada "salvadora"

La segona tirada se la demana la Glòria, que ha fet els "deures" abans de començar hehehe;    grau amable i molt assegurada pel que és la resta de via, sembla que es van gastar totes les xapes aquí i al darrer llarg els en faltaven.... Just abans d'entrar a la reunió es redreça i posa un pel de picant a la tirada.

Sortint a pel tercer llarg, Foto Sandra i Gemma.

Avui l'Anselm no en te massa ganes i em deixa continuar, sortim de la reunió per l'esquerra a buscar un bolt, la roca et porta a la vertical d'un desplom fisurat al que s'hi arriba per un mig esperó vertical i amb presa escassa però franca, un cop de gas per abastar la fisura, que a la que hi poses la ma et baixa tota la tensió que puguessis tenir...quins forats i quin canto!!!

Vertical i amb bona presa, que mes volem....

Arribant al sostret i la bavaresa horitzontal.

Quan ja penso si hi col.loco alguna flotant a l'esquerra un espit, ole! i d'aquí festival de canto fins a sortir del sostre i enfilar recta amunt per entroncar amb la via veïna, la Pique Longue.

Espaterrants preses al sostret, espectacular flanqueig.

Sortint de l'agraïda bavaresa. Foto de sota Sandra i Gemma.

Potent darrer llarg, amb un tram central amb aire i una sortida per mirar-s'ho.

Ens trobem amb les companyes del costat, jo continuo per la fisura sense aprofitar les seves assegurances i ens creuem per poder anar a la reunió, al costat de la seva, però que elles no fan continuant amunt a buscar el cim. Per protegir el flanqueig he posat un Àlien que ha quedat perfecte. Ja ens queda tan sols una tirada, però aquesta és per mirar-se-la: ja d'entrada engrapar la primera assegurança té la seva gracia i no diguem sortir-ne...sembla que la cosa se suavitza, però no! resta un tram prou delicat i finot, amb una panxa que t'has de treballar abans de poder assegurar-te. D'aquí la paret s'ajeu i continuarem per la Pique Longue fent reunió dalt d'un ressalt, pedestal altiu, al que s'hi pot accedir directament de manera atlètica i exposada o pel costat dret entrant per una escletxa.

La corda que ens van desencallar la Sandra i la Gemma, gràcies !

Mentre recupero la colla, veig les companyes que fan el seu darrer llarg; dubtem de si fer un o dos ràpels, però em comenten que amb seixantes s'arriba a baix. Així ho fem i just, però s'arriba, ara ambe l que no comptàvem era amb una alzina que hem creuat i que ens farà la guitza: la corda es bloqueja completament a l'intentar recuperar-la...des de baix ja ens adonem que hauríem d'haver baixat més cap a la canl, a l'esquerra mirant la paret. Bé convençuts de que o pugem a desencallar-la o no baixarà, decidim esperar la cordada femenina i demanar-li'ls que ens la treguin. No hagués costat res fer la primera tirada de la Pique Longue ja que teníem una corda ja a baix, però ens va fer mandra!! A més així vam poder passar-nos els e-mails per a poder traspassar-nos les fotos que ens havíem fet mútuament.

Satisfets a peu de via.

La via ens ha agradat, molt variada en passatges, amb un punt canyero en determinades zones, però poc obligada excepte el darrer llarg; la roca molt bona i adherent. L'avantatge afagit de si es vol tenir mes itineraris aprop per acompletar el dia, nosaltres havíem de ser a dinar a casa i ja vam quedar satisfets.

Ressenya de l'amic Eduard

Escalatroncs