 |
| La paret dels Marrans és a l'entrada de la Coma de l'Orri, a la dreta; a baix en mes detall. |
Amb la calor s'agraeix anar a Pirineu, l'any passat ja ens vam fixar en aquesta via, baixant de la PIràmide de la Canal de l'Aigüa, uns companys ens la van recomanar; aquest dissabte ens hi acostem amb el Josep Coll, el Joan Pera i el Josep Maria Mallofré.
APROXIMACIÓ :
Cal anar a Setcases, d'allà travessar el poble, actualment per la travessia externa, en direcció a l'estació d'esquí i refugi d'Ull de Ter; la carretera s'enfila gairebé recta fins a trobar la vall de la Coma de l'Orri, aquí fa un revolt a la dreta ben marcat i hi trobarem la barrera per quan la neu bloqueja la pista. Aparquem als pocs espais que hi ha a dreta o esquerra.
Enfilem un camí que entra a la vall de Coma de l'Orri, no confondre amb el que puja a Ull de Ter mes amunt i a la dreta. El camí primer puja recta amunt per camí obert fins a travessar un torrent per un pont, ara fem travessa pel bosc direcció ponent fins a trobar el torrent de la Coma de l'Orri, el seguim pel marge dret sense travessar-lo, quan el camí entra al llit del torrent, aleshores buscarem indicis de corriol o alguna fita, pugem a la dreta amunt a trobar una tartera, des d'aquesta ja es veu el característic sostre del primer llarg. Una barrera rocosa ens barra el pas, la travessem per la seva esquerra tot cercant el millor camí, selvàtic; el peu de via és evident i incòmode, als ostre podem veure una assegurança.
 |
| A peu de via després de superar un ressalt. |
 |
| Inici del primer llarg a buscar un desplomet. |
Comença el primer llarg anant a buscar el sostre, primer ens enfilem recta amunt per flanquejar a l'esquerra, abans de l'asseguança fixe podrem posar una o dues peces; superar el sostre és qüestió de colocar el cos, hi ha bona presa, el més dur sortir-ne. La via continua aleshores en tendència a la dreta superant diferents graonades fins a trobar una placa vertical i atlètica que ens portarà a la primera reunió al costat d'un Pinet. |
| Superat el desplom flanqueig a l'esquerra i per placa amunt a buscar la reunió. |
 |
| Entrant a la segona reunió, tram d'enllaç, a sota la reunió. |
El segon llarg comença desagradable, s'ha de travessar una torrentera i anar a buscar la paret de la dreta on hi trobarem una bona placa; no en tenim fotos ja que queda prou amagada dels companys de la reunió. La sortida de la placa és delicada per l'herba, herba que ens acompanyarà fins la reunió: hem de pujar recta a buscar la paret i aleshores resseguir la paret en descens fins a situar-nos en un replanet on és la reunió. En cas de trobar l'herba molla aquest tram pot ser delicat....  |
| El tercer llarg ens farà treballar de valent des de l'inici. |
El tercer llarg ens sorprèn, comença finot i mantingut i amb les assegurances alegres, s'hi ha d'anar decidit i atent. Superat un arbret la línia varia totalment i comença un flanqueig a la dreta fins a canviar de paret, un pas espectacular ens deixa a una canal amb un tram amb roca a controlar fins la reunió, el company hi va deixar un tros de funda de corda per a futurs repetidors. |
| Després d'un curiós flanqueig, una no menys "curiosa" entrada a la reunió. |
 |
| Potent inici del quart llarg |
El quart llarg és el de mes grau, per sort no obligat. Tanmateix superat el primer pas, el de sortida, la resta surt prou be, i és que les fissures de la placa hi són cantelludes i ajuden. Al capdamunt de la placa haurem de fer un flanqueig a la dreta i rodejar un esperó, entrem a un terreny brut que ens durà a una nova placa, aquesta mes gravada i de bon fer, però a la que no s'hi val a badar. |
| Anem pujant gràcies a petites debilitats de la placa, a sobre després d'una feixeta, nova placa. |
 |
| Estètic cinquè llarg, espectacular i agraït. |
El cinquè llarg és de Traca i Mocador ! comença ajagut per anar a buscar una torre a la que ens hi enfilarem damunt, acabant de pujar-la pel seu cantell esquerra amb uns passos espectaculars i atlètics. La reunió és a la paret del fons el que ens impideix de veure xalar els companys. |
| Acabes xalant pel fil de l'esperó, tirada de deu ! |
 |
| Cinquena reunió amb "vistes" |
 |
| Traïent el cap al cim de l'agulla, a sota parets que enamoren. |
El sisè llarg és curt i sembla senzill, ai las....com enganya! sortir de la reunió ja costa saber com posar-s'hi i la progressió és ben tècnica, fins l'entrada a la reunió et demana una apretada. |
| Curt i intens sisè llarg, sembla més senzill del que resulta... |
 |
| Crestejant el darrer llarg, un pel rebuscat, podríem passar caminant per la base. |
Això s'acaba! ens resta el darrer llarg, un cresteig indefinit que fa que passem per on ens sembli, per sort trobo un bolt que m'indica el camí i acabo sortint per un fil de cresta ben aèria i divertida.....tanmateix és una petita excusa per arribar elegant-ment al final ja que es pot arribar al mateix lloc caminat.... |
| Ben satisfets a dalt de la via. |
 |
| Aspecte de l'inici de la baixada. |
El descens, una vegada al final de la cresta, el fem travessant-la i anant a buscar traces de sender al vessant sud; inicialment anirem en tendència a l'esquerra tot seguit alguna que altra fita, quan portem una estona haurem d'anar derivant a la dreta, el sender i alguna fita ens guiaran.Quan entrem al bosc obert, aleshores anirem baixant en tendència a l'esquerra per anar a buscar el camí de pujada; nosaltres no se com ens ho vam fer però vam sortir a un corriol de mes amunt amb el que vam haver de travessar el riu saltant de pedra en pedra, aleshores anirem a buscar ja el camí de pujada evident des d'on som.
 |
| A la part baixa el descens és mes senzill, anar seguint sender o l'intuició. |
 |
| Ressenya dels aperturistes. |
Una via que ens ha agradat prou, amb els seus peros....feixetes entre reunions a l'inici amb molta herba, cura si la trobeu humida...poc ambient de paret, però això sí una roca excel.lent i un itinerari molt ben trobat entre el caos d'aquella zona.
Via semiequipada, amb unes dotze cintes farem i Tòtems/Camalots fins al 2.
