 |
| Les plaques ajagudes de la dreta amaguen uns itineraris divertits i amb bona roca. |
Anem molt enfeinats i amés estic engripat, no hauria de sortir, però si he treballat tota la setmana....un bon dopatge d'ibuprofè i cap a Montserrat hi falta gent; el temps no ajuda avui, anem d'hora com és habitual si es va amb el Toni, i mentre esmorzem al Muntanya de Collbató ja comença a plovisquejar...quan ja anem a marxar podem saludar el Vicenç i el David i al sortir el Francesc Sunyol, poca colla mes, amb el dia que fa!
 |
| A l'esquerra de l'Alberto Gonzàlez, la Pizarro, assegurances justes i roca adherent. |
No tenim massa clar cap on anar i acabem al Serrat d'en Muntaner est a la placa de la via Alberto Gonzàlez amb la intenció de fer dues vies que l'envolten, la Pizarro per l'esquerra i la Desmemoriats per la dreta, la primera oberta el 2002 per Pedro López i la segona per Carles Parola, Joan Rovira i Amadeu Pagès un any abans, 2001.
L'aspecte de la roca no és engrescador, però quan t'hi poses és adherent i mes neta del que sembla. Això sí les assegurances justes, amb possibilitat de posar alguna peça petita, que avui no dúïem. La reunió la fem a la de la via central, com sembla que anava originalment, la resta es veu molt trencat.
 |
| De la reunió cotinuem per l'Alberto Gonzàlez que té una mica mes de "pebre" |
La Pizarro va per l'esquerra a buscar una Sabina, a sobre d'aquesta i protegint un muret hi ha un espit, abans trobarem un casquet fet malbé. És més ajaguda i lògica que l'Alberto Gonzàlez, però aquesta trempa una mica més amb el que ens hi tirem hehehe.
 |
| Entrada "directa" a la Desmemoriats, roca bona però a controlar... |
En dos ràpels som altra cop baix, ara el Toni vol fer la Desmemoriats, no sabem massa per on comença....un mur li fa peça, de sortida fa un graó vertical i continua amb una placa granalluda i divertida; a uns deu metres un arbret permet passar-hi una baga. Contiua amunt i al travessar una placa, un bloc encastat li permet un nou punt d'assegurança, d'allà ja cap a l'arbre ajagut, un fantàstic Pi que serà la reunió.
 |
| Assegurances que posem abans de la reunió. |
 |
| A la segona tirada hi trobem dos espits ben rovellats que millor no provar... |
 |
| El desplomet surt be i malgrat l'aspecte la roca hi és bona. |
Ara la tirada pren caràcter, al davant tenim un muret amb un desplom al capdamunt d'aspecte no massa sòlid...de la reunió ja veïem un espit, foça amunt i que et fa escalar, sort d'un bon forat per xapar! sortir d'aquí demana equilibri ja que la roca no inspira confiança, més una sensació que res, i en pocs moïments som sota el depslomet, es xapa l'espit i el pas és més senzill que no semblava. D'aquí una grimpada i un flanqueig fàcilment protegible fins a la reunió.
Comprovem que amb un sol ràpel es pot baixar, amb el que estalviem temps !
 |
| Molta humitat i xafogor avui, tanmateix la roca té un grip fantàstic. |
Encara és d'hora i anem a fer una darrera via, la FCE dels germans Masó, via d'un sol llarg, sense cap pretensió, però que serveix per que jo escali una mica mes, veïent que el dopatge antigrip ha funcionat.
 |
| Recorregut aproximat i assegurances que vam trobar. Ressenya dels germans Masó |
Vies sense pretensions, per disfrutar escalant ben concentrat, el seu escàs equipament les fa divertides, però atenció, per això mateix cal anar-hi amb el grau assolit. Dues maneres diferents de pujar aquesta placa tan ferma i amb la roca gens gastada com la seva veïna central mes famosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada