 |
| Serrat de la Pastereta Oest; la via va pel marge dret de la placa, a tocar del diedre a l'inici. |
Dimecres tarda, pronòstic de tempestes....però les ganes poden mes que els pronòstics i quedem a casa amb el Josep, el Toni i l'Irwing, que ara porta dies sense escalar ja que s'ha decantat per l'esquí de muntanya; la idea inicial és la Pastereta per fer la via Funció Clorofíl.lica que tots hem fet un munt de vegades, però que penso que a l'Irwing li agradarà, per ambient i roca.
 |
| El Toni arribant al primer espit, roca franca. |
Arribem a peu de via ben suats, les boires amenaçadores s'han quedat vora mar i el sol aquí apreta de valent! El Toni comença i el Josep l'assegura, mentre aprofito per fer unes fotos i l'Irwing repassa els "deures" que ara fa temps que no escala i és novell encara.
 |
| El Josep assegurant el Toni i l'Irwing i jo esperant tanda.... |
Aquest primer llarg sorprèn, una excursió franca però amb bona distància fins al primer espit, d'aquí la cosa es posa dreta i tècnica el que fa escalar atent i a poc a poc....
 |
| Passos tècnics a l'abandonar el diedre i mes amunt el pas clau. |
La via et porta cap a l'esquerra allunyant-nos del diedre, en un punt cal fer un pas d'adherència, potser el pas clau de la via, per anar a buscar una presa marrò que pèrmet forçar amb tranquilitat el moviment; aleshores s'ageu i cal fer uns passos fins que ens deixen a una terrassa que haurem de travessar en diagonal a l'esquerra tot elegant-ment.
 |
| Apunt de superar el tram "curiós" amb una zona d'adherència i una presa salvadora! |
Abans d'entrar a reunió la paret es redreça havent de superar un muret amb aspecte seriós, però que amb calma presenta molt bones preses que el fan assequible, ara cal trobar-les.
 |
| Ja al plateau intermig on cal navegar cap a l'esquerra tot buscant el millor pas |
 |
| El Toni guiarà l'Irwing en aquesta tirada, l'aprenentatge va endavant! |
Quan som a la reunió, el Toni encara no ha sortit i l'Irwing està entrant, acordem que seguirà ell de primer i el Toni l'esperarà per si te algun problema. Així ho fem i l'alumne s'en surt amb nota, fins i tot el Toni l'hi ensenya a col.locar alguns Àliens i Friends al final de la tirada.
 |
| Espectacular, per bonica, vertical i roca, segona tirada; L'Irwing se la farà sense problemes amb l'assesorament del Toni. |
Recupero el llarg i el disfruto, la roca hi és molt bona i l'ambient és de paret; quan entro a reunió, el Toni ja és fent el seu tercer llarg, el de més a l'esquerra amb el que per no perdre temps continuo per la línia de mes a la dreta.
 |
| Divertida i senzilla tercera tirada. |
 |
| El Toni i el Josep pugen per la de mes a l'esquerra, mes picant. |
 |
| Ja a la carena cimera de la Pastereta. |
Aquest tercer llarg és senzill i amb una roca d'escàndol! plaent i espectacular, amb tot el Clot de la Mònica al darrera, per gaudir! Una vegada a la carena continuo amunt a buscar la reunió de la via Blava.
 |
| Preparant el primer ràpel, amb corda simple. |
Em quedo per sobre de la reunió del Toni i el Josep, així quan pugi l'Irwing anirà a trobar-los; jo amb cura desgrimpo a la seva reunió i així baixem tots junts.
 |
| Segon ràpel, amb el Clot de la Mònica al darrera. |
Al segon ràpel, l'ATC de l'Irwing decideix "suicidar-se"....són coses de l'aprenentatge...tenim recursos, però aprèn que cal anar amb molta cura i que es pot baixar fent un decensor amb mosquetons o be amb el nus dinàmic, tanmateix com que ja està be d'emocions per avui, li passo el meu estri i jo baixo amb el dinàmic. A l'arribar a terra em guanyo la bronca del Toni, les cordes del ràpel éren les seves....perquè aquesta tècnica rinxola les cordes com mai! i té raó, però tota la vida parlant de rapelar amb el nús dinàmic i encara mai ho havia fet...la veritat que va molt be però cal baixar prou a poc a poc perquè el fregament és majúscul.
Una tarda ben aprofitada en la que el temps semblava que ens faria la guitza....la vam encertar! la Funció Clorofíl.lica és una via molt ben trobada, oberta el 1992 per Joan Rovira i Ricard Darder, manté l'esperit de la seva obertura, demana tècnica i saber llegir la roca per superar-la be. La primera assegurança és força amunt però per arribar-hi la roca és franca i les preses cantelludes, no es troba a faltar. Tot i estar prou repetida no està massa relliscosa.
Ombra pels matins, a tenir en compte ara que sembla que la calor no ens deixarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada