dimecres, 13 de maig de 2015

Punta dels Cavalls. Via Àngel Casanovas i Crespo un ferm homenatge. Sant Llorenç del Munt.

A la dreta la Punta dels Cavalls, al mig l'Aresta dels Cavalls i a l'esquerra la Miranda.
El dilluns quatre aprofitem la tarda per fer una escapadeta a Sant Llorenç altre cop, aquesta vegada m'acompanya el Josep i l'objectiu serà una via dels germans Masó: l'Àngel Casanovas i Crespo; la van obrir el 17 de setembre de 2011 en homenatge d'aquesta gran persona, activista de l'excursionisme fins el darrer moment. Fèia temps que la tenia ullada i avui serà el dia.
El sòcol emmarcat per dues rengleres de vegetació s'aprofita per allargar la via.
Fa molta calor, xafogor, però el cel és mig tapat amb el que encara tindrem sort. Deixem el cotxe al revolt del carrer Granera d'on surt el corriol que puja a les Agonies i la Cova de les bruixes, d'allà s'enfila cap a Can Pobla. Nosdaltres agafem una drecera que ens mena directament vorejant els murs del vessant oest al Bolet de Can Poble i sòcol de la Punta dels Cavalls on comença la via.
Segell inequívoc dels germans Masó.
Una vegada localitzat el peu de via, que confirmem per la troballa de la firma dels autors, ens decidim a començar: avui vol començar el Josep.
Aspecte tètric de la primera tirada, que quan t'hi poses no es confirma.

Malgrat l'aspecte trencadís, si es puja amb cura, no cal patir, remarcable que no baixa res ! les assegurances justes per marcar l'itinerari i anar tranquils. Una grimpada ens deixa al peu de la Punta dels Cavalls.
Reunió intermitja sota la Punta, anirem caminant a buscar la paret que mira a ponent.
Ara cal caminar tot resseguint la base de la paret fins a trobar les assegurances....el primer bolt és molt amunt, renopi! caldrà uin pas d'esqueneta? doncs no, quan hi aneu ja veureu perquè, penseu en mentalitat clàssica hehehe.
Apunt d'iniciar el treballós artificial, què n'és de llarg l'Òscar !
La tirada és potent, la roca molt bona! els passos obligats, havent de fer lliure entre pas i pas, però molt franc, vaja, una disfrutada; a la meitat es redreça i caldrà esforçar-se amb els pedals, sobretot per sortir i deixar-los, ja que ara continua en escalada lliure. Remarcable un pas en el flanqueig de l'arc de la fissura, molt elegant i que t'has de protegir amb un Camalot. Espectacular i aèria entrada a reunió que et deixa satisfet. La reunió en un còmode rep`là, d'una ferma alzina.
Curt però intens tercer llarg!  acrobàtic i estètic.

El Josep es treballa be aquesta tirada i l'encadena tota la part lliure, bravo! pèrò ara li toca el curt, pèrò intens tram de sortida, un artifo espectacular i circens....on caldrà trèure totes les dots d'artificiero clàssic o abusar de bíceps, que no és el nostre cas.
Una bona cigonya ens ajuda a sortir del desplom.
Malgrat és curtet, és intens i estic estona sol a la reunió veïent marxarlerntament les cordes...reunió!
Detall en record del malaguanyat Àngel Casanovas a la segona reunió.

Tranquil.litat esperant començar la tirada....

Reunió cimera en un raconada de gran bellesa.
Ha estat una via prou encertada, la segona tirada és molt bona, molt ben trobada i fa oblidar el poc interès de l'inici. El darrer és divertit i espectacular, llàstima que sigui tant curt.

Ja som dalt!
La calor ens ha respectat i fins i tot a la reunió hem passat fresca! ara una baixada relaxada caminant per la canal de la Punta Serreta i cap a casa, no sense aturar-nos a Matadepera a fer la beguda i gaudir amb els records que ens ha deixat aquesta via. A la vora hi ha tres vies mes de l'estil Masó, per si voleu aprofitar el dia. Sant Llorenç del Munt val la pena, la roca pot ser criticada, però el conjunt és un tresor que hem de saber gaudir i preservar. Gràcies als aperturistes per saber trobar línies tan divertides.
Itinerai i ressenya historiada dels germans Masó.


5 comentaris:

  1. Carai, Jaume, encara te'n queden de pendents al fang de St Llorenç? Tot i que aquesta no té gens de mal aspecte!!

    ResponElimina
  2. Ep Joan! sabia que t'agradaria hehehe doncs sí encara m'en queden i en tinc una en projecte que segur que tú firmaries, ja t'explicaré.

    ResponElimina
  3. Felicitats per la via! Malgrat el pànic que fa a primera vista, sembla que el fang aguanta prou, pel que veig... Però no sé pas si m'animaré a fer-la ;)

    ResponElimina
  4. Ei Joan, que no és tan dolenta....Pere, el segon llarg t'agradaria segur, sobretot el tram de lliure, una joia.

    ResponElimina